Catalanisme i construcció nacional

Aquest article realitza, a partir de textos originals dels anys 30, una anàlisi de la intersecció teòrica de catalanitat i el marxisme, així com de la seva resposta a la qüestió colonial.

A trenta anys d’aquella macro operació policial, judicial i mediàtica, dirigida pel magistrat del Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, podem afirmar que, arran de tot el que s’ha viscut els darrers anys, apareix un important element que impediria, diguem-ho en condicional, la mateixa vergonyosa complicitat política que, mitjançant el silenci i el mirar cap a una altra banda, va regnar en aquell llunyà estiu olímpic de 1992.

Per l'Esquerra Independentista i bona part de l’esquerra en general, ha estat difícil tractar la qüestió del dèficit fiscal. Aquest article vol contribuir a desmuntar apriorismes i aclarir crítiques al sistema fiscal territorial espanyol.

Arnau Barquer ressenya "Independència és revolució" (3i4 edicions, 2022), d'Albert Botran, on s'actualitza el paradigma de l’independentisme d’esquerres i s'esbossa una estratègia per al futur del moviment.

La immersió lingüística al Principat viu l’enèsima batalla entre sentències i reformes de llei, retallant drets col·lectius i mostrant una vegada més els límits de l’autonomisme. Per articular una resposta, cal entendre el conflicte lingüístic i social dels tribunals i els governs com un conflicte de l’estat contra el poble català.

Vaig començar a escriure aquest text abans de la sentència del tribunal suprem respecte del percentatge d’ensenyament del castellà a les escoles. Per tant, no és una resposta a la sentència que evidentment considero fora de lloc; perquè si hi ha una llengua amenaçada és el català i no pas el castellà, llengua que domina a la perfecció qualsevol catalanoparlant. És un text que recull un conjunt de reflexions sobre l’ús social del català des del punt de vista «migrant», necessari també en el debat que hi ha al voltant del tema.

Malgrat cap agent rellevant el demana, es planteja assajar nous models d’escola com el basc per blindar el català. Però per què no apostar per una renovació del model actual d’escola catalana?

La Generalitat Valenciana ha declarat aquest nou any com l’any de Joan Fuster en commemoració del centenari del seu naixement. Però, de fet, es podria afegir que 2022 suposa una triple commemoració arran del seixanta anys de la publicació de Nosaltres els valencians i trenta des que ens va deixar. Als actes que vindran, si la pandèmia ho permet, els acompanyaran nombrosos debats sobre les hipòtesis i els llegats heretats de Fuster.