Ecologisme

La crisi climàtica necessita canvis amplis, immediats i sense precedents que transitin cap a un altre model de producció. Canvis que requereixen grans inversions de capital depenent d'una economia financeritzada en què la sobirania dels estats és cada cop menor. Tres històries que il·lustren aquesta relació.

Mentre es baten rècords de calor i els incendis forestals causen estralls, les empreses energètiques anuncien uns beneficis rècord que son resultat directe de la cobdícia d’uns gegants dels combustibles fòssils que han mentit sobre el seu paper en la creació de la crisi climàtica.

Al primer article, publicat al març i titulat «Per un municipalisme ecologista: La brúixola», preteníem dibuixar una de línia de fons que esbossés un context teòric assequible. En aquesta segona part, volem aterrar breument algunes qüestions que considerem cabdals i que tenen impacte i interès en l'àmbit municipal. Una brúixola per afrontar la desorientació i una escarpa i un martell per picar on toqui, per donar-li forma.

La intenció d’aquest tàndem d’articles és la de construir un breu i modest marc de referència per a les candidatures municipalistes del nostre espai polític en un sentit ampli. Una brúixola en clau ecologista per guiar de nord a sud i d’est a oest.

Ferran de Vargas entrevista Kohei Saito, autor de "La naturaleza contra el capital (Bellatera, 2022) i "Una nova manera de viure" (Tigre de Paper, 2022). L'autor recorre les seves principals idees i parla sobre l'estat, les reformes radicals del "reformunisme", el decreixement i la necessitat d'acabar amb el capitalisme per poder protegir la vida.

Les ideologies liberals i conservadores han volgut fer del Darwinisme social i la competició la base, pretesament científica, d'un cert sentit comú. Però, què ens diu realment la ciència? Té la cooperació un paper molt més important en l'evolució del què creiem habitualment?

Un instrument jurídic important per seguir lluitant contra les dinàmiques d’un sistema contaminant i extractivista és dotar a la Natura de drets propis com a subjecte i així aconseguir més eines i mecanismes de protecció socioambiental, tot afavorint tant al medi ambient que ens acull com a les espècies que habitem aquest planeta.

A les societats on domina el mode de producció capitalista, el mercat actua com un paràsit que, devorant i esgotant els recursos naturals, prefereix morir matant que posar fi a les monstruoses conseqüències de la seva activitat. Acabar amb el paràsit ha de ser l'objectiu comú de tots aquells preocupats pel futur del nostre planeta. Però l'única forma realista d'afrontar aquesta tasca és la planificació econòmica democràtica.