juliol de 2021

La depressió està molt condicionada per diferents característiques socioculturals, com el cisheteropatriarcat i el sistema econòmic capitalista. Però aquest malestar social es pot pal·liar a força de col·lectivitat i de suport mutu. És a dir, si el sistema cultural actual ens aboca a la competència, a l’individualisme i a l’autosuficiència, l’única manera de fer-hi front és amb reciprocitat, cures col·lectives i autonomia.

Una pandèmia s’abat sobre els barris treballadors. La cura només pot ser la implicació política i conscient del veïnat i el jovent per una decisiva aposta per la classe.

La batalla per la justícia social és, en certa manera, el camp real de la prevenció primària en salut mental. En un context on estar malalt moltes vegades és producte directe de les condicions de vida i treball, la politització dels malestars ens permet impugnar un model de vida al servei de l’acumulació capitalista.

Enfrontar els malestars causats per la dinàmica social capitalista vol dir anar més enllà d’identificar-los i enumerar-los, vol dir construir lligams estratègics entre la seva expressió i el procés d’articulació d’un subjecte emancipador.