El cicle de crisi-repressió a Turquia

En els últims temps la repressió a Turquia ha anat en augment: alcaldes de l’HDP substituïts per administradors delegats, purgues a la policia i l’exèrcit, condemnes a acadèmics per signar un manifest que sumen centenars d’anys... Tanmateix, l’escalada repressiva i els insults, atacs i amenaces generalitzades d’Erdogan a tothom, especialment als membres de l’HDP, semblen reflectir un declivi dels plantejaments del govern.

El cicle de crisi-repressió a Turquia

El cicle de crisi-repressió a Turquia

.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

En els últims temps la repressió a Turquia ha anat en augment: alcaldes de l’HDP substituïts per administradors delegats, purgues a la policia i l’exèrcit, condemnes a acadèmics per signar un manifest que sumen centenars d’anys... Tanmateix, l’escalada repressiva i els insults, atacs i amenaces generalitzades d’Erdogan a tothom, especialment als membres de l’HDP, semblen reflectir un declivi dels plantejaments del govern.
.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El diumenge va haver-hi eleccions locals a Turquia. Van ser eleccions locals, però sentint els discursos del partit en el poder, sembla que la seva principal prioritat sigui començar una guerra mundial i després, si de cas, ocupar-se de la gent que protesta a les places. Començarien la seva conquesta pels EUA i després castigarien Alemanya, França, la resta d’Europa i, en tornar a casa, asfaltarien els carrers de les seves ciutats. Tots els seus discursos van en aquesta línia. Aquesta “fanfarroneria” ha agafat tal dimensió que el propi President de Turquia va dir en un dels seus discursos: “veniu si voleu, marxareu en bosses de cadàvers com els vostres avantpassats”, fent referència a la Primera Guerra Mundial per dirigir-se als australians i neozelandesos per parlar de l’atac terrorista feixista on es van assassinar musulmans en una mesquita a Nova Zelanda. A més, això va passar mentre el Primer Ministre de Nova Zelanda feia un discurs contra el feixisme.

L’enemic número u que sempre apareix en els discursos dels partits de govern en aquestes eleccions és l’HDP, el “Partit Democràtic del Poble” . tweet

Però aquestes referències no apareixen només als discursos del President i del Ministre de l’Interior. Algun mukhtar ( alcaldes i/o càrrecs d’administracions locals), també llença desafiaments contra la resta del món.

Flickr – unaoc

L’enemic número u que sempre apareix en els discursos dels partits de govern en aquestes eleccions és l’HDP, el “Partit Democràtic del Poble”. Aquest partit, fundat per l’aliança entre el moviment polític kurd i moviments socialistes i d’esquerres, ha superat en les tres últimes eleccions generals el llindar mínim del 10% de vots per obtenir representació malgrat tot tipus de formes de repressió. Erdogan i l’AKP (Partit de la Justícia i el Desenvolupament) van perdre la seva posició de poder dominant al país després que l’HDP consolidés una base d’electors que li dona representativitat. Com a resposta, l’AKP va teixir ràpidament una aliança amb els partits de dretes i va suspendre les converses de pau amb el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). Erdogan i l’APK van poder superar la crisi electoral amb una escalada de la violència i amb l’ajuda dels partits de la dreta nacionalista, que li han donat suport quan “el futur del país” ha estat en joc.

Un dels principals sindicats del país, el KESK (sindicat de treballadors públics), va perdre milers d’afiliats per la por de l’escalada repressiva.    tweet

Recentment, Erdogan havia pres mesures repressives més dures després que un grup islamista amb el que havia col·laborat protagonitzés un sorprenent i confús intent de cop d’estat dins l’exèrcit. Com a resposta, tot aquell que tenia relació amb els colpistes dins de la policia i l’exèrcit va ser detingut i destituït dels seus càrrecs via decrets llei. Amb el mateix mètode, grups que no tenien relació amb els integrants del cop d’estat també van perdre els seus càrrecs: membres de l’HDP, socialistes, militants d’esquerres, kurds, Alevis (minoria religiosa i cultural musulmana) crítics amb l’islamisme dels colpistes, etc. No només va haver-hi una purga entre policies i militars, els simpatitzants d’aquestes altres causes també es van trobar sense feina. Un dels principals sindicats del país, el KESK (sindicat de treballadors públics), va perdre milers d’afiliats per la por de l’escalada repressiva.     

En la mateixa línia, centenars d’acadèmics de diverses universitats del país que van signar un manifest demanant la pau van ser fulminantment acomiadats i jutjats per “suport al terrorisme”. De moment, en els 680 judicis hi ha hagut 180 sentències amb condemnes que sumen centenars d’anys.

Aquest cicle de crisi i repressió que intento resumir s’intensifica dia rere dia. Amb la reforma del sistema electoral forçada per Erdogan, per arribar a la Presidència es necessita una majoria del 50%+1 del vots. Abans, es podia governar amb només un resultat del 30%. Per arribar a aquesta xifra, Erdogan i l’AKP han d’establir aliances a llarg termini amb els nacionalistes de dretes. Aquesta aliança és complexa d’entendre en profunditat, però poden superar el 50% dels vots ajuntant-se amb el Partit d’Acció Nacionalista (MHP), formant una aliança de partits més “islamista, nacionalista i conservadora”.

Els grups islamistes extremistes que tenien “territoris” sota control gràcies a Estat Islàmic no han estat eliminats, però han perdut influència en els cercles islàmics tweet

Però hi ha un element difícil de discernir des de l’exterior. Malgrat que Erdogan porti 14 anys governant Turquia, el poder polític ha canviat. El que va començar amb plantejaments islamistes-panislamistes i neoliberals s’ha convertit en nacionalista, islamista i neoliberal. Erdogan va col·laborar amb l’ala més tradicional i nacionalista de l’exèrcit, especialment en el conflicte amb el grup islamista que va intentar fer un cop d’estat des de l’exèrcit. Malgrat intentar amagar la seva cara més islamista en les polítiques, hi ha sobre la taula una aliança de dos poders nacionalistes antikurds.

En la meva opinió, això reflecteix el declivi dels plantejaments “islamistes”, que han perdut força al món i també a Turquia. Els grups islamistes extremistes que tenien “territoris” sota control gràcies a Estat Islàmic no han estat eliminats, però han perdut influència en els cercles islàmics. Els agents que han quedat d’aquests grups, que són pocs i es troben inactius avui en dia, han perdut influència en els cercles islamistes, tot i estan l’espera de ser utilitzats per les organitzacions paramilitars de Turquia.

Flickr – Jan Maximilian Gerlach

Les eleccions s’han celebrat amb dos bàndols que s’han anat polaritzant gradualment, però aquesta polarització ha anat escalant pels permanents insults i atacs d’Erdogan, i especialment del seu Ministre de l’Interior, Soylu, que és la veu més representativa de l’ala nacionalista del govern. El govern, que controla la majoria de mitjans del país, amenaça a tothom de manera generalitzada, ment als membres de l’HDP de totes les emissores de ràdio i televisió.

El govern poc després de l’intent de cop d’estat va destituir els alcaldes electes a més d’un centenar de municipis governats de l’HDP i va nomenar-hi administradors delegats tweet

El govern, que poc després de l’intent de cop d’estat va destituir els alcaldes electes a més d’un centenar de municipis governats de l’HDP i va nomenar-hi administradors delegats, expressa obertament l’amenaça que pot tornar a fer-ho després de les eleccions. Ho manifesta especialment en la figura del ministre d’Interior, que a través d’amenaces constants intenta instaurar la idea que res canviarà, mentre tracta de desincentivar la participació d’una part important de l’oposició.

No he escrit res sobre què faran els alcaldes de les ciutats neoliberals que surtin escollits en aquest cicle de crisi i repressió, però és perquè no han dit res d’això en campanya, tot i que  la situació estigui a prop d’esclatar. Segurament seguirem sentint eslògans bèl·lics i amenaces després de les eleccions malgrat i la profunda crisi econòmica. Així que seguirem informant de les properes fases d’aquest cicle de crisi i repressió.


Traducció: Frederic Muniente

Foto de portada: Flickr – Dogan Ucar

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Periodista, escriptor i cineasta turc. Ha conduit, entre d’altres, el programa “Carrers del món” a la CNN turca.

Comentaris

El cicle de crisi-repressió a Turquia

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa