Pol Andiñach: «Som més, som al lloc correcte, aquesta lluita és útil i la raó està del nostre costat»

Entrevistem a Pol Andiñach, autor del llibre Tothom pot ser Antifa (Tigre de Paper, 2021) on exposa un manual serè i directe per enfrontar la xacra de l'extrema dreta.

Pol Andiñach: «Som més, som al lloc correcte, aquesta lluita és útil i la raó està del nostre costat»

de classe i amb classe

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Entrevistem a Pol Andiñach, autor del llibre Tothom pot ser Antifa (Tigre de Paper, 2021) on exposa un manual serè i directe per enfrontar la xacra de l'extrema dreta.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Un llibre que és una eina. Una eina antifeixista, és a dir, de convivència democràtica, de construcció d’espais lliures i segurs. Un antídot contra la instrumentalització dels patiments materials i emocionals de la majoria per part d’aliats de les elits que necessiten de la injustícia estructural pels seus discursos d’odi. Un cop de destral a la serp. Posicionat, però també pedagògic, documentat i amb un estil que aconsegueix integrar llenguatge clàssic i digital. Això és el que ha assolit el periodista i impulsor del col·lectiu de comunicació Cuellilargo Pol Andiñach al seu assaig Tothom pot ser antifa (Tigre de Paper, 2021).

Entenc que el llibre té vocació pràctica. Ho has plantejat com a manual especialment adient per a gent jove?

Sí que tenia la pretensió que fos una cosa molt pràctica i zero densa, que pogués arribar a un públic molt ampli. Potser la lluita antifeixista és més urgent que en les dues o tres últimes dècades i necessitem que tothom hi sigui. Suposo que encara que no he fet amb aquest objectiu, sí que hi han alguns capítols com el de l’educació o el de les xarxes en què he fet més èmfasi en la gent més jove  perquè veiem que són un calador per l’extrema dreta i és important parar-hi especial cura. Però no el vaig concebre d’entrada com un llibre dirigit a gent jove.

Què és l’antifeixisme d’espectre complet que defenses al llibre?

Aquesta idea la vaig llegir en el llibre del periodista Mark Bray [Antifa. El manual antifascista, editat per Capitán Swing el 2019], on un dels entrevistats la feia servir. Parlava de deixar de fetitxitzar la violència i d’ampliar el ventall de recursos i estratègies de combatre l’odi més enllà de la confrontació física.

Un dels encerts de l’assaig és que toques aspectes materials i de benestar emocional. Parlem-ne. El treball acostuma a deixar-nos molt cansats. Creus que això està connectat amb trobar-nos, primer, a mercè de la passivitat i l’escepticisme, i que a partir d’aquí sigui més fàcil caure en les urpes de l’extrema dreta? Tanca això un cercle monstruós d’explotació i feixisme?

Sí, amb el treball assalariat venem la nostra vida, el nostre temps, la nostra força per poder viure. En aquest sistema, és clar que arribem planxats al nostre barri i això no només fa que la nostra vida giri  al voltant de la feina i que no puguem establir vincles amb la gent amb qui convivim, que seria no només bonic, sinó útil. Això fa que deleguem la nostra capacitat d’organitzar les nostres vides, que les nostres vides siguin molt més alienades i que per resoldre problemes no ens organitzem, sinó que deleguem perquè no tenim temps. Com em va dir una companya de L’Obrera de Sabadell, tenir comunitats fortes i un teixit associatiu actiu impermeabilitza molt i impedeix que calin els discursos d’extrema dreta. Si els mitjans et diuen que vindran immigrants a treure’t la feina i tu al teu barri ets a una xarxa d’aliments o de reaprofitament de roba, o a un gimnàs autogestionat, i comparteixes vida amb aquestes persones que per la tele t’estan dient que venen a fer-te mal, doncs no t’ho creuràs. El treball assalariat dificulta molt això.

Durant la pandèmia s’ha vist, especialment al principi, l’any passat: l’extrema dreta va ser incapaç d’articular una resposta social a les necessitats bàsiques de la gent més vulnerable. Enlloc d’això, el que va fer va ser desplegar un discurs ple de paraules abstractes com ara lleialtat o llibertat. Com veus aquesta reacció de l’extrema dreta en relació a la pandèmia i necessitats reals?

Aquí jo crec que l’extrema dreta es troba en una de les seves contradiccions més irreconciliables. Ja ho vam veure als feixismes clàssics que es vestien amb un aura de classe treballadora però tenien una aliança amb la burgesia i els grans propietaris. Quan van agafar el poder, malgrat el seu discurs inicial, es van aliar amb les elits tradicionals. Això és encara més clar actualment. Són moviments que neixen de les elits i per les elits, que aquestes alimenten quan veuen perillar els seus privilegis. Això s’ha de relacionar amb el sistema capitalista, que sacralitza la generació de riquesa per sobre de les persones i del planeta. És un sistema terminal, en decadència, i a mesura que es vagi estripant sorgiran aquests monstres. És important que des de l’esquerra s’estigui atenta i que sigui aquesta la que doni sortida i respostes a tot aquest patiment i misèria d’un sistema econòmic insostenible.

Com s’entrellacen salut mental amb antifeixisme? Creus que aquesta connexió és políticament fèrtil?

Sí, jo crec que és part d’entendre l’antifeixisme com una cosa més àmplia. Si jo no estic bé, o no passo per un bon moment, no podré anar a aturar un desnonament o fer un vídeo desmuntant les mentides de l’extrema dreta, no podré sindicar-me, etcètera. També és interessant fugir d’aquest rotllo de militant antifeixista que no té vulnerabilitats o s’ho carrega tot a l’esquena. Tenim pors, tenim problemes, explicitem-ho i incloguem-ho com a part de la resposta.

Andiñach
Foto: Flickr – Xavi Iroz

És interessant també com connectes el capitalisme aspiracional amb l’extrema dreta. El primer t’ofereix de tot i tota l’estona, quan la gran majoria només obtindrem, amb sort, algunes molles. Hi ha una línia directa entre aquesta frustració i el feixisme?

Això ho vaig veure per exemple al documental Healing from hate [Peter D. Hutchison, 2019]. Hi relaten una frustració de no aconseguir el que se suposa que s’hauria d’aconseguir. Aquesta ràbia és fàcil de canalitzar no per via de crítica al sistema, sinó mitjançant la recerca de culpables. És cert que el sistema et ven un ideal d’èxit, el capitalisme és una màquina de generar una frustració molt aprofitable per l’extrema dreta. Això es veu a YouTube també, on nois blancs frustrats adopten el discurs liberal de l’esforç i de què si no aconsegueixen l’èxit és perquè està l’Estat al mig, o pel discurs feminista que oprimeix els homes, els comunistes que volen robar-nos el que tenim i no deixen que les empreses creixin encara més, els és fàcil buscar culpables així que entronquen bé amb els discursos d’extrema dreta. En comunitats com ara 4Chan, Discord, Telegram o Twitter, es veu molt clar. I en comunitats amb edats més avançades, veiem que el sistema no és capaç de donar feina a tothom, i de fet no els hi interessa perquè crea un exèrcit industrial de reserva per apretar a la baixa els salaris. És una competència per treballs cada cop més escassos. Aquests dos factors nodreixen el discurs de la extrema dreta.

L’extrema dreta dona bona audiència. És aterridor perquè això fa que, des d’una visió merament empresarial, a cap capçelera li «cal» ser d’extrema dreta per convertir-la en protagonista de continguts. A més, a més, el redactor precari o la treballadora d’una productora, que sap que el seu lloc de treball depèn de la audiència, mirarà amb altres ulls aquest discurs, una mica «defensant» la seva feina gràcies al feixisme, la qual cosa és perversa.

Sí, jo no sé fins a quin punt és línia editorial, o també aquesta cosa d’haver de donar espai a tothom perquè «som demòcrates i totes les opinions són vàlides», el rotllo aquest del lliure mercat de les idees del qual «afloren només les correctes». Quan Abascal va a anar a El Hormiguero, el programa va tenir la tercera millor audiència de la seva història. El discurs de confrontació que empren, d’imposar por, i de fer entrar la societat en un estat quasi de psicosi, capta molt l’atenció, també. Com que vivim en un sistema en que l’atenció val diners… Clar, aquí hauria d’entrar en joc el codi deontològic i l’ètica periodística, que ja sabem que brillen per la seva absència.

Com veus el sindicalisme com a dic de contenció contra l’extrema dreta?

És un dic fonamental i súper útil. Els sindicats organitzen la gent en termes de classe i no de religió, color de pell, procedència o orientació sexual. Aquest potencial s’oposa a les divisions que vol crear l’extrema dreta. A més a més, contribueixen a tenir jornades laborals i vides més còmodes i segures. L’extrema dreta ho sap i intenta crear sindicats submisos que el que fan és empitjorar les condicions dels treballadors. Saben vendre’s bé, això sí. Si veus el sindicat aquest a les ordres de Vox, diuen coses com que tenir fills no pot ser un privilegi dels rics, o que han de tornar empreses que s’han deslocalitzat, etcètera. Haurem d’estar atentes per desemmascarar aquestes mentides, perquè saben que necessiten a la classe treballadora. És important un sindicalisme de veritat, des de l’esquerra, que, a base de persistència, millori les vides de les persones treballadores. Està fotut, perquè la competència per llocs de treball és salvatge, encara que tinc les meves contradiccions, la renda bàsica universal o l’ingrés mínim vital, també poden ser un altre dic de contenció per a què no calin discursos que es nodreixen de la misèria, l’ansietat, la frustració o de no tenir el més bàsic assegurat. També és molt positiu l’exemple dels companys i companyes de Tubacex, que com ens deien la setmana passada quan els vam entrevistar, ni ells mateixos s’esperaven el recolzament que està tenint la seva vaga, tant dins com fora de la fàbrica.

A banda d’aquest treball sindical, o els vincles comunitaris, les cures, una frenada a la competitivitat individualista, més atenció a qui pateix una agressió que als plantejaments de qui agredeix, quins altres antídots detectes?

Que tothom tingui les necessitats bàsiques cobertes, menjar, sostre, roba, energia i transport, és súper bàsic i això no està garantit ara mateix. D’aquí neix la frustració i la por. A més del que has citat, revisar els mitjans de comunicació sobre discursos que posin en perill la democràcia, i tres quarts del mateix a xarxes socials.

Bé, és que a YouTube per exemple, si veus un vídeo del teu canal, Cuellilargo, l’algoritme et pot recomanar un vídeo de contingut d’extrema dreta…

És clar, i si veus un vídeo d’aquells, no et recomanen un meu o d’un altre creador des de l’esquerra. Ja fa temps que dic que YouTube, en concret, és un meló que tard o d’hora ha d’obrir-se. El mal que està generant, avui invisible però que un dia serà visible, és enorme. Qui ens hi movem, ho veiem molt clar. Hi ha xavals que consumeixen hores diàries d’aquest tipus de continguts. Hem de veure com serà a Twitch, on estan migrant alguns youtubers.

Encara que l’algoritme o els mitjans no ens mostrin per igual, els i les antifeixistes som més. És una cosa que també dius al llibre. A més a més de ser el costat correcte de la Història, l’antifeixisme és efectiu i proporciona una major seguretat vital tangible. Com ho veus en termes d’esperança?

Crec que és important valorar i celebrar les victòries. Això ho he après militant a la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme, la importància de reivindicar i recrear-nos en les victòries, perquè costen molt. Hi ha patiment darrera perquè el feixisme i els discursos d’odi són una amenaça real per a molta gent. Celebrem les victòries, per petites que siguin, fem un sopar, que les persones implicades parlin, s’expliquin, que plori si ho necessita, acompanyem-nos, estrenyem vincles. Som més, som al lloc correcte, aquesta lluita es útil i la raó està del nostre costat.

Foto de portada: Flickr – Fira Literal
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Periodista i editor. Ha publicat a mitjans com Diagonal, El Salto, La Marea, PlayGround, Panenka, Rockdelux o la editorial Antipersona.

Comentaris

Pol Andiñach: «Som més, som al lloc correcte, aquesta lluita és útil i la raó està del nostre costat»

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.