ELS CASALS I ATENEUS COM A UNA EINA PER A LA REVOLUCIÓ
Quin és el paper dels espais autogestionats en el procés revolucionari que ha de portar a l'alliberament de la classe treballadora? Aquest article pretén incentivar aquest debat
La nit dels caçadors: Bruixes, dones i control social
Aquest article busca traçar els orígens del concepte de bruixa, qui varen ser aquelles que van morir a la foguera o a la forca i quins efectes disciplinadors van tenir aquestes caceres.
ChatGPT i el viciat debat de classe sobre la tecnologia
La ciència i la tecnologia no resten al marge de la lluita de classes. Assumir el contrari implica naturalitzar múltiples formes d’opressió, sota l’anomenat mantra de la tecnocràcia, i desarticular el potencial de la ciència i la tecnologia com eines d’emancipació popular.
Els festivals de música: De la contracultura a l’acceleracionisme
Aquest article aborda l'evolució dels festivals de música i del seu trànsit des d'uns inicis vinculats a la contracultura fins a l'insostenible acceleracionisme capitalista actual.
Un discurs sobre Succession, o Lukács i Balzac a l’assalt de l’oficina de Logan Roy
On es relata com Lukács i Balzac passen comptes amb Succession sobre la qüestió del realisme al seu despatx de Waystar Royco, i com una patrulla, providencial, hi apareix abans que les coses es posin excessivament lletges
Futbol i franquisme com a símptoma de desmemòria històrica
La polèmica generada arran de la difusió d’un vídeo des de les xarxes socials oficials del Reial Madrid en que es vinculava al FC Barcelona amb el règim franquista ha servit, a banda de relegar altres debats rellevants a un segon terme, per constatar com l’ús de pràctiques com la divulgació de les falses veritats permeten reescriure la història.
Internet i els palaus del poble
César Rendueles prologa "Atascados en la plataforma" (Bellaterra 2023), de Geert Lovink, tot i analitzant els canvis político-socials de l'era d'internet, el capitalisme de plataformes i la necessitat de recuperar alternatives per sortir del punt mort al que ens trobem.
Els últims vestigis d’un paisatge popular
Analitzem la història de la Rambla de Barcelona com a punt d'intersecció popular entre classes i, a través del seu projecte de reforma, abordem l'ús institucional de la cultura per al control dels espais urbans populars.
