Com construir unitat popular

L'activació a través de l'experiència del conflicte és l'única via per a la conformació d'un subjecte de canvi.

Com construir unitat popular

Com construir unitat popular

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L'activació a través de l'experiència del conflicte és l'única via per a la conformació d'un subjecte de canvi.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Encara que hagi passat un temps, és pertinent, a la llum del debat posterior, tornar a la interessant i complexa reflexió desenvolupada a «La clase siempre vuelve», de Jorge Lago (CTXT, 8/8/2018). N’apunto un comentari crític sintètic des d’una posició teòrica que he explicat en positiu a d’altres textos recents sobre la classe social com a subjecte de canvi i la seva formació i diversitat.

El citat article comença per un diagnòstic realista: blocatge del canvi institucional de progrés, resurrecció de la socialdemocràcia i dues tendències regressives (a les esquerres): la fragmentació postmoderna i el determinisme sense subjecte de certa vella esquerra (o amb un subjecte, la classe treballadora, massa gran). Les dues vies hi apareixen radicalitzades i minoritàries, és a dir, forassenyades. Realitza una crítica incisiva i positiva a les debilitats d’aquests dos enfocaments: no són la solució. Resultat de la seva anàlisi: impotència de la política (com a acció compartida), és a dir, de l’acció populista (i la construcció de poble). Les forces del canvi no tindrien un horitzó clar per a avançar i s’esforça a elaborar-hi una resposta.

Però no fa referència a la interpretació realista, social i democràtica (thompsoniana o gramsciana o, almenys, de Tilly, Jessop i pensadors similars, com aquí Vicenç Navarro –encara que amb un llenguatge convencional) que explica els processos de la contesa política des d’un altre corrent crític de pensament, present, tot i que no de forma sistemàtica, entre els moviments socials i les forces del canvi. L’article es reafirma en l’enfocament populista per a reelaborar una estratègia de sortida al blocatge i el desconcert existents. O sigui, al meu entendre, desemboca en el mateix cul-de-sac de l’enfocament populista com a lògica política irrealista –antagonisme discursiu-. Així, no valora bé les causes del blocatge politicoelectoral, la conformació dels subjectes socials i la representació política i els factors que condicionen la pugna sociopolítica amb el suport d’una teoria crítica no idealista ni ambigua ideològicament.

El problema de fons és com construir unitat popular. La formació del subjecte de canvi, la superació del blocatge en la relació de forces davant del poder establert haurà de venir per l’activació cívica arrelada en la defensa d’interessos i demandes populars (…) tweet

La seva posició alternativa: “pensar en articular les diferències”…; o sigui, a través, fonamentalment, del pensament o discurs, eix idealista o constructivista de la teoria populista. Per aquest motiu “cal desfer el revival actual de la classe”, cosa raonable contra un esquerranisme essencialista. Encara que, a l’encop, no valora prou la regressió en les condicions socioeconòmiques i democràtiques que pateix la majoria social popular. Arriba a la infravaloració del pes d’allò material, que no és sinònim del determinisme de classe, sinó realisme sobre la situació de subordinació i malestar popular. A més a més, fa una exposició confusa de la separació economia-cultura per a realçar la seva superació per la política (populista o discursiva, o sigui, culturalista).

Per tant, cau en la infravaloració de la experiència popular i l’acció pels interessos materials (no només econòmics) i culturals (simbòlics i de reconeixement), ambdós més importants i combinats en aquesta crisi sistèmica. S’afirma en una visió idealista (discursiva) de la política, i infravalora la “realitat” realment existent i interpretada per la gent. No es tracta de “revelar” una hipotètica llei històrica sinó d’analitzar la dinàmica sociopolítica, històrica i relacional per tal de, des d’aquesta situació, experiència i relació de forces, empènyer per la transformació emancipatòria i el canvi democràtic-igualitari. O sigui, partir de la realitat (constituïda també per la subjectivitat, però construïda pel discurs d’un lideratge)… per a canviar-la.

El problema de fons és com construir unitat popular. La formació del subjecte de canvi, la superació del blocatge en la relació de forces davant del poder establert haurà de venir per l’activació cívica arrelada en la defensa d’interessos i demandes populars, amb una articulació pràctica unitària-popular; o sigui, a través de l’experiència i la participació de la gent en el conflicte sociopolític i la diferenciació cultural i amb un sentit polític democràtic-igualitari i empancipador.

Foto de portada: Sindicat de Llogaters

Article originalment publicat a Nuevatribuna.es

Traducció: Oriol Valls

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Com construir unitat popular

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.