La Milk Tea Alliance i les xarxes de solidaritat digitals dels moviments socials asiàtics

La MilkTeaAlliance és un fenomen propi de la societat digital que ha donat impuls a les xarxes d’activistes del Sud-Est asiàtic i s’entrellaça amb un clima de tensió geopolítica.

La Milk Tea Alliance i les xarxes de solidaritat digitals dels moviments socials asiàtics

La Milk Tea Alliance i les xarxes de solidaritat digitals dels moviments socials asiàtics

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La MilkTeaAlliance és un fenomen propi de la societat digital que ha donat impuls a les xarxes d’activistes del Sud-Est asiàtic i s’entrellaça amb un clima de tensió geopolítica.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El debat sobre la relació entre moviments socials i xarxes socials ha sigut un dels més importants i recurrents en els darrers anys. En els contextos de societats desenvolupades les xarxes socials en el seus inicis van ser acusades de ser un element desmobilitzador, tot i que posteriorment  la crítica ha evolucionat a considerar-les un espai excessivament mobilitzador, que promou la confrontació social.

Però d’altra banda en les societats en vies de desenvolupament han tingut un paper important en l’emergència de moviments de protesta, especialment en contextos de governs autoritaris com en l’anomenada «Primavera Àrab». Però a mesura que la digitalització de les societats ha anat avançant a escala global, les xarxes socials s’han convertit en l’espai d’organització «natural» tant de les activitats socials quotidianes com de l’activisme polític.

Això no només ha tingut un efecte en les dinàmiques locals sinó també en les capacitats que avui dia tenen els moviments polítics de connectar-se i aprendre entre ells. Un dels casos més recents a Occident el trobem en com les mobilitzacions de Black Live Matters  van arribar a Europa o l’extensió de les idees de l’Alt Right arreu del món. La Milk Tea Alliance va néixer com un hashtag de Twitter que, de forma informal, agrupa expressions sota un paraigua que representa un sentiment de solidaritat entre els activistes del Sud-Est asiàtic en contra del que perceben com una creixent ombra autoritària de la Xina a la regió.

D’un drama de ficció a un drama polític  

La història del naixement de la Milk Tea Alliance no podia estar en major consonància amb el sentit dels nostres temps. A l’abril de 2020 l’actor tailandès amb nom artístic Bright (Vachirawit Chivaaree) va fer «m’agrada» a una foto de Hong Kong. La fotografia descrivia Hong Kong com un «país bonic». Aquest fet, que difícilment es pot afirmar que tingués una intencionalitat política per part de l’actor, va ser interpretat pels internautes xinesos com un gest de suport a la idea de què Hong Kong és una realitat nacional separada de la Xina. Malgrat les disculpes de l’actor, els ciberciutadans xinesos també van trobar posts a les xarxes socials de la seva parella culpant als xinesos de la COVID-19 i on es donava a entendre que Taiwan i la Xina eren dues realitats separades. Això va desencadenar una campanya de boicot per part de sectors nacionalistes a la Xina en contra de l’actor.

Milk Tea
Foto: Flickr – demimis

La polèmica ràpidament va passar de les xarxes xineses a Twitter, on allà els fans tailandesos de l’actor de telenovel·les van sortir a defensar-lo. Les qüestions polítiques i les desqualificacions als països implicats no van trigar a aparèixer, i els likes d’en Bright ràpidament van passar a un segon pla. Els fans tailandesos, en la tònica habitual de les xarxes van començar a emetre missatges de suport a favor de les protestes de Hong Kong i la independència de Taiwan per a provocar als xinesos. Això va  comportar que els activistes d’aquests dos indrets veiessin l’oportunitat per escolar-se en el debat, i donar suport als tailandesos.

Cal recordar que aquesta discussió va començar en un context regional i local en aquests territoris força convuls. No només hi havia la ressaca de les protestes de Hong Kong i les tensions per les eleccions de Taiwan, sinó que, a més, a Tailàndia començava a sorgir un moviment d’oposició a la monarquia i el govern militar. Per tant el desenvolupament de sinèrgies entre aquests diferents moviments socials que compartien la seva oposició a règims considerats autoritaris, prenia força sentit.

Així, de la titànica batalla a les xarxes va sorgir la idea del hashtag #MilkTeaAlliance, recordant que el milk tea (te amb llet) és una beguda molt popular a la regió, però amb múltiples variants. Una manera d’expressar aquesta unitat en la diversitat en contraposició a les tendències homogeneïtzadores dels governs autoritaris de l’Àsia Oriental. Donant així peu a l’emergència d’un moviment de solidaritat internacional, que es fan seus activistes a Tailàndia,, Taiwan, Hong Kong, Myanmar, o Singapur entre d’altres. 

Cancel·ladors del món uniu-vos!

Tal i com analitzen Adam K. Dedman i Autumn Lai, a un dels primers treballs acadèmics publicats sobre la qüestió, la polèmica va ser un cas paradigmàtic del que avui anomenem cancel culture. Si a Occident la cancel culture —és més aviat patrimoni de l’esquerra  això que avui s’anomena pejorativament com a «woke» als Estats Units—, a la Xina està sobretot protagonitzada per sectors nacionalistes simpatitzants del Partit Comunista Xinès. Un dels espais habituals on aquestes campanyes s’organitzen és a l’aplicació de microblogging Weibo.

El cas de la Milk Tea Alliance, mostra com la cancel culture no és quelcom exclusiu del món occidental

Les polítiques de reforçament del discurs nacionalista del govern han presentat un marc procliu a aquesta sensibilitat en les qüestions que tenen a veure amb les fronteres de la Xina, però seria un error afirmar que aquestes campanyes de cancel·lació emergeixen directament del govern. Com pràcticament a tot arreu, els plantejaments nacionalistes acostumen a tenir una forta penetració entre el conjunt de la ciutadania. Una de les seves bases de suport més importants, al contrari del que el liberalisme «benpensant» s’imaginava, és especialment entre els joves xinesos. La generació dels fills únics, no només han rebut una educació on el nacionalisme va substituir les màximes revolucionàries en el currículum escolar, sinó que s’han educat en una Xina en constant creixement que sembla destinada a recuperar un lloc preeminent al món.

Així quan apareixen opinions entre celebrities considerades «políticament incorrectes» sobre qüestions sensibles per l’imaginari nacional de la República Popular, s’organitzen campanyes de boicot similars a les que veiem als països occidentals. Els temes més habituals són actualment aquells que tenen a veure amb els conflictes de Hong Kong, Taiwan i Xinjiang. Com a tot arreu, aquestes cancel·lacions tenen importants conseqüències reputacionals, i molt probablement econòmiques, per als qui les pateixen. Per exemple, la disputa que va donar peu a la formació de la Milk Tea Alliance va comportar que la telenovel·la de Bright desaparegués de les webs xineses i es deixessin d’editar subtítols en mandarí.

La creixent percepció negativa de la Xina al Sud-Est Asiàtic

La cosa hagués pogut quedar en una anècdota, però el clima de la contestació social al Sud-Est Asiàtic, i les creixents tensions geopolítiques a la regió degut a l’ascens de la Xina a nivell regional i global van generar un marc perquè la Milk Tea Alliance perdurés.    

El hashtag de la Milk Tea Alliance a més d’incomptables mems, ha servit per a la difusió dels diferents moviments de protesta que han emergit durant el darrer any a la regió, el ja esmentat de Tailàndia, però també l’oposició al cop d’estat militar a Myanmar. Això ha facilitat que els activistes es donin suport moral, intercanviïn informació i facin d’altaveu per a les seves respectives causes. Segurament l’aprenentatge ha sigut més passiu que actiu. Veiem com les tàctiques de les protestes de Hong Kong s’han reproduït de forma immediata a les manifestacions d’altres països, i no és perquè els activistes hagin rebut seminaris. A més, existeix també una dimensió mediàtica : aquest tipus de fenòmens són extremadament exitosos entre els mitjans.

Ara bé, l’èxit d’aquesta iniciativa també rau en l’oposició de fons cap a la República Popular Xinesa. Òbviament el context geopolític favorable, i la possible simpatia de les audiències internacionals és crucial per entendre l’èxit del fenomen. El hashtag ha sigut també utilitzat per sectors que s’afegeixen més que per una dimensió activista per un posicionament geopolític anti-xinès, com és el cas dels simpatitzants de Narendra Modi o usuaris del Japó i els EUA. Això cal tenir-ho en compte per no confondre dues dimensions d’un fenòmen, que tot i estar lligades són alhora diferents. Tantmateix, ens equivocaríem si penséssim que això està orquestrat per actors exògens. Hi ha uns canvis de fons en les societats del Sud-Est asiàtic deguts a les seves pròpies dinàmiques i es fan que es fa evidents amb la munió de tensions i conflictes socials que estan sorgint a la regió.

Foto: Flickr – Studio incendo

A través de la Milk Tea Alliance aquests moviments s’han connectat amb la creixent preocupació per part de les audiències occidentals —però també a l’Àsia Oriental— pel que fa al creixement de la Xina. Amb el marc de la Milk Tea Alliance els activistes construeixen el relat de la Xina com a valedor de les diferents dictadures militars de la regió, cosa que els permet captar l’atenció internacional. Ara bé, cal dir que és difícil trobar evidències clares sobre la responsabilitat directe de Beijing en la reversió democràtica a la regió. Però sí que cal tenir en compte que l’ascens de la Xina representa un canvi de paradigma davant de les onades de democratització de després de la Guerra Freda. L’èxit del model xinès significa que els governs autoritaris ja no estan al cantó «incorrecte de la història».    

Més enllà del ciberactivisme

Així, veiem com la Milk Tea Alliance, malgrat que amb prou feines es pot considerar un moviment, i tot i tenir tot just un any de vida ja ha tingut un cert impacte en els desenvolupaments polítics dels nous moviments socials de l’Àsia Oriental. En aquest temps, ha aconseguit més de 9 milions de mencions, i Twitter els ha donat la seva pròpia icona. També ha tingut la seva translació off-line, amb l’organització de concentracions i manifestacions arreu del món com a resposta al cop a Myanmar però també en mobilitzacions ad-hoc en motiu del seu aniversari.                               

Els moviments socials arreu del món han tingut durs debats sobre els límits i els problemes de l’activisme digital, en contraposició amb un suposat «activisme real». La realitat és que, simplement, no es pot escapar de la societat digital. La figura del «ciberactivista» és una cosa del passat. Avui dia ja no és cap novetat que s’utilitzin xarxes socials per a què grups d’activistes o ciutadans que volen participar puntualment en una mobilització es coordinin. Perquè a les societats digitals són les mateixes xarxes que utilitzem per a gestionar i coordinar les nostres relacions diàries amb els nostres amics i familiars. Aquestes ja no són «noves formes» d’activisme polític, són «la» forma d’organització social en qualsevol àmbit de la nostra vida quotidiana. Els catalans coneixem molt bé com Telegram es pot utilitzar tant per organitzar una reunió de feina, una barbacoa o anar a ocupar un aeroport. El món digital s’ha convertit en un espai de disputa arreu del món on la gent troba l’espai per a dir la seva. En aquest sentit un element important que cal no confondre és el fet que malgrat l’orientació política que sembla ser majoritària entre les noves generacions xineses i els seus veïns apunta en direccions contràries, és significatiu fer notar que ambdós són igualment actius en els debats a les xarxes. El cas de la Milk Tea Alliance, mostra com la cancel culture no és quelcom exclusiu del món occidental, i segurament està íntimament lligada a les dinàmiques de les societats digitals. Òbviament no podem oblidar la forma diferenciada de com es gestiona el debat a les xarxes socials a la Xina, però podem veure com les lògiques de la societat digital travessen cultures i barreres geopolítiques.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg, centrat en geopolítica i la Xina.

Comentaris

La Milk Tea Alliance i les xarxes de solidaritat digitals dels moviments socials asiàtics

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.