Feixisme de pintallavis

Declaraciones com "no sóc feminista, sóc femenina", les intervencions de la responsable de l'àrea d'Assumptes Socials de Vox, Rocío Monasterio, i d'altres veus de la dreta abans, durant i després del 8M... La dreta es lliura a una guerra cultural i copia les tàctiques que han donat resultats electorals a altres països. Catarsi recupera aquest text de Sam Miller per a Jacobin sobre el paper de les dones de l'alt-right nord-americana.

Feixisme de pintallavis

Feixisme de pintallavis

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Declaraciones com "no sóc feminista, sóc femenina", les intervencions de la responsable de l'àrea d'Assumptes Socials de Vox, Rocío Monasterio, i d'altres veus de la dreta abans, durant i després del 8M... La dreta es lliura a una guerra cultural i copia les tàctiques que han donat resultats electorals a altres països. Catarsi recupera aquest text de Sam Miller per a Jacobin sobre el paper de les dones de l'alt-right nord-americana.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Cada cop que [l’esquerra] parla sobre l’alt-right fan que sembli com si fossin un grapat de totxos a un soterrani. No mencionen que tenen dones, dones que els donen suport, que van a aquestes reunions i aquestes conferències, que estan allà. Crec que és bona cosa per a les dones de dretes mostrar-se. Estem aquí. Esteu equivocats, diu Lana Lokteff, co-presentadora de Red Ice TV.

Imaginem-nos a la insurgència de l’alt-right. Segurament veiem un exèrcit de Richard Spencers: homes blancs emprenyats amb un pentinat feixistoide marxant sota l’estendard de la granota Pepe. Però aquesta imatge deixa fora una part considerable de l’ultradreta que cada cop deixa notar més la seva veu: les dones.

Com la seva contrapart masculina, aquestes dones neofeixistes i nacionalistes blanques rebutgen el que anomenen “el domini del marxisme cultural” i presenten la gent d’esquerres com a fills de Karl Marx i Lena Dunham que tracten de convertir els Estats Units en un pou anti-blanc governat pels interessos jueus, que promocionen la mescla racial, el feminisme i l’hedonisme.

Aquestes dones de l’alt-right imprimeixen un gir femení a la retòrica patriarcal i xenòfoba del moviment, emfatitzant els rols de gènere tradicionals i ideals tronats de bellesa. Promocionen la família nuclear de mitjans de segle, somiant emular el Obergruppenführer John Smith i la seva família blanca, americana i nazi de la sèrie de televisió de ciència ficció L’home del castell.

Aquestes dones de l’alt-right imprimeixen un gir femení a la retòrica patriarcal i xenòfoba del moviment, emfatitzant els rols de gènere tradicionals i ideals tronats de bellesa.
tweet

D’aquesta manera, l’alt-right busca naturalitzar allò que no és solament opressiu, sinó també convencional, recordant-nos que, per molts que ens sobti la seva recent aparició al paisatge polític, la seva ideologia és, sobretot, reciclada.

Make Patriarchy Great Again

Lana Lokteff és la dona més important de l’alt-right. D’origen rus-americà, afirma que la seva família va fugir del “bolxevisme” a Europa oriental per traslladar-se a la Xina, on va néixer el seu pare. Va créixer al nord-oest dels EUA, on va adoptar posicions llibertàries i anarquistes [en el sentit americà del terme, NdT] abans de convertir-se al nacionalisme blanc.

Lana Lokteff

Lokteff és co-presentadora d’un talk show nacionalista blanc amb el seu marit, Henrik Palgrem. Considerat “la CNN de l’alt-right“, Red Ice s’enregistra a Suècia, d’on prové un considerable número de líders de l’alt-right. La parella dedica el seu programa a exposar l’agenda del “marxisme cultural”, que defineixen com una “lluita metapolítica” de les elits culturals i acadèmiques que té com a objectiu subvertir la civilització blanca per afavorir el multiculturalisme.

La dona de l’alt-right redueix el feminisme a “aquest esquerranisme boig que veiem que ve de Hollywood”. Creu que les feministes trepitgen els homes per sentir-se importants. Pensa que el feminisme ha permeat la cultura des de la televisió a l’acadèmia, convertint el material que s’imparteix a les escoles en propaganda criptomarxista. Això explica per què les militants més vehements de la dreta afavoreixen l’ensenyament a casa i s’oposen a l’educació pública.

Lana Lokteff troba que el feminisme està en darrera instància massa ocupat en si mateix perquè se centra en l’autonomia de la dona en comptes de la família. El moviment sufragista va començar aquesta tendència, transferint el model “d’un vot per família” a “un vot per dona”. Els marits i les seves mullers havien de votar suposadament junts, per la qual cosa donar a cada dona el dret a vot va treure a la familia nuclear la seva important funció a la societat, afirma. Va crear, així, divisions des de l’inici, deixant el camí obert a les llars monoparentals, on qui mana són dones “drogadictes i deixades.” Els dies en els quals l’home de la casa era el breadwinner i la mare la muller obedient, parint un fill rere a l’altre, són cosa del passat. Les dones de l’alt-right emfatitzen la necessitat de reconstruir families blanques heteronormatives, unides amb valors i rols de gènere tradicionals.

Aquesta mena d’estructures familiars comporten una jerarquia natural: encara que, com admet Lokteff, són les dones qui finalment decideixen si la raça continuarà, a la pràctica són auxiliars i han d’acceptar la seva inferioritat davant els homes. Un cop creuen que els homes han nascut com el sexe dominant, el patriarcat és converteix en quelcom natural, normalitzat i fins i tot necessari: els homes “han de fer-se càrrec de” –un eufemisme per a subordinar– les dones, considerades com a inferiors.

Els homes europeus són presentants com a naturalment intel·ligents i forts, protectors, que construeixen civilitzacions i proporcionen tot allò que les seves famílies necessiten.Lokteff creu que totes les dones senten atracció per la força i el valor masculins i deuen acceptar el seu paper com a engendradores i cuidadores dels fills. Encara més, tenir fills és un deure. Si volen que el seu llegat de dretes segueixi vivint, les dones blanques han de casar-se joves i tenir una gran família.

Els homes europeus són presentants com a naturalment intel·ligents i forts, protectors, que construeixen civilitzacions i proporcionen tot allò que les seves famílies necessiten.
tweet

Daniel Friberg, director de altright.com i un dels col·laboradors polítics de Lokteffi Palmgren, se’n fa eco al seu manual per a activistes feixistes, The Real Right Returns. Friberg està d’acord amb que el mite de la igualtat entre els sexes perjudica tant els homes com les dones, especialment aquells homes que estan obligats a competir amb les dones al mercat laboral. Friberg argumenta que hi ha “diferències fonamentals” entre homes i dones que no poden ser eradicades per la propaganda del “marxisme cultural”, una de les quals és la natura essencialment apolítica de les dones. El feminisme representa només una excepció, però per a Friberg “aquesta és l’excepció que confirma la norma.” En conseqüència, té sentit que les dones de la dreta estiguin infrarrepresentades, perquè pertanyen a la llar. Les dones no han de cometre mai l’error d’actuar com a homes o apropiar-se de les seves característiques masculines.

Imatge de Flickr – Laura Lewis

Però Lokteff afegeix una cosa a l’estricta demarcació entre sexes de Friberg. Creu que les dones de l’alt-right, encara que internalitzin la seva subordinació, poden utilitzar la seva feminitat per subvertir l’esquerra. En un episodi de Virtue of the West, Lokteff argumenta que gràcies a que les ponents “no volen dominar ningú físicament” pot escapolir-se de la crítica, encara que empri un discurs més contundent.

Immigració com a “genocidi blanc”

Les acusacions de racisme ja no fan mal a Lokteff. En comptes d’això, afirma, “m’han dit tantes coses que a aquestes alçades em dóna energies perquè puc tractar els crítics com si fossin la banqueta per deixar-hi descansar els peus, puc posar-hi els meus peus a sobre i riure.” Les seves intervencions a Red Ice van carregades d’invectives contra el multiculturalisme, els immigrants i especialment contra els musulmans, que fa servir demagògicament de boc expiatori. Afirma sense proves que els refugiats són responsables d’un augment de la criminalitat a Europa, presentant-los com “una colla de dropos mandrosos que col·lapsen les oficines d’ajudes socials, que venen atrets pels incentius.”

Les intervencions a Red Ice de Lokteff van carregades d’invectives contra el multiculturalisme, els immigrants i especialment contra els musulmans
tweet

Els immigrants musulmans són “invasors” que no respecten les dones blanques. Contra aquesta suposada amenaça, Lokteffadverteix a les dones perquè es preparin per a una guerra racial: “Aquestes persones arrisquen les seves vides per venir als països que els homes van construir per nosaltres. Hem d’estar preparades per anar a la batalla”. I es pregunta: Ha fet la immigració massiva de no-europeus Suècia un lloc milor, amb carrers més segurs i millors oportunitats? La resposta és òbvia: un no com una casa. La solució que oferim és senzilla: països europeus pels europeus. Si no us agradem, marxeu.

Aquesta mena de sentiments, dels quals malauradament se’n va fer ressò recentment el primer ministre holandès, són els segells d’identitat de la dreta que creix a tota Europa. Lokteff freqüentment recorre a un altre tòpic d’aquesta mena de retòrica, que exagera els casos de violència dels immigrants cap a les dones:Si les dones que van ser violades s’uneixen i fan escoltar la seva veu, i diuen que van ser violades per immigrants, anys d’encobriment massiu s’esfondrarien en qüestió de minuts (èmfasi afegir per l’autor)

S’oblida de dir, emperò, que la violència contra els centres d’acollida de refugiats ha augmentat a tota Europa, en particular a Alemanya. Per a Lokteff, existeix una conspiració del “marxisme cultural” contra la identitat blanca que està al darrere de la immigració massiva. El pla secret del marxisme és el “genocidi blanc”, que es portaria a terme amb polítiques de fronteres obertes que animen a la destrucció de les comunitats homogènies blanques. Alega que el marxisme cultural és una guerra metapolítica que ha carregat de sentiment de culpa els blancs per privilegiar les identitats no-blanques sobre les blanques.

L’alt-right, de Kevin MacDonald a Lokteff manté que l’igualitarisme marxista emmascara un biaix antiblanc que conduirà els blancs a la seva extinció. L’ideal d’una llar suburbana amb “una tanca blanca a la porta ha estat bescanviat per un apartament minúscul i ecològic en un barri divers ple a vessar d’immigrants”, diu Lokteff. El marxisme cultural emascula els homes blancs, convertint-los en “homes beta” feminitzats que vesteixen “texans arrapats” i “sostenen pancartes que diuen ‘refugees welcome‘.”

En contra del sensacionalisme racista de Lokteff la xifra de delictes sexuals gairebé no ha canviat des del 2005 d’acord amb xifres oficials de les autoritats sueques. No s’ha descobert cap vincle entre l’augment de notícies sobre delictes sexuals i la immigració massiva, sinó que més aviat la definició de violació s’ha ampliat, la qual cosa explicaria l’augment de les denúncies.

No s’ha descobert cap vincle entre l’augment de notícies sobre delictes sexuals i la immigració massiva
tweet

Encara més, d’acord amb el Consell Nacional de Suècia per a la Prevenció de Delictes, la majoria de sospitosos d’haver comès un delicte eren nascuts a Suècia i fills de nascuts a Suècia. La majoria de persones d’origen estranger han tingut poc contacte amb el sistema judicial. Segons aquestes enquestes, la majoria dels delictes tenen una motivació socioeconòmica més que racial. Per descomptat, Lokteff pot denunciar aquests resultats com a part de la conspiració marxista. En comptes d’això, aïlla els casos de violació i altres delictes com una prova d’un patró general que, senzillament, no existeix.

Flickr – Fibonacci Blue
L’obsessió malaltissa amb la bellesa

Segons Lokteff, hi ha tres coses gravades a la psicologia d’una dona que mai desapareixeran: la bellesa, la família i la llar. Aquests valors comprenen el nucli d’allò que fa el nacionalisme blanc tan atractiu a les dones de dretes. A l’alt-right la bellesa es considera, fins i tot obsessivament, com la força primària que impulsa una dona a viure la seva vida de la millor manera possible.

Aquesta ideologia té un fonament pseudocientífic. L’argument sostè que les dones estan biològicament condicionades a desitjar una parella que pugui sostenir-la i proporcionar-li seguretat i una existència comfortable i material fins a la mort. La manera més segura d’aconseguir-ho és presentant-se tan físicament atractives als homes com sigui possible. En gairebé totes les entrevistes i discursos que fa, Lokteff destaca com són “d’atractius” i quina patxoca fan els i les militants de l’alt-right:

Són dones intel·ligents i maques que entenen que la immigració massiva no funciona. […] El nacionalisme s’ha convertit en l’home que totes volen. Totes les noies comencen a dipositar les seves mirades sobre el ‘dolentot’ que és nacionalista… Els nacionalistes europeus i l’alt-right són una colla molt atractiva i sexy. És un procés eugènic. Aquí i allà veiem formar-se parelles de persones belles. Ara és l’hora de procrear.

Seguint Nietzsche, Lokteff i l’alt-right volen una transvaloració de valors que substitueixi el marxisme cultural pel tradicionalisme. Defensen que el marxisme està lliurant una guerra contra la veritat i la bellesa. L’argument sostè que la natura fa millors a algunes persones que altres, produint “guanyadors” i “perdedors” socials. Els perdedors estarien agrupant-se per acabar amb els guanyadors, aristocràtics i nobles.

L’alt-right creu que l’enveja és el motor de tot el moviment de l’esquerra. Lokteff rebutja el feminisme com una “acció afirmativa de la gent lletja”, argumentant que els militants de l’esquerra “promocionen feministes lletges i grasses com l’ideal de bellesa i diuen que és natural que un marit es vesteixi de dona o tingui sexe amb un altre home ocasionalment per demostrar que no és un homòfob.”

Lokteff rebutja el feminisme com una “acció afirmativa de la gent lletja”
tweet

Al seu manual, Friberg reitera aquests punts per donar valor a la feminitat feixista. El seu consell a les dones de l’alt-right és el següent: Cultiveu la vostra feminitat. Adoneu-vos que les vostres qualitats femenines són els vostres millors actius. Cultiveu-los i desenvolupeu-los. Són l’eina principal en la competició brutal que constitueix la selecció natural, i és la vostra força primària en les interaccions amb els homes.

Feixisme de pintallavis

Els arguments de Lokteff no són en realitat cap argument. Quan tracta sobre raça o gènere, no proporciona cap data que corrobori el que diu. Afirma que blancs innocents són, cada cop més, víctimes de crims odiosos a mans de subhumans biològicament inferiors, repetint la pitjor propaganda d’inspiració nazi. Quan es tracta de la raça, es recolza en estereotips grollers i bocs expiatoris. Quan tracta de gènere, l’anatomia tot ho determina. Creu que les persones que desvinculen sexe de gènere estan confoses, han patit un rentat de cervell per part de la propaganda marxista. Els seus punts de vista sobre gènere bàsicament regurgiten la retòrica de Kinder, Küche, Kirche (fills, cuina, esglèsia) dels anys trenta a Alemanya.

Lokteff creu que les persones que desvinculen sexe de gènere estan confoses, han patit un rentat de cervell per part de la propaganda marxista.
tweet

Lokteff afirma que tot el que vol és que se’ls deixi a ella i als europeus blancs viure en pau, argumentant que si totes les races tinguessin l’opció de viure de manera segregada hi hauria menys violència al món. Poc sorprenentment, mai planteja com podria aconseguir-se una societat així, però per la història ja sabem que a tots els intents per crear estats enterament blancs ràpidament s’ha recorregut a la neteja ètnica i el genocidi. Eliminant tota possibilitat d’internacionalisme o integració, Lokteff i aquelles que defensen les seves idees condemnen a la humanitat a una guerra hobbesiana de tots contra tots. Les seves polítiques no s’assemblen més que a la zoologia: la idea d’humanitat és liquidada i tot el que queda són subespècies d’animals lluitant entre elles.

Però res d’això és nou: rere la política feminitzada de Lana Lokteff trobem el vell soldat d’assalt que, entre cerveses, s’empatolla violentes fantasies masculines de protegir les dones blanques de les forces de la “decadència racial”. El que abans era l’amenaça del “judeobolxevisme” ara s’ha convertit en l’amenaça del “marxisme cultural”. Això no deuria ser cap sorpresa: després de tot, alt, en alemany, significa “vell”.

Traducció: Àngel Ferrero
Text publicat a Jacobin
Imatge de portada: Flickr – Matthew Straubmuller
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

professora de filosofia a Manhattan, Nova York.

Comentaris

Feixisme de pintallavis

  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.