Feminisme i LGTB

En aquest segon article sobre el debat entre les estratègies de l'autodefensa feminista i la unitat de classe, es desgranen les raons per superar la dicotomia apostant per una autodefensa feminista que ajudi a unir la classe treballadora.

Darrerament ha pres una major visibilitat una corrent política, autoanomenada «moviment socialista», que pretén fer una impugnació dels moviments polítics presents arreu de l'estat espanyol i impulsar una vella perspectiva emancipatòria renovada.

Debatem, al voltant de les qüestions de la prostitució i la pornografia, sobre el subjecte feminista i els seus límits.

Per analitzar la revolta feminista a l'Iran, cal desfer-se de tot essencialisme i no ahistoritzar la realitat social dels països on l'islam polític funciona com un dispositiu de les elits i dels sectors de dreta per sotmetre les classes populars empobrides.

«Una teoria feminista de la violència. Per una política antiracista de la protecció» (Tigre de paper, 2022) de Françoise Vergès, interroga la noció de protecció des de les perspectives de classe, raça i heteronormativitat, en un incisiu debat amb el feminisme carcerari i punitivista.

Giulia Adinolfi va ser una pensadora original que, primer a les files del PCI i més tard a les del PSUC, va desenvolupar una important tasca teòrica dins del marxisme i del feminisme. Aquest article ens acosta la seva figura i algunes claus del seu pensament al voltant de la cultura femenina i la política de masses.

L'amenaça de la recriminalització de l’avortament encén una resposta solidària als Estats Units. Entrevistem Selinda Guerrero, activista de Forward Together.

Estem davant del final de l’amor? Aquesta és la pregunta que es fa Eva Illouz al seu assaig «El fin del amor», en el qual reflexiona sobre com el capitalisme ha calat tan profundament en les nostres relacions que fins i tot l’amor s’ha convertit en un acte de consum dins d’un mercat neoliberal.