La lluita per l’hegemonia mundial

La lluita entre els Estats Units i la Xina per l'hegemonia mundial s'ha traslladat a l'àmbit tecnològic. Però el que realment necessitem és un espai digital de domini públic i democràtic.

La lluita per l’hegemonia mundial

La lluita per l’hegemonia mundial

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La lluita entre els Estats Units i la Xina per l'hegemonia mundial s'ha traslladat a l'àmbit tecnològic. Però el que realment necessitem és un espai digital de domini públic i democràtic.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Els usuaris de Grindr poden dormir tranquils. El govern nord-americà ha aconseguit que els usuaris de l’aplicació de cites més popular per a persones LGBTIQ no hagin de patir per un eventual xantatge del Partit Comunista Xinès (PCX). A finals del passat mes de març, el Committee on Foreign Investment in the US (CFIUS, Comissió d’inversions estrangeres als Estats Units) va exigir que la Beijing Kunlun Tech, una empresa global de tecnologia i jocs i actual propietària de Grindr, vengués el departament d’aplicacions per a mòbil a preu de saldo.

Els funcionaris nord-americans van adduir que els preocupava que la informació confidencial recopilada per l’aplicació –VIH, orientació sexual, edat– posés en perill els usuaris de Grindr (alguns dels quals són funcionaris governamentals i militars o tenen accés a informació de seguretat de civils), o fins i tot que els fes vulnerables a les “temptacions” del govern xinès per espiar els Estats Units.

L’administració Trump també ha avisat els països europeus que vulguin modernitzar la seva infraestructura de telecomunicacions amb la tecnologia Huawei que n’hauran de patir les conseqüències tweet

El cas Grindr és només una de les nombroses lluites geopolítiques recents a propòsit de la tecnologia digital. Tant els fons de pensions de l’estat de Califòrnia com els de Nova York s’enfronten a la pressió del Senate Foreign Relations Committee (Comissió de Relacions Exteriors del Senat) perquè venguin Hikvision, l’empresa de videovigilància més gran del món. Amb seu a Hangzhou, Hikvision és molt sovint en el punt de mira per ser un dels principals proveïdors dels “centres de formació professional” de la Xina a la regió de Xinjiang, on es calcula que hi ha un milió uigurs empresonats.

Si bé els fons d’inversió en mercats emergents de Goldman Sachs, Fidelity, Fullerton Global i molts altres de bancs d’inversió ja han retirat els diners de Hikvision, els funcionaris nord-americans no tenen tanta sort en la seva campanya per deslegitimar un altre puntal de l’economia xinesa: Huawei. Aquesta empresa és el major fabricant mundial d’equips de telecomunicació per quota de mercat i el principal proveïdor mundial de tecnologia 5G. I, segons afirmen els seus crítics, treballa colze a colze amb el PCX, la qual cosa faria vulnerable a les mirades tafaneres de la Xina qualsevol govern o país que utilitzés els seus equips.

Flickr – Open Grid Scheduler | Grid Engine

A finals de 2018, el govern canadenc, pressionat pels Estats Units, va detenir Meng Wanzhou, directora financera de Huawei, acusant-la de violar les sancions nord-americanes contra l’Iran. Actualment continua en arrest domiciliari a la seva mansió de Vancouver a l’espera que l’extradeixin als Estats Units. L’administració Trump també ha avisat els països europeus que vulguin modernitzar la seva infraestructura de telecomunicacions amb la tecnologia Huawei que n’hauran de patir les conseqüències, mentre que, fa poc, l’Institut Tecnològic de Massachusetts, un dels grans receptors de fons governamentals, ha tallat els vincles amb Huawei. Malgrat tot, l’any passat l’empresa de Shenzhen va obtenir uns beneficis rècord de 9.000 milions de dòlars i va augmentar els ingressos a totes les regions del món.

Les batalles sobre el futur digital reflecteixen les dificultats de les elits nord-americanes, actualment liderades per Trump, per reescriure les regles del capitalisme mundial tweet

Alguns observadors de les recents maniobres del CFIUS les consideren merament instrumentals, com una part d’una guerra aranzelària més àmplia entre les administracions de Trump i de Xi. Altres observadors més clàssics, inclòs el Representant de Comerç Nord-americà, Robert Lighthizer, argumenten que els funcionaris nord-americans han de tenir els ulls ben oberts per identificar els riscos geopolítics en un món on els Estats Units ja no són el líder indiscutible de l’esfera digital.

Independentment dels motius exactes que s’amaguin rere les decisions recents del CFIUS, la creixent tensió geopolítica a propòsit de la tecnologia és una altra manifestació de la caòtica i incerta reorganització resultant de la crisi mundial del neoliberalisme. Les batalles sobre el futur digital reflecteixen les dificultats de les elits nord-americanes, actualment liderades per Trump, per reescriure les regles del capitalisme mundial a fi d’adaptar-lo a les canviants prioritats polítiques del propi país enmig d’un desencís generalitzat amb l’statu quo de la Tercera Via.

En el període posterior a la Segona Guerra Mundial, els responsables polítics nord-americans van saber, en termes generals, ajustar els acords internacionals de manera que afavorissin les empreses nord-americanes i garantissin el domini geopolític dels Estats Units enfront d’Europa i el Sud Global. Però el cas Huawei en particular demostra la incapacitat creixent dels funcionaris nord-americans per “aconseguir que el geni de l’expansió econòmica xinesa torni a introduir-se dins l’ampolla del domini dels EUA”.

Després de dècades de debat i encaixades de mans, sembla que arriba el “Segle d’Àsià”. Basant-se en les dades del PIB/PPA del Fons Monetari Internacional, el Financial Times va determinar que les economies asiàtiques (tal com les defineix la CNUCID, Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament) “seran més grans que la resta del món l’any 2020, per primera vegada des del segle XIX.”

La Xina és ara per ara la primera economia del món (mesurada per paritat de poder adquisitiu), amb el 19% de la producció mundial.

Shangai. Flickr – Bernd Thaller

Això no vol dir que els Estats Units estiguin en decadència ni que presenciem un retorn al segle XVII, amb una Europa que només representaria un petit punt en el mapa econòmic mundial. Els Estats Units encara presumeixen de tenir la major economia mundial mesurada per valor d’intercanvi de mercat, mentre que la diferència de renda per càpita entre la Xina, l’Índia i Occident continua sent força gran.

Però també és cert que s’està consolidant un potent nou centre de poder en una economia mundial profundament interconnectada. La Xina s’ha convertit en el motor de l’expansió comercial i econòmica, sobretot en l’emergent àmbit digital.

El resultat és que les converses i les preocupacions sobre la tecnologia digital i el paper dels telèfons intel·ligents, aplicacions, dades personals, algoritmes, etc. han ocupat un lloc en el proverbial tauler d’escacs geopolític. Les converses i les preocupacions sobre el poder de les empreses tecnològiques i els governs per configurar el paisatge digital emergent es configuren com les peces d’una competició a nivell mundial per la seguretat nacional i l’hegemonia econòmica i militar.

Tant la Xina com els Estats Units estan construint uns estats controladors a una escala sense precedents, amb implicacions terribles. tweet

Aquesta tendència és més forta als Estats Units, que en gran part continua basant el seu poder en la força militar: la seva àmplia xarxa de bases militars i, cada vegada més, la capacitat per dur a terme una “vigilància massiva omnipresent” a escala mundial. En recategoritzar qüestions sobre el futur de la tecnologia digital com a qüestions de seguretat nacional, el govern dels EUA obté encara més poder per controlar la gestió del món digital.

Així, si bé podem sentir-nos més segurs sabent que les forces d’intel·ligència nord-americanes estan protegint els usuaris de Grindr d’un possible espionatge de brètols estrangers, reconvertir temes tecnològics en temes de seguretat nacional pot retallar molts drets en la lluita per un veritable espai digital de domini públic.

Tant la Xina com els Estats Units estan construint uns estats controladors a una escala sense precedents, amb implicacions terribles. Tots dos enforteixen monopolis actuals les plataformes, el hardware, el software i les aplicacions dels quals constitueixen la infraestructura de la vida política, econòmica i social actual, una infraestructura que no està subjecta al control democràtic.

En aquesta lluita per l’hegemonia mundial –una lluita en què el control sobre l’àmbit digital serà central– s’espera que la gent normal s’ho miri des de la platea, deixant el poder sobre l’estratègia i la gestió en mans dels funcionaris del govern i els titans de tecnologia.

Una perspectiva progressista és impossible sense un control democràtic de l’esfera digital. Per tant, és hora d’entrar en joc.


Foto de portada: Flickr – Mike Simpson
Traducció: Lourdes Bigorra

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Nicole Aschoff forma part del consell editorial de Jacobin i és autora de «Nous profetes del capital».

Comentaris

La lluita per l’hegemonia mundial

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Scroll to Top

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.