Anàlisi

La desintegració de l'URSS i la implantació de mesures neoliberals, van abocar masses camperoles i proletàries a la pobresa. Són els anomenats “perdedors de la transició”, on l’extrema dreta va trobar-hi un camí per recórrer. En el cas de Iugoslàvia, l’ascens dels nacionalismes essencialistes i l’esclat de guerres civils responen al col·lapse de l’administració comunista i al buit de poder posterior a la mort de Tito.

Declaraciones com "no sóc feminista, sóc femenina", les intervencions de la responsable de l'àrea d'Assumptes Socials de Vox, Rocío Monasterio, i d'altres veus de la dreta abans, durant i després del 8M... La dreta es lliura a una guerra cultural i copia les tàctiques que han donat resultats electorals a altres països. Catarsi recupera aquest text de Sam Miller per a Jacobin sobre el paper de les dones de l'alt-right nord-americana.

El president Ximo Puig va decidir el passat 4 de març avançar les eleccions a les corts valencianes per tal de fer-les coincidir amb l’avançament electoral espanyol. El PSOE-PSPV veu en l’avançament electoral una possibilitat d’augmentar la seua quota de suport electoral i d’assegurar-se el lloc de força majoritària del bloc d’esquerres. Tanmateix, no només el PSOE-PSPV, sinó que també Vox pot veure’s beneficiat de l’avançament electoral

El desembre passat van celebrar-se 40 anys de la instauració de la Constitució espanyola. La força del moviment obrer d’aleshores feia impossible que pogués continuar el franquisme i davant d’això, la classe dominant va haver de reorganitzar l’Estat per fer front a la forta crisi i instaurar un nou ordre constitucional.

La relació entre feminisme i socialisme ve de lluny i a vegades ha estat tensa. Rosa Luxemburg va resumir en una frase la raó per la qual ambdues lluites han d’anar unides: a la feminista que no és socialista li falta estratègia. A la socialista que no és feminista li falta profunditat.

Des de fa pocs dies a les principals ciutats d'Algèria s'han omplert de mobilitzacions. L'espurna ha estat la intenció del president del país, Abdelaziz Bouteflika, de presentar-se per a un cinquè mandat. En aquesta entrevista, Omar Benderra, antic president del banc públic d’Algèria i director de la Fundació Frantz Fanon, desgrana les claus per entendre les manifestacions que van començar el 22 de febrer.