Capital-treball

Des de les revoltes predemocràtiques a les ‘armilles grogues’ passant per Occupy, la manera de vestir dels manifestants ha format part des de sempre de la identitat dels moviments anti-establishment.

L'activació a través de l'experiència del conflicte és l'única via per a la conformació d'un subjecte de canvi.

La burgesia del segle XIX va utilitzar els valors morals per refermar el seu domini de classe, el mateix que avui fan encara les elits.

Els mitjans de comunicació no parlen gaire de la classe treballadora, però quan ho fan, gairebé sempre només tenen una cosa a dir: que és completament blanca, masculina i molt de dretes. Totes aquestes tres coses són mentida.

La Unió Europea és l'enemic de l'esquerra internacionalista, no el seu amic.

La lluita entre els Estats Units i la Xina per l'hegemonia mundial s'ha traslladat a l'àmbit tecnològic. Però el que realment necessitem és un espai digital de domini públic i democràtic.

L'aposta del PSUC per «un sol poble» dificulatava radicalment la política de les classes dominants de fragmentar i enfrontar en comunitats nacionals la classe treballadora.

En els últims temps la repressió a Turquia ha anat en augment: alcaldes de l’HDP substituïts per administradors delegats, purgues a la policia i l’exèrcit, condemnes a acadèmics per signar un manifest que sumen centenars d’anys... Tanmateix, l’escalada repressiva i els insults, atacs i amenaces generalitzades d’Erdogan a tothom, especialment als membres de l’HDP, semblen reflectir un declivi dels plantejaments del govern.