Durant l’última dècada, s’ha posat de nou en valor l’obra de Lise Vogel, i amb ella el marxisme feminista popularment conegut com a Teoria de la Reproducció Social. Aquest text de Tithi Bhattacharya ens n’ofereix les claus teòriques.
Lise Vogel (1938-) i la teoria de la reproducció social Llegeix més »
Tenim una taxa d’inflació anual acumulada a la zona euro que supera el 10% i consegüentment, l’empobriment de les classes populars és cada vegada major. De quina manera i per què hem arribat fins ací i quines conseqüències se’n deriven per a la classe treballadora?
Ens hem desconnectat de l’amor? El veiem només des del cinisme? La societat capitalista ha permeat en totes les esferes vitals fins al punt que ja no dediquem temps a l’amor perquè no és productiu? Aquestes i altres preguntes són les que es fa Jennifer Guerra al seu llibre «El capital de l’amor. Manifest per un eros polític i revolucionari», editat recentment per l’editorial Tigre de Paper.
Per un amor anticapitalista Llegeix més »
No fa ni cent anys que més de la meitat de la població mundial tenia gravada a foc una idea, una certesa: la Revolució. Avui, aquesta certesa ha desaparegut i la massa de pensaments i idees contemporanis s’ha demostrat com radicalment incapaç d’intervenir el desenvolupament del món, de transformar-lo. Podem reconstruir un marc ideològic revolucionari?
Sobre la derrota del sentit comú revolucionari i les seves herències Llegeix més »
Una part de la narrativa pedroliana es fonamenta en la denúncia de la condició oprimida dels connacionals. Condició que es concreta en el control del poder i, doncs, en la submissió nacional cultural i política. La lectura de Pedrolo que l’article proposa incideix en el model novel·lístic de l’escriptor entorn d’un discurs alliberador que interpel·la l’alienació nacional.
Manuel de Pedrolo i la descolonització de la cultura catalana Llegeix més »
Els paradigmes liberals actuals neguen sistemàticament el dret a l’autodeterminació de les nacions. Sigui des del cosmopolitisme o des del multiculturalisme, la nació apareix com un subjecte col·lectiu antic, primitiu i no apte amb la democràcia. Impugnem aquesta visió que parteix d’una idealització clara del subjecte polític i que ignora a partir de quins processos emana la sobirania popular, l’element últim de la democràcia.
Imperis il·lustrats contra nacions primitives Llegeix més »
Com s’ha construït la nació espanyola als Països Catalans? La investigació recent ha erosionat l’anomenat paradigma de la feble nacionalització. Reflexionem en clau política sobre el que implica, des d’una perspectiva independentista i d’esquerres, entendre l’espanyolització com un procés més progressiu, subtil i eficaç del que fins ara s’havia considerat.
Repensant les dimensions històriques del nacionalisme espanyol als Països Catalans Llegeix més »
L’independentisme combatiu va néixer amb un seguit d’intuïcions clau per entendre la situació del domini espanyol sobre el poble català. Aquestes s’explicaven a partir del marxisme reviscolat de la dècada dels seixanta, però la marginació d’aquesta tradició va impedir-ne el seu desenvolupament teòric. Proposem reprendre la necessitat de pensar concretament la subalternitat de la nostra nació des del prisma decolonial contemporani.
Què vol dir ser una nació ocupada? Una proposta pel debat Llegeix més »
