Alliberament nacional

La bandera, la selecció espanyola o la reivindicació d’una Espanya plural han deixat de ser patrimoni exclusiu de la dreta postfranquista. En les darreres dècades, una part de l’esquerra espanyola ha intentat resignificar aquests símbols per disputar-ne el significat. Però aquesta operació no ha qüestionat els fonaments del nacionalisme espanyol: la unitat de l’Estat i l’hegemonia del castellà. Perquè no hi ha resignificació possible de la unitat d’Espanya.

La immersió lingüística ha estat una de les principals eines de cohesió social i de garantia d'aprenentatge del català a Catalunya. Tanmateix, avui aquest model no falla per excés d’ambició, sinó per manca d’aplicació, de recursos i de voluntat política. Davant el retrocés de l’ús del català a les aules les propostes com la doble xarxa perpetuen la situació presentant-se com una falsa alternativa.

La tesi del “Fuet Belt”, vincula el vot a AC amb la presència de la indústria càrnia i la immigració associada. Però quan ens posem a mirar les dades, el relat s’ensorra. L'explicació, però es troba segurament en el sentiment de desconnexió de les zones més poblades sumat a una deriva autoritària dins el món independentista com a resultat de la crisi de projecte.