Grècia i Turquia: el símptoma d’un canvi geopolític
El conflicte mediterrani entre Grècia i Turquia ha evidenciat que vivim en l'època de les potències regionals.
El Gramsci de la dreta brasilera
Olavo de Carvalho és una de les influències més importants de Jair Bolsonaro. Carvalho ambiciona establir una nova hegemonia cultural nacionalista i de dretes al Brasil.
Els Verds alemanys fan mans i mànigues per aliar-se amb els conservadors
En qüestions mediambientals, Els Verds cuiten per presentar-se com propers als moviments socials. Al mateix temps, però, no volen alienar els cristianodemòcrates. De com seria una coalició de govern a nivell federal ja en tenim suficients antecedents.
Processisme madrileny?
En els mitjans de comunicació i en les xarxes socials han aparegut últimament nombroses comparacions entre el Procés català i la política que està duent a terme Isabel Díaz Ayuso a Madrid. Dues realitats diferents que, tanmateix, semblarien convergir en el fet metodològic, això és, en la pràctica, en el «processisme»
El Japó d’Abe Shinzō
Abe Shinzō ha dimitit com a primer ministre del Japó després de convertir-se en la persona que més temps ha ocupat el càrrec en la història del país. Com ho ha aconseguit i quins canvis ha propiciat en la societat japonesa?
Un apunt sobre la política industrial post-pandèmia i la dimensió europea
Convé dubtar d’aquest sobrevingut entusiasme per la possibilitat d’una nova política industrial, impulsada, a més, per una Unió Europea on les relacions entre estats no destaquen particularment per la generositat i l’amor al proïsme.
Viena resisteix com a bastió socialdemòcrata
La victòria del SPÖ a la capital austríaca demostra que l’electorat recompensa les polítiques socials quan van de debò. Els resultats, però, se celebren amb cautela i no són extrapolables a la resta del país, i menys encara d’Europa.
Apunts sobre les crisis d’Octubre i les esperances d’Abril
La crisi desencadenada per la COVID no només presenta trets nous sinó que radicalitza moltes de les deficiències d’un model econòmic, territorial, sanitari i fiscal. Es tracta, de fet, d’una crisi de model d’Estat provocada pels que encara el volen més tancat i centralitzat i per les alternatives republicanes que cerquen l’obertura.
