Miguel Urbán: «Quan comences a creure’t el Parlament Europeu, tot allò pel qual vas venir està perdut»
És possible fer política d'esquerres contra la Ue... dins la UE? En parlem amb Miguel Urbán, eurodiputat d'Anticapitalistes a Estrasburg
EYE 2021: repressió, acriticisme i euroforofisme
L'European Youth Event (EYE) d'enguany ha servit perquè joves represaliats independentistes i socialistes hagin dut la seva veu al Parlament Europeu. Però serà escoltada?
Marc Botenga: «Has de sortir del parlament i parlar amb els treballadors»
El maig del 2019 Marc Botenga es va convertir en el primer eurodiputat del Partit dels Treballadors Belgues (PTB). En aquesta entrevista parla de la càmera de ressonància de l’elit que ha descobert i com està intentant que la veu del moviment obrer s’escolti dintre de les seves parets.
L’esquerra anticapitalista i independentista al Parlament Europeu?
El Principat es troba sense representació independentista i d’esquerres al Parlament Europeu. Una esquerra socialista crítica amb l’arquitectura de la UE trauria avantatges de presentar-s’hi?
Després del col·lapse
Després del col·lapse del govern de Siriza i del Brexit, s'intensifiquen les discussions sobre l'estratègia de l'esquerra per a la Unió Europea, l'estimem o la deixem?
Una altra Europa és possible, però no una altra Unió Europea
L’esquerra radical europea ha estat profundament dividida sobre la qüestió de la integració europea. Però deixant de banda tot wishful thinking, les estructures de la Unió Europea no poden utilitzar-se per a la consecució d’objectius socialistes. Abans o després qualsevol govern d’esquerres haurà de confrontar-la i desafiar les seves limitacions econòmiques.
Una alternativa d’esquerres a l’euro
La crisi de l’euro ha suscitat diferents reaccions: la de les elits i l’statu quo, la de qui pensa que cal una reforma a fons de la Unió Europea i la de qui no creu que hi hagi marge per la reforma i pensa que una altra Unió Europea no és possible.
La crisi de l’euro i de la UEM
La crisi global inciada el 2007 va tenir una especial afectació a l’eurozona, degut a la pròpia arquitectura de l’euro, que afavoria els interessos de la burgesia alemanya en detriment de les economies dels països perifèrics. Aquest fet va acabar provocant que la crisi colpegés amb més força les economies dels dels països perifèrics i que Alemanya veiés reforçada la seva hegemonia
