El Mediterrani al segle XXI està recuperant la seva importància geopolítica. Ho hem vist tant amb les presents guerres de Líbia o Síria, com en el desenvolupament d’infraestructures i inversions que hi ha fet la Xina. Però una guerra antiga torna a despertar al Mediterrani oriental, en la creixent tensió entre una Turquia renaixent, i una Grècia farta d’humiliacions.

A la Xina es planifica i es centralitza, però l’ideal del vell planificador central fa temps que va ser com a mínim, congelat: existeix la coordinació, però també una competència a parts iguals.

La Xina ha dipositat molts esforços diplomàtics vers el continent africà. Els seus interessos permetran seguir mantenint bones relacions després de la situació tensa deixada per la pandèmia?