Formant en la intolerància. L’auge dels «think-tanks» i els centres formatius d’extrema dreta

L’estratègia de l’extrema dreta europea s’està focalitzant cada cop més en la creació de centres formatius i think-tanks amb l’objectiu de crear els líders del futur de la ultradreta i difondre d’una forma més eficient la seva ideologia.

Formant en la intolerància. L’auge dels «think-tanks» i els centres formatius d’extrema dreta

Formant en la intolerància. L’auge dels «think-tanks» i els centres formatius d’extrema dreta

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L’estratègia de l’extrema dreta europea s’està focalitzant cada cop més en la creació de centres formatius i think-tanks amb l’objectiu de crear els líders del futur de la ultradreta i difondre d’una forma més eficient la seva ideologia.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Steve Bannon, ex-assessor de Donald Trump durant la campanya a les presidencials del 2016 i, per un curt període de temps, a la Casa Blanca com a estrateg en cap, desembarcava l’any 2018 a Europa amb l’objectiu de cohesionar els diversos moviments ultraconservadors i d’extrema dreta del vell continent al voltant d’una estratègia comuna. Una de les peces claus per cimentar aquest projecte i assolir la unitat estratègica era l’Institut Dignitatis Humanae (IDH), un think-tank fundat 10 anys abans pel propi Bannon que, partint del cristianisme com a eix vertebrador, difon narratives ultraconservadores sota el pretext de «promocionar la dignitat humana basada en la certesa antropològica que l’home neix a imatge i semblança de Déu». 

Fins al moment, l’IDH havia estat simplement una plataforma online a través de la qual es difonien discursos i idearis ultradretans, però amb l’arribada de Bannon a Europa el think-tank adquiria forma física, ubicant-se en el monestir de Certosa di Trisulti, 130 kilòmetres al sud de Roma. Tanmateix, tot i comptar amb el suport de les elits ultraconservadores europees i disposar d’un quantiós capital, el projecte no va acabar materialitzant-se donat que el ministeri de cultura italià va revocar la concessió del monestir al grup d’ultradreta per «la violació de diferents obligacions contractuals».

Tot i aquesta primera desfeta, el projecte de l’IDH de Bannon creava un primer precedent que assentava les bases per a que l’extrema dreta europea inclogués en la seva estratègia la creació de centres formatius on desenvolupar els líders ultraconservadors del futur.

Va ser Marion Maréchal-Le Pen, neboda de Marine Le Pen (líder del partit francès d’extrema dreta Reagrupament Nacional, anteriorment denominat Front Nacional) i neta de Jean-Marie Le Pen (fundador del partit francès d’extrema dreta Front Nacional), qui va prendre el relleu de Bannon en el projecte de creació d’un centre formatiu d’extrema dreta amb l’obertura, l’any 2018, de l’Institut Superior de Sociologia, Economia i Política (ISSEP) a Lió. Així es fundava, gràcies a les aportacions de diversos empresaris afins als ideals de la família Le Pen, el primer centre universitari marcadament ultraconservador de tot Europa.

Per als moviments ultraconservadors i neo-feixistes la creació d’aquests centres és un element cabdal pel triomf de les seves idees.

L’ISSEP ofereix cursos de màster, amb un cost aproximat de 5.500€ anuals, on s’hi imparteixen assignatures encaminades a reforçar l’ideari ultradretà dels estudiants a partir de matèries com «L’art de la desinformació», «Història i estratègia militar» o «Islam i civilització islàmica: anàlisi d’una tendència global». Tanmateix, el punt fort d’aquesta institució es troba en el fet que l’institut esdevé un punt de trobada per als futurs líders de l’extrema dreta europea, és a dir, permet teixir una xarxa de contactes en el marc del moviment ultraconservador del vell continent.

L’ambició del projecte de Maréchal-Le Pen i el creixement de l’extrema dreta en l’àmbit europeu han causat que l’ISSEP hagi trencat fronteres. Lluny de limitar-se a l’estat francès, l’any passat s’inaugurava una sucursal de l’institut a Madrid. Tot i que ràpidament fonts del partit d’extrema dreta VOX van córrer a desmentir qualsevol vinculació amb aquest centre, tant sols cal fer una ullada a l’equip docent per veure la tendència ultradretana de la institució i els estrets lligams que existeixen amb el partit liderat per Santiago Abascal.

think-tank
Monestir de Certosa di Trisulti (Itàlia). Foto: Wikimedia Commons

El vincle més clar entre VOX i l’ISSEP és Kiko Méndez-Monasterio, mà dreta del propi Abascal i assessor a sou del partit d’extrema dreta. Entre el professorat també hi figuren membres notoris de la ultradreta espanyola com Javier Tebas, president de la Federació Espanyola de Futbol i ex-membre de Fuerza Nueva; Julio Ariza, fundador de Libertad Digital i del grup Intereconomía així com membre de les llistes de VOX; o Jaime Mayor Oreja, ex-ministre de l’interior espanyol amb José María Aznar i membre del lobby antiavortista europeu One of Us. La sucursal del projecte de Maréchal-Le Pen també va comptar amb el suport, en els seus inicis, d’Alejo Vidal-Quadras, primer president de VOX, i Gabriel Ariza, fill del propietari de El Toro TV i soci de Tizona, l’empresa que organitza els actes de campanya de VOX.

L’objectiu de l’equip docent de l’ISSEP, tal i com assenyala el seu director Santiago Muzio a la pàgina web del centre, és formar els líders de l’extrema dreta del futur que s’encarregaran de recuperar la influència de les elits perduda en les darreres dècades emmirallant-se en figures prominents de la ultradreta en l’actualitat com Matteo Salvini, Víktor Orban o Marine Le Pen.   

Per als moviments ultraconservadors i neo-feixistes la creació d’aquests centres és un element cabdal pel triomf de les seves idees ja que és la forma idònia de controlar el pensament de les futures generacions de militants de l’extrema dreta evitant qualsevol forma de pensament crític. Tal i com assenyala Umberto Eco en el seu llibre Contra el feixisme, «per l’ur-feixisme, el desacord és traïció», i amb centres com aquest es redueix la probabilitat de ser «traïts».

Esdevé cabdal que governs, institucions i partits polítics s’impliquin decididament en combatre l’estratègia de l’extrema dreta en l’àmbit educatiu.

Tanmateix, la creació de centres formatius no és la única eina de la ultradreta per assolir la seva estratègia educativa. En els darrers mesos hem vist com, quan l’extrema dreta ostenta el poder, l’utilitza per modificar els continguts que s’imparteixen o posar sota la seva influència i control les diferents institucions públiques educatives.

Aquest és precisament el context que s’està donant a Hongria. L’any 2019 el govern de Fidesz, el partit d’extrema dreta liderat per Víktor Orban, creava la figura legal de les «fundacions de gestió d’actius», unes entitats que poden organitzar i finançar activitats educatives, culturals i esportives. A partir d’aquest moviment, s’ha iniciat un procés de privatització de les universitats públiques gràcies al qual l’educació superior quedarà sota el control d’aquestes fundacions, les quals, alhora, es troben sota la influència directa de Fidesz, permetent així que tots els continguts que s’imparteixen en aquests centres segueixin la línia ideològica marcada per partit d’Orban.

Poc a poc veiem com l’estratègia formativa dels moviments neo-feixistes creix en importància i l’amenaça d’uns centres educatius focalitzats en inculcar l’orgull d’un passat mític nacional i racial és cada cop més real.

think-tank
Steve Bannon. Foto: Flickr – Gadge Skidmore

Davant d’això, és necessària una resposta antifeixista en l’àmbit educatiu. Afortunadament, arreu d’Europa disposem d’un teixit estudiantil amb experiència en combatre l’extrema dreta. Tenim com a exemples l’ocupació i la posterior autogestió de les principals facultats de Croàcia l’any 2009 o, més recentment, les vagues dels estudiants polonesos contra la homofòbia del ministre d’educació del partit d’extrema dreta Llei i Justícia.

També a Catalunya disposem d’un alumnat habituat a fer front a la ultradreta. Assemblees de campus, plataformes antifeixistes, sindicats d’estudiants o altres fórmules organitzatives han d’esdevenir la punta de llança de la lluita contra el feixisme en l’àmbit educatiu.

Tanmateix, i sent realistes, la capacitat d’acció del moviment estudiantil és limitada, especialment quan es donen casos com la creació de nous centres formatius. És per això que esdevé cabdal que governs, institucions i partits polítics s’impliquin decididament en combatre l’estratègia de l’extrema dreta en l’àmbit educatiu.

Alhora, els think-tanks no han de ser una fórmula emprada exclusivament des de les perspectives de dretes conservadores. Les esquerres han de veure en aquestes formes organitzatives una eina que permeti contrarestar els discursos ultranacionalistes, imperialistes i racistes de l’extrema dreta mitjançant l’ús d’estudis, articles i posicionaments basats en dades i evidències empíriques (en els darrers mesos hem vist néixer espais amb voluntat d’ocupar aquest buit en el marc de les esquerres transformadores). Sols a partir de la lluita unitària dels diferents actors citats s’aconseguirà acabar amb el feixisme en l’àmbit formatiu. En cas contrari, s’estarà donant ales a l’auge de la intolerància, a unes doctrines que progressivament estan passant de la discriminació a l’exclusió total i que, potencialment, obriran camí a la destrucció física.

Foto de portada: pxhere.com  
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Economista i estudiant de Ciències Polítiques. Militant de Jovent Republicà, participa d'espais com UCFR o l'Espai Jove de Memòria Històrica Rasprava.

Comentaris

Formant en la intolerància. L’auge dels «think-tanks» i els centres formatius d’extrema dreta

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.