Anàlisi

L'economista Michael Hudson parla de la fallida del Silicon Valley Bank i explica les similituds amb el crac financer de 2008 i la crisi de les caixes d'estalvi i els préstecs dels anys vuitanta. En actuar en defensa dels interessos del sector financer, la Reserva Federal (FED) es va posar en un problema: què passaria quan finalment s’haguéssin d’augmentar els tipus d’interès? El que ha passat aquests dies és la resposta.

Davant les seqüeles del terratrèmol que ha sacsejat Turquía i Síria, ens interroguem sobre les funcions dels estats capitalistes prestant especial atenció al rol de la construcció en l'acumulació de capital, a la biopolítica, a la relació entre educació i ciutadania i, finalment, al propi concepte de societat front a l'Estat.

El Qatargate és només la punta de l'iceberg d'un sistema de corrupció a totes les instàncies de la Unió Europea -i els seus estats membres- que ja no pot dir-se parasitari de les institucions, sino que ha esdevingut la seva finalitat i naturalesa.

Tenim una taxa d’inflació anual acumulada a la zona euro que supera el 10% i consegüentment, l’empobriment de les classes populars és cada vegada major. De quina manera i per què hem arribat fins ací i quines conseqüències se’n deriven per a la classe treballadora?

Els partits polítics han esdevingut l’únic interlocutor vàlid de les democràcies representatives, i en conseqüència en el temps han patit un procés d’institucionalització en que s’han convertit, inevitablement, en part del sistema. És justament aquest procés d’institucionalització, i la voluntat explícita dels partits de supervivència, que expliquen l’existència dels problemes de representació i la manca de discursos disruptius amb l’estatus quo dins les institucions.