Ecologisme

El moviment ecologista no va sorgir als anys setanta. Una vaga del 1888 mostra quin aspecte podria tenir una política ecologista dels de baix.

El present article és la primera part d'una sèrie d'almenys tres treballs sobre l'actual debat entre les teories del decreixement i l’acceleracionisme. Totes dues propostes teòriques han estat abraçades per diversos sectors de l'esquerra europea, amb les quals intenten respondre a la crisi civilitzatoria dels nostres dies, transversalitzada per desastres ecològics, pandèmics, econòmics, etc. El problema és que cada teoria resulta antitètica per a l'altra.

La qüestió dels límits és inherent a tota societat humana i, sens dubte, cada vegada més rellevant en un context d’escassetat que s’encamina als límits biofísics del planeta. En totes les seves derivades, funcions i formes, ha configurat i configurarà sempre l’existència de l’ésser humà. L’ètica dels límits és un projecte polític i cultural que constitueix el fonament d’una societat en equilibri.

Quantes vegades has escoltat parlar d’ecofeminismes? Possiblement sigui incapaç de posar un número que s’aproximi a una realitat comuna, possiblement m’hagi perdut més d’una vegada intentant explicar què implica parlar d’ecofeminismes en general i què implica parlar-ne des de posicions anticapitalistes.

El latent soscavament ecològic del planeta s'ha fet evident en la primera meitat del segle XXI. La pandèmia, el caràcter irreversible del canvi climàtic i els desastres ecològics als centres i les perifèries del món, així ho revelen. Per tant, es fa urgent poder trobar claus ecològiques que suportin la crítica marxista a la manera de producció capitalista.

Els fons Next Generation EU no són només un dispositiu d'urgència per sostenir i rescatar l'economia capitalista en l'actual conjuntura de crisi.