43;8%. Aquest és el percentatge de vots obtinguts per l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) en les eleccions regionals al land de Saxònia-Anhalt, el diumenge 6 de setembre. Una victòria que va merèixer una felicitació de Vox i Aliança Catalana. Si en alguna cosa estan d’acord els analistes polítics alemanys (independentment del seu posicionament ideològic) és en què el resultat representa un abans i un després en la història política d’Alemanya des de la Segona Guerra Mundial. Tot i que l’AfD ja havia guanyat unes eleccions regionals a Turíngia el 2024 (amb el 32,8% dels vots), aquell cop era clar que l’extrema dreta no governaria. Ara, per contra, ningú s’atreveix a descartar l’arribada al poder del primer president regional ultradretà des del col·lapse del règim nazi. A més, el resultat arriba quan l’AfD domina còmodament les enquestes al conjunt d’Alemanya. Si se celebressin eleccions el cap de setmana que ve, l’AfD conseguiria  un 28% dels vots, molt per sobre del 21% per al centre dreta de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i el seu partit germà a Baviera, la Unió Social Cristiana (CSU).

Amb el vent a favor

Els resultats de Saxònia-Anhalt són la conseqüència d’un vent a favor per a l’extrema dreta a escala internacional (amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca el 2025 i la possible arribada de Marine Le Pen a l’Elisi el 2027), però també en l’àmbit regional i nacional. 

Reiner Haseloff, el president conservador de Saxònia-Anhalt des de 2011, va decidir no presentar-se a la reelecció i deixar com a successor al molt menys conegut Sven Schulze. Mentre que Haseloff havia aconseguit agrupar el vot anti-AfD a les eleccions anteriors del 2021 i arribar al 37,1% del vot per la seva CDU, Schulze en cap moment va inquietar el lideratge de l’AfD a les enquestes i va quedar-se a 26 punts de la ultradreta. 

El seu candidat a president, Ulrich Siegmund, va ser el gran triomfador de la nit. Amb un lideratge carismàtic reconegut fins i tot pels seus detractors (i gairebé un milió de seguidors a TikTok), Siegmund té entre el seu personal més proper a exmembres de la Heimattreue Deutsche Jugend (HDJ). Aquesta associació, prohibida el 2009, deia educar els infants com a “lluitadors nacionalsocialistes per a la llibertat” i ensenyava una suposada “ciència racial.” Siegmund també va participar  en una trobada a finals del 2023 a Potsdam amb el conegut extremista austríac Martin Sellner en què es va discutir, sota el concepte de “remigració”, la deportació massiva d’Alemanya de milions de refugiats, immigrants i fills d’immigrants. La idea d’una “remigració” apareixia tant al programa de l’AfD per a les eleccions generals del 2025 com al de les eleccions a Saxònia-Anhalt del passat 6 de setembre. Aquest últim programa també defensa separar en classes especials als fills de refugiats.

A la nit electoral Siegmund va agrair irònicament al canceller Friedrich Merz, de la CDU, la seva ajuda en la campanya electoral. La raó és que la impopularitat de Merz és històrica. Només un 13% dels alemanys aprova la seva gestió, el valor més baix mai registrat per un canceller en el càrrec. Això passa mentre creixen els rumors que parlen d’un possible reemplaçament de Merz com a canceller per part del president de la regió de Rin del Nord-Westfàlia, Hendrik Wüst. Tot i que els seus companys de partit a Saxònia-Anhalt van intentar amagar Merz durant la campanya electoral (tan sols va fer dues breus aparicions), no van poder evitar que les eleccions regionals es convertissin en un referèndum sobre el govern a Berlín. La coalició nacional de govern, formada per la CDU, la CSU i els socialdemòcrates de l’SPD, ha anunciat en els últims mesos una campanya de “reformes” que més aviat són una sèrie de retallades socials. 

Algunes de les mesures clau són l’eliminació de la jubilació  a seixanta-tres anys per a aquells que tinguin quaranta-cinc anys treballats o la retallada  de prestacions sanitàries incloses en la cobertura de la seguretat social. El programa d’austeritat ve acompanyat de l’increment més gran en la despesa militar des de la Segona Guerra Mundial per aconseguir l’objectiu de Merz de convertir Alemanya en l’exèrcit convencional més potent del continent europeu. Només un 30% dels votants a Saxònia-Anhalt està a favor del programa de “reformes” anunciat pel govern central. Paradoxalment, un partit d’ideologia neoliberal com l’AfD, menys partidari de l’estat social que, per exemple, el seu partit anàleg a França, el Reagrupament Nacional de Le Pen, s’està beneficiant de l’oposició a l’agenda neoliberal del govern de Berlín.

Qui vota a l’AfD?

Les enquestes a peu d’urna per a les televisions públiques alemanyes ofereixen una imatge prou precisa del votant mitjà de la ultradreta. Es tractaria d’un home (l’AfD va obtenir el 50% dels vots masculins), de mitjana edat, de nivell educatiu baix, que viu al món rural i que percep la seva pròpia situació econòmica com a dolenta. Aquest tipus de població és més abundant a les zones de l’Alemanya unificada actual que van pertànyer a l’antiga República Democràtica Alemanya (RDA), o Alemanya de l’Est.  Les dones amb educació superior, per exemple, estan infrarepresentades perquè emigren a altres zones d’Alemanya més dinàmiques econòmicament. Fins i tot en comparació a altres regions de l’antiga RDA, les característiques de Saxònia-Anhalt són especialment propícies per a l’extrema dreta. El producte interior brut (PIB) per càpita és el més baix del país, la tradicional indústria química ranqueja i només té dues ciutats grans, Magdeburg i Halle. Els resultats comparativament pitjors de l’AfD a les ciutats demostren que el discurs antiimmigració de l’AfD és menys exitós precisament en aquelles zones on viuen més immigrants. La imatge de l’immigrant com a amenaça guanya força quan els immigrants estan menys presents, com demostra un gràfic molt il·lustratiu del Financial Times sobre les eleccions nacionals a Alemanya del 2025.

L’èxit de l’AfD a les eleccions de Saxònia-Anhalt prové en gran manera de la mobilització d’antics abstencionistes. Un 38% d’aquells que van votar el partit aquest cop no havien participat en les eleccions regionals de fa cinc anys. Molts dels ciutadans entrevistats a les televisions alemanyes que deien votar l’AfD mencionaven la pujada dels preus (especialment dels carburants) com un dels motius de la seva elecció. Entre el 2021 i el 2025, la inflació en els productes d’alimentació bàsics va ser d’un 32%, molt més ràpid que els sous. Altres votants de l’AfD entrevistats expressaven un sentiment general de què Alemanya no va en la bona direcció i és el moment de donar una oportunitat a un partit que mai ha governat. Tampoc s’ha d’infravalorar la importància de la política exterior. Les enquestes a peu d’urna demostren que un 92% dels votants de l’AfD s’oposen a l’enviament d’armes a Ucraïna del govern alemany.

Governarà l’extrema dreta a Saxònia-Anhalt?

El 43,8% dels vots per a l’AfD no li va proporcionar una majoria absoluta perquè pocs vots van anar a parar als partits que no van arribar al mínim del 5% per entrar al parlament. La configuració de  la nova cambra a Magdeburg deixa, de fet, més dubtes que certeses. En un parlament amb 83 escons, l’AfD en tindrà 39. El mateix nombre de diputats són els que suma la CDU (15 diputats), l’SPD, Els Verds i l’esquerra de Die Linke (8 diputats per a cada un d’aquests partits). Aquests quatre partits han defensat tradicionalment el seu compromís amb el Brandmauer (tallafocs), nom amb el qual es coneix la política d’aïllar l’AfD del poder polític a Alemanya. Fins a quin punt la CDU seguirà aquesta política no està del tot clar, però. Ja l’han trencada en el passat en una votació clau sobre immigració al Bundestag el gener de 2025, i a escala municipal en moltes ocasions. A més a més, la votació per elegir el president regional és secreta. 

Els cinc escons restants estaran ocupats per representants del Bündnis Sahra Wagenknecht (BSW), que va entrar per molt poc al parlament amb un 5,3% dels vots. Aquest partit, que porta el nom de la seva fundadora i expolítica de Die Linke, combina posicions de centreesquerra en política socioeconòmica amb un discurs antiimmigració i aposta per recuperar les relacions econòmiques d’Alemanya amb Rússia per tenir accés a energia barata. La seva posició envers el Brandmauer és ambivalent. El BSW diu estar disposat a arribar a acords polítics puntuals amb l’AfD, però, fins al moment, rebutja entrar en un govern de coalició o votar a favor d’Ulrich Siegmund com a nou president de Saxònia-Anhalt. 

El BSW proposa la figura d’un president que no provingui del món de la política sinó que sigui una figura independent que formi el seu propi govern i busqui majories variables al parlament en funció de les votacions. El colíder de l’AfD en l’àmbit nacional, Tino Chrupalla, ja ha deixat clar a Wagenknecht que el seu partit no acceptarà la proposta d’un candidat independent sortida d’un partit que va estar a punt de quedar-se fora del parlament. A la vegada, però, l’AfD sembla més obert a negociar amb el BSW que abans de les eleccions, quan deia que només assumiria el poder si aconseguia majoria absoluta. 

De moment, el BSW ha manifestat la seva disposició a votar un president del parlament de l’AfD per primer cop a la història. No és clar com es desencallarà la situació, i una repetició de les eleccions no es pot descartar. En qualsevol cas, l’atzucac no es resoldrà abans de les eleccions del 20 de setembre a Mecklenburg-Pomerània Occidental i Berlín. En el primer land, l’SPD i l’AfD lluiten frec a frec per la primera posició, mentre que a la capital del país Die Linke podria guanyar per primer cop.