Anàlisi

Tenim una taxa d’inflació anual acumulada a la zona euro que supera el 10% i consegüentment, l’empobriment de les classes populars és cada vegada major. De quina manera i per què hem arribat fins ací i quines conseqüències se’n deriven per a la classe treballadora?

Els partits polítics han esdevingut l’únic interlocutor vàlid de les democràcies representatives, i en conseqüència en el temps han patit un procés d’institucionalització en que s’han convertit, inevitablement, en part del sistema. És justament aquest procés d’institucionalització, i la voluntat explícita dels partits de supervivència, que expliquen l’existència dels problemes de representació i la manca de discursos disruptius amb l’estatus quo dins les institucions.

El ràpid creixement de la inflació suposa una dràstica devaluació salarial i de condicions de vida, però també una font d’inestabilitat macroeconòmica i de potencial conflictivitat. Més enllà dels detonants immediats, és necessari entendre la conjuntura actual en el marc de la crisi general del capitalisme i d’un canvi de cicle històric.