El gir a la dreta del discurs europeu i les claus de lapolítica actual: Entrevista a Mikel Aramendi
Conversem amb Mikel Aramendi (Itsasondo, Guipúscoa, 1955), comentarista polític internacional i col·laborador habitual de la premsa basca.
Daniel Escribano
Daniel Escribano és col·laborador de Catarsi i autor del llibre El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República (Lleonard Muntaner Editor / Obra Cultural Balear, 2020)
Enlluernats per la «Llei de claredat»: La recepció a Catalunya
Segona part de l'article que aborda la secessió del Quebec, la resolució del seu Tribunal Suprem i la recepció catalana i espanyola de la qüestió.
Enlluernats per la «Llei de claredat»: Quebec i el dret de secessió
Aquest article aborda la qüestió de la crisi constitucional quebequesa i la Llei que dona efecte a l’exigència de claredat formulada pel Tribunal Suprem del Canadà a l’opinió sobre la secessió del Quebec.
Entrevista a Jone Goirizelaia: «En la concepció dels qui fan les lleis el delicte polític no existeix»
Jone Goirizelaia (Bilbo, Biscaia, 1956) és una històrica advocada de processats polítics. Diputada al Parlament basc durant diverses legislatures entre 1990 i 2019, actualment és regidora de l’Ajuntament de Bilbao per EH Bildu. Hi conversem sobre repressió política en els àmbits legislatiu i judicial.
Miguel Castells: «Sense canvi polític no hi ha amnistia»
Conversem amb l'advocat Miguel Castells sobre l'actuació antirepressiva durant la Transició i les lleis d'Amnistia
Mikel Aramendi: «L’experiment català ha arribat a un punt on no hi ha força per continuar i ara el problema és no recular massa»
Conversem amb Mikel Aramendi sobre les dimensions geopolítiques de la pandèmia i la situació política per l'independentisme català i el sobiranisme basc.
El nom no fa la cosa: les amnisties a l’Estat espanyol (1832-1977) (III)
En aquesta darrera entrega de la sèrie, entrem en el contingut de la llei de 1977.
El nom no fa la cosa: les amnisties a l’Estat espanyol (1832-1977) (II)
Les mobilitzacions, principalment a Euskal Herria, durant tot l'any 1976 van permetre sobrepassar les tímides reformes de Suárez.
