Anàlisi

En aquest article ens sumarem a les múltiples crítiques i anàlisis que s’han fet des del sindicalisme d’habitatge sobre el recent acord per l'aprovació de la nova «Ley Vivienda», i hi afegirem una lectura política des de l’independentisme combatiu.

La pugna entre l'euro, el dòlar i el iuan ens permet analitzar les estructures financeres que sostenen l'actual (des)equilibri de poder geopolític i la necessitat d'aterrar el pensament sobre la revolució també en termes monetaris.

El sector bancari s'ha vist assetjat per una sèrie de fallides, rescats governamentals i absorcions. La crisi d'aquests bancs ha fet trontollar les borses de tot el món. Què ha provocat tot això? Es tracta d'una crisi passatgera? Quin impacte tindrà en l'economia real? Ashley Smith entrevista a Michael Roberts per Spectre, fent-li aquestes i altres preguntes sobre el capital financer i el capitalisme global contemporani.

Reproduïm alguns fragments de l’últim llibre d’Albert Noguera, «El asalto a las fronteras del Derecho. Revolución y Poder constituyente en la era de la ciudad global» (Trotta, 2023), on s’explica com els canvis en la manera d’organitzar jurídicament les nostres societats, transitant del constitucionalisme al que l’autor anomena fronterisme, obliguen a una reactualització dels conceptes de Revolució i Poder constituent heretats de la tradició liberal moderna.

L'economista Michael Hudson parla de la fallida del Silicon Valley Bank i explica les similituds amb el crac financer de 2008 i la crisi de les caixes d'estalvi i els préstecs dels anys vuitanta. En actuar en defensa dels interessos del sector financer, la Reserva Federal (FED) es va posar en un problema: què passaria quan finalment s’haguéssin d’augmentar els tipus d’interès? El que ha passat aquests dies és la resposta.

Davant les seqüeles del terratrèmol que ha sacsejat Turquía i Síria, ens interroguem sobre les funcions dels estats capitalistes prestant especial atenció al rol de la construcció en l'acumulació de capital, a la biopolítica, a la relació entre educació i ciutadania i, finalment, al propi concepte de societat front a l'Estat.

El Qatargate és només la punta de l'iceberg d'un sistema de corrupció a totes les instàncies de la Unió Europea -i els seus estats membres- que ja no pot dir-se parasitari de les institucions, sino que ha esdevingut la seva finalitat i naturalesa.