Viena resisteix com a bastió socialdemòcrata

La victòria del SPÖ a la capital austríaca demostra que l’electorat recompensa les polítiques socials quan van de debò. Els resultats, però, se celebren amb cautela i no són extrapolables a la resta del país, i menys encara d’Europa.

Viena resisteix com a bastió socialdemòcrata

Viena resisteix com a bastió socialdemòcrata

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La victòria del SPÖ a la capital austríaca demostra que l’electorat recompensa les polítiques socials quan van de debò. Els resultats, però, se celebren amb cautela i no són extrapolables a la resta del país, i menys encara d’Europa.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La socialdemocràcia, que no pot presumir darrerament de molts èxits electorals a Europa, el passat diumenge va poder fer-ho amb una aclaparadora victòria del Partit Socialdemòcrata d’Àustria (SPÖ) a les eleccions a l’alcaldia de Viena, on s’imposà amb un 42%, 2’4 punts més que als comicis del 2015. La capital d’Àustria es confirma així com un bastió inexpugnable dels socialdemòcrates, que governen a la ciutat de manera ininterrompuda des del 1945. No cal investigar molt per descobrir els motius que han portat al candidat del SPÖ, Michael Ludwig, a guanyar aquestes eleccions: una política d’habitatge públic amb dècades a les seves espatlles, apreciada per la ciutadania i reconeguda internacionalment, un transport públic amb preus assequibles i una planificació urbanística que han convertit Viena en una de les ciutats amb millor qualitat de vida a tota Europa.

L’altre aspecte destacat de les eleccions a Viena ha estat la forta caiguda de l’ultradretà Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), que va obtenir un 8’7%: una patacada de més de 23 punts respecte el 2015. El FPÖ ha acusat que el seu expresident, Heinz-Christian Strache, es presentés a aquestes eleccions amb un partit propi, Team Strache, després de la seva expulsió de la seva antiga formació. Strache, que va aconseguir alguns dels millors resultats per al FPÖ i portar el partit al govern el 2017 en una controvertida coalició amb el Partit Popular Austríac (ÖVP), també ha estat el responsable de la seva debacle en veure’s esquitxat per un cas de corrupció, conegut com ‘l’afer Eivissa’, que va portar al trencament del govern i la convocatòria d’eleccions anticipades. Strache, que confiava en guanyar un escó gràcies a la seva base a la capital i desplegant el populisme que l’havia afavorit en el passat, es va quedar finalment fora en obtenir només un 4’32%. De la divisió de la ultradreta –d’haver-se presentat sota una sola marca electoral hagués aconseguit un 12% dels vots–, que també es va veure afectada per la desmobilització dels seus votants (Der Standard calculava que més de 100.000 que van escollir el FPÖ a les darreres eleccions van optar per abstenir-se en aquestes), s’aprofità sobretot l’ÖVP, que va pujar més de nou punts i va quedar segon amb el 18’47% dels vots.

Interessantment, segons Der Standard, bona part dels vots guanyats pels socialdemòcrates procedeix del FPÖ, demostrant així que les polítiques socials vencen el populisme ultradretà quan van de debò. «Ludwig té una base electoral sobretot allà on els votants oscil·len entre els socialdemòcrates i l’ultradreta, i no als cercles intel·lectuals roig-i-verds», escrivia el corresponsal a Viena del tageszeitung, Ralf Leonhard, que recordava que «amb un ÖVP reforçat, no obstant, ha sorgit un nou enemic que utilitzarà tots els flancs possibles per atacar.» El SPÖ pot escollir còmodament ara governar amb els conservadors, Els Verds (12’21%) –l’opció més lògica, ja que forma coalició amb ells des del 2010– o els liberals de NEOS (6’92%), els percentatges de vot dels quals pràcticament no han experimentat variacions respecte a fa cinc anys (+0’37% i +0’76%) tot i la participació dels primers en el govern actual.

Heinz-Christian Strache. Foto: Wikimedia Commons

Per darrere de Team Strache i igualment sense representació van quedar el satíric Partit de la Cervesa (Bierpartei), amb un 2’05%, i LINKS –la coalició d’esquerres formada pel Partit Comunista d’Àustria (KPÖ) i la plataforma Wien Anders (Una altra Viena), de la qual formen part el Partit Pirata, ecologistes independents i activistes d’esquerres sense afiliació política–, amb un 2’02%, incapaç de competir amb el SPÖ a la capital.

Una victòria celebrada amb cautela

Com apuntava Leonhard al tageszeitung, el SPÖ guanyà a tots els barris tret del centre (on es concentren les administracions) i Hietzing i Floridsdorf, dos barris suburbials, on guanya l’ÖVP, i tampoc ho fa a Josefstadt, Neubau i Währing, tres barris cèntrics que han experimentat en els darrers anys un procés de gentrificació i on Els Verds són primera força. Allà on ha guanyat el SPÖ, el segon lloc se l’han disputat l’ÖVP i Els Verds, tret del barri de Simmering, on aquesta posició l’ocupa el FPÖ.

Tanmateix, convé recordar que per la seva estructura social, i en aquest cas possiblement també pel pes històric dels socialdemòcrates a Viena, els resultats de la capital no són extrapolables al conjunt d’Àustria. Com s’afanyà a senyalar el politòleg Peter Filzmaier a l’ORF (la radiotelevisió pública austríaca) la nit electoral, cal dubtar que els socialdemòcrates puguin beneficiar-se a nivell nacional de la victòria del seu partit a Viena, on les polítiques del govern de la ciutat i el carisma del candidat han tingut un paper destacat. El mateix val per a l’enfonsament de l’ultradreta, els resultats de la qual alguns poden sentir-se temptats d’extrapolar fins i tot al conjunt de la Unió Europea: encara que totes les enquestes senyalen, en efecte, una considerable davallada del FPÖ, arrossegat pels escàndols de corrupció i la cerca d’una nova estratègia després de la caiguda en desgràcia de Strache, el seu vot a Viena més que minvar significativament s’ha redistribuït entre dues forces i una part que ha anat directament a l’abstenció. Cal tenir també en compte que la participació en aquestes eleccions ha baixat, passant del 75% del 2015 al 62% d’enguany, que es tradueix, malgrat la pujada percentual del SPÖ, en una pèrdua de vots absoluts per als socialdemòcrates.

A una de les darreres enquestes d’intenció de vot, realitzada entre el 14 i el 16 de setembre, consistent amb la tendència que mostraven les anteriors, l’ÖVP encapçalava les preferències dels votants amb un 42%, seguit pel SPÖ, que amb un 19% seguiria caient als seus pitjors resultats històrics, i els Verds i el FPÖ, amb el mateix percentatge (12%), i NEOS (9%). Fins i tot Team Strache aconseguiria entrar al parlament de manera ajustada, amb un 5% dels vots, tot i que després del fiasco de les eleccions a Viena la seva figura queda qüestionada i la seva continuïtat és una incògnita. De mantenir aquests percentatges, l’actual canceller austríac, el conservador Sebastian Kurz, tindria plena llibertat per formar la coalició de govern que més s’adapti al sentiment del moment: des d’una continuació de l’actual coalició amb Els Verds fins a una coalició amb l’ultradreta passant per una reedició de la històrica Gran Coalició amb el SPÖ. Mesos enrere, el president del Partit Popular Europeu (PPE), el bàvar Manfred Weber, ja va qualificar la coalició entre conservadors i verds com un «model de futur» i a la mateixa Alemanya també Els Verds han apostat per posar el rumb en direcció cap aquesta mena d’acord amb la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) a les eleccions que se celebraran l’octubre del 2021.

Foto de portada: Wikimedia Commons
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Periodista i traductor. Ha publicat, conjuntament amb altres autors, La quinta Alemania (Icaria, 2013) i El último europeo (La oveja roja, 2014)

Comentaris

Viena resisteix com a bastió socialdemòcrata

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.