Anàlisi

En els mitjans de comunicació i en les xarxes socials han aparegut últimament nombroses comparacions entre el Procés català i la política que està duent a terme Isabel Díaz Ayuso a Madrid. Dues realitats diferents que, tanmateix, semblarien convergir en el fet metodològic, això és, en la pràctica, en el «processisme»

Abe Shinzō ha dimitit com a primer ministre del Japó després de convertir-se en la persona que més temps ha ocupat el càrrec en la història del país. Com ho ha aconseguit i quins canvis ha propiciat en la societat japonesa?

Convé dubtar d’aquest sobrevingut entusiasme per la possibilitat d’una nova política industrial, impulsada, a més, per una Unió Europea on les relacions entre estats no destaquen particularment per la generositat i l’amor al proïsme.

La crisi desencadenada per la COVID no només presenta trets nous sinó que radicalitza moltes de les deficiències d’un model econòmic, territorial, sanitari i fiscal. Es tracta, de fet, d’una crisi de model d’Estat provocada pels que encara el volen més tancat i centralitzat i per les alternatives republicanes que cerquen l’obertura.

La inhabilitació del President Torra és potser un nou exemple del lawfare que l’Estat aplica a l’independentisme. Però en la via de la defensa dels drets del poble català, la via que cal explorar no és la jurídica, sinó la política.

Assetjada i perseguida, la Candidatura d’Unitat Popular va dipositar un gran esforç militant i organitzatiu en la campanya per la celebració del referèndum de l’1-O. Sense nostàlgia però desde la memòria, aquest text homenatja i exposa els motius, continguts i anàlisis que van dur a volcar-se en la realització del referèndum.