setembre de 2023

«I a vegades ens fem dir Frankie Newton i militem al Partit Comunista i estem afiliats al sindicat de músics i toquem la trompeta borratxos de ràbia i de ginebra mentre Billie Holiday canta borratxa de ràbia i de ginebra pels nostres germans penjats, cremats, allà, al Sud de les ciutats.» Adrián Bernal – Anti-folk

A través d’una crítica al marc de la vulnerabilitat, aquest article exposa el moll de l’os de la qüestió de l’habitatge: la renda del sòl com a relació social d’explotació. Posar el focus en les relacions de renda ens permetrà entendre com l’exclusió residencial no és símptoma sinó més aviat causa de la precarietat i la pobresa.

Gairebé quinze anys després de la gran crisi financera de 2008 i de més d’una dècada de la reformulació de les lluites per l’habitatge que la van seguir, és hora de fer la vista enrere per poder mirar endavant. Repassem des de les formes organitzatives fins a la tensió institucional, passant per l’anàlisi de classe en tota la seva diversitat per acabar dibuixant un possible horitzó d’aliances.

Després d’anys de desenvolupament del moviment per l’habitatge, podem dir que aquest s’acosta a la seva maduresa. No tant a través del pas mecànic dels anys com de l’evolució dels plantejaments i estratègies que l’han anat desenvolupant i que, actualment, continuen sorgint als diferents espais que el formen.