Feminisme i LGTB

Davant l’auge de la violència masclista, analitzem els principals actors i tendències que influeixen a les joves en relació amb la violència masclista i el combat contra aquesta en l’actualitat, centrant-nos en el feminisme institucionalitzat i l’extrema dreta.

Els monstres, com els fantasmes, mai no arriben a marxar. Esperen pacientment que algú els torni a invocar per treure el cap de sota el llit, o sortir de l’armari, i trastocar la fràgil calma que proveeix la normativitat.

En aquest segon article sobre el debat entre les estratègies de l'autodefensa feminista i la unitat de classe, es desgranen les raons per superar la dicotomia apostant per una autodefensa feminista que ajudi a unir la classe treballadora.

Darrerament ha pres una major visibilitat una corrent política, autoanomenada «moviment socialista», que pretén fer una impugnació dels moviments polítics presents arreu de l'estat espanyol i impulsar una vella perspectiva emancipatòria renovada.

Debatem, al voltant de les qüestions de la prostitució i la pornografia, sobre el subjecte feminista i els seus límits.

Per analitzar la revolta feminista a l'Iran, cal desfer-se de tot essencialisme i no ahistoritzar la realitat social dels països on l'islam polític funciona com un dispositiu de les elits i dels sectors de dreta per sotmetre les classes populars empobrides.

«Una teoria feminista de la violència. Per una política antiracista de la protecció» (Tigre de paper, 2022) de Françoise Vergès, interroga la noció de protecció des de les perspectives de classe, raça i heteronormativitat, en un incisiu debat amb el feminisme carcerari i punitivista.

Giulia Adinolfi va ser una pensadora original que, primer a les files del PCI i més tard a les del PSUC, va desenvolupar una important tasca teòrica dins del marxisme i del feminisme. Aquest article ens acosta la seva figura i algunes claus del seu pensament al voltant de la cultura femenina i la política de masses.