Lise Vogel (1938-) i la teoria de la reproducció social

Durant l'última dècada, s'ha posat de nou en valor l'obra de Lise Vogel, i amb ella el marxisme feminista popularment conegut com a Teoria de la Reproducció Social. Aquest text de Tithi Bhattacharya ens n'ofereix les claus teòriques.

Lise Vogel (1938-) i la teoria de la reproducció social

Durant l'última dècada, s'ha posat de nou en valor l'obra de Lise Vogel, i amb ella el marxisme feminista popularment conegut com a Teoria de la Reproducció Social. Aquest text de Tithi Bhattacharya ens n'ofereix les claus teòriques.

Reproduïm, traduït al català, el capítol del llibre Routledge Handbook of Marxism and Post-Marxism (Routledge, 2020) editat per Alex Callinicos, Stathis Kouvelakis, Lucia Pradella

Nota de traducció: tot i el caràcter feminista d’aquest text he optat pel masculí genèric. L’objectiu és evitar interpretacions errònies del subjecte a qui es fa referència i que pugui interpretar-se la categoria dona com a central, enlloc de la classe treballadora. El femení serà exclusivament utilitzat per fer referència explícita a les dones.

El llibre de Marxism and the Oppression of Women: Towards a Unitary Theory de Lise Vogel va ser publicat l’any 1983, amb la particularitat de fer-se en un moment inoportú, tant per al marxisme com a la qüestió de l’opressió de les dones. Al Regne Unit va ser reelegit per una majoria aclaparadora un govern conservador liderat per Margaret Thatcher. Un any després el patró es repetiria al país de Vogel, els Estats Units, amb una rotunda segona victòria de Ronald Reagan el 1984. Mentre les noves relacions socials de neoliberalisme encara estaven en formació, les següents dècades presentarien un gran repte al marxisme en general i al feminisme marxista en particular.

Irònicament, com sempre, els inicis de la dècada dels 80 no van ser dolents per a una visió diferent del feminisme. Floria el feminisme burgès i revifava una visió teòrica positiva llargament adormida entre el capitalisme i l’apoderament femení. La sortida de les dones de l’opressió passava, segons s’argumentava, per competir i tenir èxit dins del capitalisme, en lloc de resistir o fins i tot qüestionar el sistema. El text de Vogel oferia algunes respostes crítiques, fins i tot pioneres en la relació entre el capitalisme i l’opressió de les dones. Tot i això, la política conservadora dominant de l’època i l’auge del postmodernisme en els cercles acadèmics d’esquerres, van fer que la seva obra i les innovacions teòriques restessin desconegudes per a la majoria.

La reedició de Marxism and the Oppression of Women (MOW) el 2013 va reintroduir Vogel en una era de renovació marxista, però també la va situar en una inflexió particular del feminisme marxista, ara conegut popularment com a Teoria de la Reproducció Social (TRS). Per a una nova generació feminista i per a activistes del gènere del món anglòfon, marcat pels nous moviments socials des de l’Occupy fins a la Primavera Àrab, el feminisme de la Reproducció Social ha estat un pont cap al marxisme. MOW va il·luminar creativament la naturalesa profundament sexuada de les relacions socials capitalistes.

Allò personal, allò polític i allò teòric

Nascuda el 1938, Lise Vogel era filla de pares actius dins l’esquerra estatunidenca dels anys trenta i quaranta. La seva pròpia visió política es va veure impulsada i modelada en els si del moviment pels drets civils dels anys setanta. Va començar la seva carrera com a estudiant de matemàtiques a Harvard, però aviat va perdre l’interès per aquesta disciplina, en part a causa de a la cultura del Departament de Matemàtiques, exclusivament masculina. Després de passar un temps a París, va decidir canviar a història de l’art. Mentre estudiava a Boston es va unir al Student Nonviolent Coordinating Committee (SNCC) i va dirigir-se al sud com a voluntària per ensenyar a les «Escoles de la Llibertat»1 i ajudar en el registre de votants. Vogel va ser detinguda en més d’una ocasió pel seu paper en el registre de votants i més tard en les protestes contra la guerra de Vietnam, quan Lise Vogel finalment retorna al Nord i s’incorpora al món acadèmic, ja ha quedat marcada. Recorda la seva època de becària a Dumbarton Oaks, a Washington DC:

«Venint del Mississippi, em vaig sorprendre no només de les jerarquies que impregnaven el funcionament de la institució, sinó també de l’acceptació pràcticament inqüestionable de les mateixes per part dels meus companys. El personal administratiu i d’oficina blanc atenia a totes les necessitats acadèmiques dels becaris […] i les dones negres […] s’encarregaven de les tasques domèstiques. Molt abans de l’aparició del moviment d’alliberament de les dones, […] percebia una convergència de la subordinació de la raça, la classe i el gènere […] recordo especialment horroritzada […] quan les dones, mares totes, van aparèixer el matí de Nadal per preparar-nos l’esmorzar»

Vogel 1995

És important subratllar tant les arrels antiracistes de la radicalització de Vogel com l’activisme concret en el qual va continuar participant dins del moviment de dones que acabava d’emergir. El sentit de la totalitat sistèmica del capitalisme va engendrar, a la seva generació, la conclusió política segons la qual els destins de tots estaven units i, per tant, la solidaritat amb els oprimits, i no la caritat cap a ells, era la condició sine qua non de tota lluita. «Fa trenta o quaranta anys», escriu Vogel, «en el contrast amb l’actualitat, semblava dolorosament clar que el destí de tots els nord-americans estava lligat, que ningú podria ser lliure mentre algú altre continués lligat» (Vogel, 1995, 15).

Si llegim l’obra de maduresa de Vogel contraposada amb la seva història personal, emergeixen els matisos del seu marc teòric amb claredat. En primer lloc, com si es tractés d’un homenatge al treball de les dones negres en el seu institut d’investigació, el treball invisible i la treballadora invisible son una preocupació analítica central per a Vogel. En aquest sentit, segueix els passos de les feministes socialistes de la generació anterior que van intentar establir les arrels materials de l’opressió de les dones sota el capitalisme a través del qual més tard es coneixeria com el debat sobre el treball domèstic2. Però Vogel s’aparta d’aquesta tradició en el que podria considerar-se el seu segon gran bloc teòric.

Les feministes de la segona onada, com Betty Friedan i Simon de Beauvoir, parafrasejant a Marx, només havien descrit el món. Sens dubte va ser una descripció rica, complexa i necessària, que va permetre a una generació de dones reconèixer i «anomenar» la seva opressió. Però això va deixar a la següent generació de feministes socialistes la tasca de trobar una explicació a aquesta opressió, i la troben en el treball domèstic. Vogel no estava satisfeta amb aquest relat, ja que el seu poder explicatiu provenia del que podia anomenar-se una anàlisi de la divisió del treball. Arriscant-me a una simplificació, aquesta tradició afirmava que les dones estaven oprimides a causa de la seva marginació de la producció social i a la desproporcionada càrrega de treball que suportaven en l’esfera domèstica. Això, per a Vogel, semblava una anàlisi superficial, l’efecte de processos que tenien la seva causa en un altre lloc. A partir d’aquesta crítica a la teoria anterior, Vogel desenvolupa el que va anomenar una «perspectiva de la reproducció social» (Vogel 1995, 85).

Les idees fonamentals de la perspectiva de reproducció social, seguint a Marx, són (a) que el treball gastat per a la producció de mercaderies (en el punt de producció) i el treball gastat per la «producció» de persones o treballadors que produeixen aquestes mercaderies, són part de la mateixa totalitat capitalista i intrínsecament relacional; i, en relació amb això, (b) la família de classe treballadora és el lloc principal, però no l’únic, per a la reproducció de la força de treball o la reproducció de la classe treballadora en el seu conjunt. L’esfera domèstica, per tant, no pot ser vista simplement com un conjunt de treball domèstic o treball de casa, sinó «més aviat, [com] un conjunt particular d’activitats que impliquen el manteniment i la substitució dels portadors de la força de treball i de la classe obrera en el seu conjunt» (Vogel, 1995, 86).

En tercer lloc, i de manera crucial, el passat activista de Vogel sempre es revela com la base sobre la qual es construeix la seva estructura teòrica. La perspectiva de la reproducció social no pot separar-se de les implicacions estratègiques per a l’acció anticapitalista. Tot i que la reproducció social de la força de treball sigui essencial per a la producció capitalista, Vogel mostra que també és un important obstacle per al capitalisme, ja que no crea per si mateixa plusvàlua i, per tant, no alimenta directament l’acumulació. A llarg termini, sorgeix una lluita entre el capital i el treball, en la que el primer busca reproduir la força de treball al mínim cost i el segon lluita per aconseguir les millors condicions per a la seva pròpia renovació. L’anàlisi de Vogel mostra que, si bé la producció de valor està entreteixida en la fàbrica del capitalisme, també ho està la lluita de classes.

El vagó de tercera classe, Honoré Daumier

El marxisme i la teoria de la reproducció social: una relació integrada

La teoria de la reproducció social és una integració teòrica del gènere en les relacions de producció capitalista. És important destacar que la TRS insisteix en la integració teòrica front a la simple combinació, i que el primer procediment suggereix una relació interna mentre que el segon suggereix una externa3. Vogel va escollir un text fonamental de la tradició materialista històrica, «L’origen de la família, la propietat privada i l’Estat» d’Engels, per mostrar l’externalitat de la teorització d’Engels sobre el gènere i la necessitat de proporcionar correccions. L’origen de la família es considerava, evidentment, el text autoritzat sobre l’opressió de la dona dins del marxisme. Un assaig titulat iconoclastament «Engels: A Defective Formulation» [Engels: una formulació defectuosa], Vogel argumenta que el relat d’Engels sobre la relació entre la producció social i l’opressió de la dona estava plagada d’ambigüitats i externalitats teòriques i, per tant, es prestava a interpretacions greument errònies.

El passatge davant el qual Vogel es mostra més reticent és aquell on Engels escriu que la vida humana assumeix necessàriament un «doble caràcter: per un costat, la producció dels mitjans de subsistència, d’aliments, robes i refugi i dels elements necessaris per a ella; d’altra banda, la producció dels mateixos éssers humans, la propagació de l’espècie». Profunditzant en aquest procés dual, Engels elabora la idea que l’organització social d’una era o etapa particular de la història humana estava «determinada per ambdós tipus de producció: per l’etapa del desenvolupament del treball, per un costat, i de la família, per l’altre» (MECW 26: 131-32).

Donat que els marxistes han criticat a Vogel per ser obertament despectiva amb Engels en aquest assaig (Gins-Burgh 2014), és important aturar-se i aclarir allò que Vogel estava objectant a aquesta formulació.

Ella no discutia el doble caràcter de la vida humana que Engels esbossava a l’Origen, o que Marx i Engels assenyalen anteriorment a la «Ideologia Alemanya». Allò que Vogel discuteix és que, a l’Orígen, Engels no clarifica la relació entre la producció social i «la producció d’ éssers humans». En absència d’una discussió sobre com es relacionen els dos processos, el pes relatiu de cada un, o la possibilitat de determinar els efectes de l’un sobre l’altre, sembla com si, escriu Vogel, «la producció d’éssers humans constitueix un procés que no només té un caràcter autònom, sinó un pes teòric igual al de la producció dels mitjans d’existència» [èmfasi de Bhattacharya] (Vogel 2013 , 33)4.

Com la TRS rescata el Materialisme Històric d’aquesta externalitat?

Aquí és on el curós desplegament de Vogel al terme «unitari» en el mateix títol de MOW assumeix certa centralitat. Uneix els efectes del sexisme amb la seva causa i ho fa de forma analíticament inesperada.

S’ha de dir des del principi que tota l’obra teòrica de Vogel és molt sensible a l’experiència del sexisme. De fet, atribueix a la tradició feminista socialista amb la qual, per altra banda, és crítica, el mèrit de contrarestar tant (1) una tendència idealista, «que trivialitza la qüestió de l’opressió de la dona com simplement… la falta de drets i el xovinisme ideològic», i (2) un ordinari model economicista que igualment subestima «les qüestions psicològiques i ideològiques, especialment les que sorgeixen dins de la família». En altres paraules, en el context de la discussió anterior, no rebutja ni li resta importància a l’èmfasi analític d’Engels en la família o la reproducció de la vida humana dins de la família per comprendre l’opressió de la dona. Allò que estableix amb força, i que Engels en aquest text en particular no menciona, és la relació entre la producció de mercaderies i la reproducció de la vida humana, o com ella diu a MOW la «inseparabilitat de la reproducció dels individus de la reproducció social general» del capital (Vogel 2013, 60).

Vogel fa una proposta sorprenentment original, utilitza com a model metodològic un text que fins aleshores no s’havia considerat especialment aclaridor sobre l’opressió de gènere: El Capital. David McNally i Susan Ferguson, en els seus comentaris sobre MOW reconeixen la importància d’aquest canvi de direcció. Qualsevol «relat marxista seriós sobre l’opressió de la dona en la societat capitalista» escriuen, «està obligat a comptar amb les categories teòriques centrals» que Marx ofereix en El Capital (Vogel 2013, XVIII).

Les dues preguntes que Vogel intentava respondre és si el sexe-gènere i la classe eren «qüestions paral·leles» (Vogel 1995, 33), i en cas que ho fóssim, quina era la relació entre ambdues qüestions. El Capital va proporcionar a Vogel les eines conceptuals que necessitava per respondre a aquestes preguntes. De nou McNally i Ferguson són útils per mostrar l’arquitectura de la metodologia de Vogel a través d’El Capital:

«El procediment crític de Marx en El Capital va revelar una sèrie de conceptes interrelacionats – la mercaderia, el valor, el diner, el capital, la força de treball, la plusvàlua, etc. – que van ser dissenyats per il·luminar els processos estructurals profunds a través dels quals es reprodueix el mode de producció capitalista … En plantejar el problema de l’opressió de les dones dins del marc categòric d’El Capital, i en fer-ho d’una manera més que ad hoc, Vogel obre una nova direcció per a la investigació feminista-socialista». 

Vogel, 2013

Tornant a les preguntes: ella les respon de tres maneres interrelacionades. En primer lloc, seguint El Capital, Vogel centralitza el concepte de força de treball en la seva anàlisi com a «mercaderia única» amb un estatus d’anàlisi distintiu sota el capitalisme i indispensable per a una pràctica anticapitalista. Val la pena citar-la íntegrament amb les seves pròpies paraules:

«En les societats capitalistes la força de treball adopta la forma de mercaderia, i la reproducció de la força de treball té característiques específiques, conformades en el funcionament de la reproducció social capitalista. Al seu centre està la responsabilitat històricament desenvolupada i desproporcionada de les dones de classe treballadora en el treball domèstic… El capitalisme marca en aquest treball domèstic el seu propi caràcter: com en cap altre mode de producció les tasques de manteniment i substitució [de la força de treball] queden espacialment, temporalment i institucionalment aïllades de l’esfera de la producció, amb greus conseqüències per a les relacions entre les dones i els homes de classe treballadora i per la natura de l’opressió de les dones».

Vogel, 1995

El raonament sobre la força de treball com un camí entre la producció social i la reproducció social és simplement enganyós. Aquest raonament es troba a El Capital a grans trets, tot i que no és desplegat pel propi Marx. Es desenvolupa de la següent manera:

«La força de treball és la font de la plusvàlua o beneficis del capitalisme. Però perquè la força de treball existeixi i es renovi constantment de manera que pugui ser posada a «treballar» ha de ser «reproduïda». La reproducció de la força de treball, tot i no ser una forma de producció en si mateixa, és «una condició de la producció, ja que renova o substitueix la força de treball necessària per a la producció».

Vogel, 2013

Principalment, hi ha tres formes en què es produeix aquesta reproducció: (1) a través d’activitats que regeneren a la treballadora fora del procés de producció, per exemple, l’alimentació, la son i altres tasques de cures de la llar, però també a través d’altres serveis com l’educació, l’assistència sanitària o un sistema de transport públic que pot contribuir, i de fet ho fa, al valor de la seva força de treball; (2) a través de la substitució generacional, és a dir, la natalitat; (3) a través d’activitats que mantenen i regeneren als treballadors (dins de la classe treballadora), per exemple, els infants i els adults que es troben sense treballar per múltiples raons que van des de la vellesa a la discapacitat o la desocupació.

Mentre que les llars privades dins de la classe treballadora principalment són llocs per a la reproducció de la força de treball, aquesta reproducció també té lloc -comenta perspicaçment Vogel- en «camps de treball, casernes, orfenats, hospitals, presons i altres institucions similars» (Vogel 2013, 159). De la mateixa manera, tots els naixements poden considerar-se la forma dominant de renovació de la força de treball. Vogel també reconeix el paper de la immigració, l’esclavatge i altres formes de treball forçat en la reproducció social de la classe treballadora.

Una vegada establerta la importància de la força de treball com a concepte, Vogel es basa en ella per delinear el segon element del seu argument, el paper de la reproducció biològica i la unitat familiar dins del capitalisme. La capacitat de les dones per tenir fills (o en termes de la TRS, la seva capacitat per reemplaçar generacionalment la força de treball) crea les condicions per a la seva opressió en el capitalisme. Vogel, hem de ser clars, no està fent un argument biològicament determinista. Al contrari, apunta a l’organització social de la capacitat biològica, que és tant històrica com específica de determinades regions i comunitats. En realitat, Vogel ens proporciona un argument summament antiessencialista -per no dir que, possiblement, és transinclusiu- sobre la reproducció biològica. No està cridant l’atenció sobre la biologia femenina, sinó sobre la necessitat del capitalisme de reemplaçar generacionalment la força de treball. És la dependència del capital de les funcions corporals específiques, com el part, la lactància, etc. allò que dona forma a la reproducció social privatitzada i reforça la forma perduradora de la llar dominada pels homes sota el capitalisme. Les diferències biològiques entre el cos masculí i el femení només són importants en aquest cas a causa de les formes en què aquesta diferència és articulada i organitzada pel capital. A més, aquest argument implica que, en última instància, és irrellevant que les funcions biològiques de procreació siguin dutes a terme per a dones cis o trans, fins i tot si aquest últim fenomen mai es generalitza dins de la forma social5. Mentre aquestes funcions siguin requerides i organitzades pel capital, l’opressió de les dones i, per extensió l’opressió i la violència de gènere, continuaran existint.

Els dos arguments anteriors combinats ens aclareixen la categoria conceptual de la divisió del treball, una font de confusió en la tradició feminista socialista. La perspectiva del sistema dual fa «èmfasi en la divisió sexual del treball i en la família com a fenòmens fonamentals que, tot i això, no estan plenament ubicats en relació a la reproducció social general» (Vogel 2013, 136). La TRS, d’altra banda, es cenyeix més a l’elaboració de Marx del mode de producció capitalista en el seu conjunt i integra l’organització històrica de la divisió del treball dins d’un argument generalitzador sobre la forma salarial. Aquest enfocament integrador, en contraposició a l’addició, té enormes implicacions per a la TRS i ens du a l’última dimensió de l’argument de Vogel, l’efecte determinant del treball assalariat en la reproducció de la força de treball dins de la totalitat capitalista.

Que la llar i el treball domèstic desenvolupen un paper important en el capitalisme, no és en si mateix un argument innovador que Vogel estigués plantejant. Però l’atenció que Vogel dona a El Capital li permet desplegar i corregir dos enfocaments anteriors sobre la qüestió. El primer era l’estatus atorgat al treball domèstic en el debat sobre aquest, en què s’argumentava que el treball domèstic produïa valor. El segon argument per les feministes socialistes era que la desproporcionada càrrega de les dones del treball domèstic era la seva font d’opressió. La primera proposició havia sigut definitivament ben refutada molt abans de la publicació de MOW (Smith 1978). Però el rebuig al treball domèstic com a productor de valor, combinat amb la integració teòrica de la llar dins de les estructures de la producció capitalista, va marcar la singular innovació de Lise Vogel. Això va ser significatiu per vàries raons.

En primer lloc, posa fi a tots els arguments transhistòrics segons els quals els homes oprimeixen a les dones per motius purament ideològics. En segon lloc, no només analitza la família capitalista, sinó que situa la forma de la família com un requisit per a la producció capitalista, explicant així per què la família, independentment del paper dels cossos particularment sexuals dins d’ella, continua produint normes de gènere subordinant a les dones. El capitalisme, en les seves formes productives i jurídiques necessitava que la següent generació de treballadors es reproduís en la família i, per tant, es va veure obligat a regular la capacitat biològica de les dones i dels cossos sexuats femenins. Com diu Vogel, «és la responsabilitat del treball domèstic necessari per a la reproducció social capitalista –i no la divisió sexual del treball o la família de per se– el que sustenta materialment la perpetuació de l’opressió i la desigualtat de les dones en la societat capitalista» (Vogel 2013, 177). El capitalisme, lluny de ser un sistema neutral des del punt de vista del gènere és, per tant, un sistema altament sexuat.

En tercer lloc, al revelar la relació entre les relacions socials de reproducció de la força de treball i les relacions socials de producció de mercaderies, la TRS va ser capaç de resoldre una qüestió estratègica crucial per a la pràctica anticapitalista. Era possible aconseguir l’alliberament de la dona sota el capitalisme? A això Vogel respon amb un contundent «no». Donat que l’opressió de la dona es trobava, no en l’esfera de l’intercanvi, sinó «oculta» en la producció, serien les relacions de producció capitalistes – la subordinació del treball al capital o la forma salarial – les que haurien de ser abolides perquè l’opressió de la dona acabés6.  En un argument que s’aproxima a Lenin, Vogel descriu la naturalesa contradictòria de la igualtat sota el capitalisme. La lluita per la igualtat, diu, entre dones i homes en el lloc de treball, mai va ser un «exercici inútil de reformisme». Al contrari, aquestes lluites tenien dues tendències dialècticament oposades. Per un costat, reduïa les diferències entre els membres de la classe treballadora, creant així el potencial per a la lluita unida sobre la base de la solidaritat. D’altra banda, qualsevol lluita sòlida per a les reformes, inevitablement revelava als que participaven d’elles la perspectiva del que el capitalisme permetia dins de les seves relacions existents: «doncs quan més s’amplien els drets democràtics, més es revela el caràcter social i econòmic opressiu del capitalisme… Aleshores la lluita per la igualtat (aleshores) pot apuntar més enllà del capitalisme» (Vogel 1995, 87).

És potser traçant estratègies polítiques concretes per a la lluita anticapitalista on el relat de Vogel va ser més criticat. Quan Vogel va presentar per primera vegada la seva perspectiva de la reproducció social en un assaig de 1979 per la revista Monthly Review, dues destacades feministes marxistes, Johanna Brenner i Nancy Holmstron, van escriure una dura resposta crítica. Segons elles, la perspectiva de Vogel, amb el seu èmfasi en que la reproducció social del capital té efectes condicionants sobre la forma de la llar, subordinava el fet del paper de la llar i reproduïa la «subordinació de les necessitats i interessos de les dones a les dels homes». Brenner i Holstrom van afirmar que Vogel considerava que «la lluita de classes correctament entesa, és central, el que fa que la unitat de les forces revolucionàries sigui la principal tasca». En oposició a aquest punt de vista, van argumentar que les dones estaven «oprimides com a dones, no només com a membres de la classe obrera» i «que les dones tenen interessos que no només són diferents dels homes, sinó que estan en conflicte amb ells» (Brenner i Holmstrom 1983). Per tant, van concloure que l’autoorganització de les dones en organitzacions exclusivament femenines, sobre una base interclassista, no només era important, sinó necessària per a un projecte socialista revolucionari.

Les teories contemporànies sobre el que constitueix la «lluita de classes» des de la perspectiva de la reproducció social han refutat les afirmacions de Brenner i Holmstrom sobre la qüestió i han reforçat el procediment teòric de Vogel d’establir la centralitat de la lluita de classes7.  Brenner i Holstrom no només imputen implícitament a la lluita de classes un punt de vista estret i economicista, sinó que també estableixen divisions innecessàries entre les lluites en el lloc de treball (presumiblement «lluita de classes») i les lluites socials que sorgeixen fora del punt de producció (com les lluites antiimperialistes o feministes).

Vogel, en resposta, va reafirmar la seva posició segons la qual la forma salarial té una força condicionant sobre la forma de la llar i no al revés. També recorda als seus lectors el seu argument sobre la igualtat capitalista, on remarca que és a través d’aquest costat de l’argument que es podria resoldre la qüestió de les organitzacions interclassistes. Mentre que la falta d’igualtat formal amb els homes podria atraure a les dones burgeses a una lluita comuna amb les dones de classe obrera, Vogel, assenyala les importants fractures que aquest moviment podria generar internament, ja que la secció burgesa probablement consideraria «la igualtat de les dones i els homes dins de la societat capitalista com un objectiu suficient» (Vogel 1995, 87). L’any 1983, Vogel s’anticipava profèticament al feminisme Lean-in8 i a les seves defensores. Tampoc estava disposada a ser un ostatge analític de la qüestió d’una organització només per a dones. Tot i que no era reticent a aquesta forma, veia correctament aquesta qüestió com una «orientació estratègica que sorgeix de l’anàlisi concreta, més que com un principi abstracte d’organització socialista» (Vogel 1995, 89).

Properes passes.

No és simple coincidència que l’obra de Vogel fos redescoberta en l’era del neoliberalisme i que hagi assolit una immensa popularitat des d’aleshores. En un moment en què la lluita de la classe treballadora en el punt de producció i la densitat sindical a escala mundial es troba en un mínim històric, l’èmfasi de la TRS en la relació imbricada entre producció i reproducció ha donat energia a noves generacions d’acadèmics i activistes. Han interpretat la lliçó estratègica de la TRS segons la qual les lluites socials al voltant de les condicions de vida de la classe treballadora (com el preu de l’aigua, l’habitatge o la brutalitat policial) no tenen per què mantenir-se políticament aïllades de les lluites al lloc de treball i, de fet, poden propagar-les o provocar-les. Tant la Revolució Francesa com La Russa van començar amb revoltes del pa dirigides per dones.

De la mateixa manera la importància de la TRS en consonància amb la totalitat de les relacions socials capitalistes, permet imaginar noves direccions d’investigació aplicant la TRS a la qüestió de la raça, la immigració i la sexualitat que van més enllà de les simples descripcions d’aquestes i altres opressions.

El projecte teòric de Vogel tenia quelcom d’extratemporani quan va aparèixer per primera vegada als inhòspits anys vuitanta. Però potser el millor sigui aplicar a la seva obra la noció de contemporaneïtat de Giorgio Agamben. Agamben deia que aquells que són vertaderament contemporanis, «que pertanyen veritablement al seu temps», són aquells «que no coincideixen perfectament amb ell ni s’ajusten a les seves exigències». Però precisament, «a través d’aquesta desconnexió i anacronisme, són els més capaços de percebre i captar el seu propi temps» (Agamber 2009, 40). La contribució de Lise Vogel al marxisme ressona amb aquesta contemporaneïtat i rellevància.  


Notes

1 Les Freedom Schools van ser escoles d’educació popular impulsades pel SNCC i situades al sud del Estats units durant el Freedom Summer de 1963 a Mississipi. És un dels esdeveniments més destacats del moviment americà de lluita pels drets civils ens que es creen diferents projectes autoorganitzats per lluitar contra la segregació, la violència i els assassinats per motius racials, així com ampliar el dret a vot entre la població afroamericana. Va ser una campanya que va rebre múltiples atacs, fins i tot l’assassinat de 3 persones per part del Ku Klux Klan. S’estima que al final del Freedom Summer, hi havia hagut 6 assassinats, 35 tirotejos, 4 persones greument ferides, almenys 80 voluntaris colpejats i més de 1.000 persones detingudes.

2 Una part de les feministes dels anys setanta i vuitanta va argumentar que el treball domèstic produïa valor en el capitalisme i, per tant, havia de ser remunerat. Els dos principals textos que elaboren aquestes posicions van ser Dalla Costa (1973) i Fortunati i Spencer (1995). La millor refutació d’aquest argument dins del marxisme, és la de Smith (1978).

3  Veure Ollamn (1971) sobre les relacions internes del marxisme

4  La teoria dels sistemes duals va ser presentada per primera vegada per Heidi Hartmann al 1979. Hartmann afirmava que el patriarcat i el capitalisme eren dos sitemes autònomes que interactuaven entre si. Aquesta formulació es va desenvolupar posteriorment en la teoría dels sistemes triples,per exemple per Sasha Roseneil (1994) i Sylvia Walby (1990), incloent el racisme com un tercer sistema.  

5 Feministes com el de Anne Fausto-Sterling van argumentar que el “model dels dos sexes”, això és, homes i dones només, no era estable o universal (Fausto-Sterling 1993)

6 Marx utilitza el terme “oculta” [realement era “hidden abode” ] per descriure l’esfera de la producción que no era visible (CI: 279-80)

7 Veure Bhattacharya (2015)

8 NdT.: fa referència al feminisme liberal a través del llibre “Women, work, and the Will to Lead” escrit per la directiva de Facebook Sheryl Sandbergs.

Bibliografia

Agamben, Giorgio. 2009. «What Is an Apparatus?» and Other Essays. Stanford: Stanford University Press.

Bhattacharya, Tithi. 2015. «How Not to Skip Class: Social Reproduction of Labor and the Global Working Class.» Viewpoint Magazine. www.viewpointmag.com/2015/10/31/how-not-to-skip-classsocial-reproduction-of-labor-and-the-global-working-class/

Bhattacharya, Tithi, ed. 2017. Social Reproduction Theory: Remapping Class, Recentering Oppression. London: Pluto.

Brenner, Johanna, and Nancy Holmstrom. 1983. «Women’s Self-Organization: Theory and Strategy.» Monthly Review 34: 34–46.

Dalla Costa, Mariarosa, and Selma James. 1973. The Power of Women and the Subversion of the Community. Bristol: Falling Wall Press.

Fausto-Sterling, Anne. 1993. «The Five Sexes: Why Male and Female Are Not Enough.» The Sciences 33: 20–24.

Fortunati, Leopoldina, and Jim Fleming. 1995 (1981). The Arcane of Reproduction: Housework, Prostitution, Labor and Capital. Brooklyn: Autonomedia.

Ginsburgh, Nicola. 2014. «Lise Vogel and the Politics of Women’s Liberation.» International Socialism 2(144): 137–39.

Hartmann, Heidi. 1979. «The Unhappy Marriage of Marxism and Feminism: Towards a More Progressive Union.» Capital and Class 8: 1–34.

Ollman, Bertell. 1971. Alienation: Marx’s Conception of Man in Capitalist Society. Cambridge: Cambridge University Press.

Roseneil, Sasha. 1994. «Gender.» In Developments in Sociology, edited by Michael Haralambos and Martin Holborn, 87–103. Ormskirk: Causeway Press.

Smith, Paul. 1978. «Domestic Labor and Marx’s Theory of Value.» In Feminism and Materialism: Women and Modes of Production, edited by Annette Kuhn and Annemarie Wolpe, 198–219. Boston: Routledge.

Vogel, Lise. 1995. Woman Questions: Essays for a Materialist Feminism. New York: Routledge.

Vogel, Lise. 2013 (1983). Marxism and the Oppression of Women: Toward a Unitary Theory. Chicago: Haymarket. Walby, Sylvia. 1990. Theorizing Patriarchy. Oxford: Basil Blackwell.

Traducció de Laia Jubany de Solà

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Professora d’història, especialitzada en el sud d’Àsia, i directora d’Estudis Globals a la Universitat de Purdue. Va ser una de les principals organitzadores de la Vaga Internacional de Dones als Estats Units. Properament veurà la llum en català la seva obra Teoria de la reproducció social. Ressituant la classe, recentrant l’opressió (2017).

Comentaris

Lise Vogel (1938-) i la teoria de la reproducció social

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.