Catàstrofe o revolució
Com més a prop estem de la catàstrofe, també estem més a prop d'una revolta de les classes subalternes
Menu
articles publicats per
Antoni Soy
Antoni Soy
(Ripoll 1950). Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. Autor del llibre Sortir de l’euro per sortir de la crisi?
Unió Europea i COVID-19: entre la pastanaga i el bastó
Els fons arribats de la UE en la forma del programa Next Generation Fund han sigut reuts amb entusiasme a Catalunya i l'Estat espanyol, però hi ha pocs motius per alegrar-se d'una pastanaga que pot tenir conseqüències ja conegudes.
El Fons de Recuperació Europeu: un acord insuficient i insolidari
La valoració general de l'acord del FRE és que no és ni suficient, ni històric i manté les divisions i recels que apunten a una nova crisi de l'eurozona.
Crisi econòmica i pandèmia: possibles alternatives
És si és possible d'utilitzar la crisi per donar la prioritat al manteniment i la millora del nivell de vida de la majoria de la població? Quin tipus d'enfocament econòmic i quines forces socials es necessiten per implementar-lo?
COVID-19 i crisi econòmica: apunts sobre què fer
La Unió Europea té eines per parlar la crisi econòmica i social per la que estem passant. En aquest article es fa un repàs de les opcions i les seves límitacions.
Sobiranies i internacionalisme versus obertura postnacionalista (II)
(Segona part) Lectura crítica del llibre de Joan Manuel Treserras i Enric Marín "Obertura republicana. Catalunya després del nacionalisme"
Sobiranies i internacionalisme versus obertura postnacionalista (I)
Lectura crítica del llibre de Joan Manuel Treserras i Enric Marín "Obertura republicana. Catalunya després del nacionalisme"
Una alternativa d’esquerres a l’euro
La crisi de l’euro ha suscitat diferents reaccions: la de les elits i l’statu quo, la de qui pensa que cal una reforma a fons de la Unió Europea i la de qui no creu que hi hagi marge per la reforma i pensa que una altra Unió Europea no és possible.
La crisi de l’euro i de la UEM
La crisi global inciada el 2007 va tenir una especial afectació a l’eurozona, degut a la pròpia arquitectura de l’euro, que afavoria els interessos de la burgesia alemanya en detriment de les economies dels països perifèrics. Aquest fet va acabar provocant que la crisi colpegés amb més força les economies dels dels països perifèrics i que Alemanya veiés reforçada la seva hegemonia
Articles d'altres autores
El tercer número de Catarsi ja és aquí!
Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa
