Anàlisi

Reproduïm alguns fragments de l’últim llibre d’Albert Noguera, «El asalto a las fronteras del Derecho. Revolución y Poder constituyente en la era de la ciudad global» (Trotta, 2023), on s’explica com els canvis en la manera d’organitzar jurídicament les nostres societats, transitant del constitucionalisme al que l’autor anomena fronterisme, obliguen a una reactualització dels conceptes de Revolució i Poder constituent heretats de la tradició liberal moderna.

L'economista Michael Hudson parla de la fallida del Silicon Valley Bank i explica les similituds amb el crac financer de 2008 i la crisi de les caixes d'estalvi i els préstecs dels anys vuitanta. En actuar en defensa dels interessos del sector financer, la Reserva Federal (FED) es va posar en un problema: què passaria quan finalment s’haguéssin d’augmentar els tipus d’interès? El que ha passat aquests dies és la resposta.

Davant les seqüeles del terratrèmol que ha sacsejat Turquía i Síria, ens interroguem sobre les funcions dels estats capitalistes prestant especial atenció al rol de la construcció en l'acumulació de capital, a la biopolítica, a la relació entre educació i ciutadania i, finalment, al propi concepte de societat front a l'Estat.

El Qatargate és només la punta de l'iceberg d'un sistema de corrupció a totes les instàncies de la Unió Europea -i els seus estats membres- que ja no pot dir-se parasitari de les institucions, sino que ha esdevingut la seva finalitat i naturalesa.

Tenim una taxa d’inflació anual acumulada a la zona euro que supera el 10% i consegüentment, l’empobriment de les classes populars és cada vegada major. De quina manera i per què hem arribat fins ací i quines conseqüències se’n deriven per a la classe treballadora?

Els partits polítics han esdevingut l’únic interlocutor vàlid de les democràcies representatives, i en conseqüència en el temps han patit un procés d’institucionalització en que s’han convertit, inevitablement, en part del sistema. És justament aquest procés d’institucionalització, i la voluntat explícita dels partits de supervivència, que expliquen l’existència dels problemes de representació i la manca de discursos disruptius amb l’estatus quo dins les institucions.