Qui cuida les que cuiden? La lluita per la municipalització del SAD

Contra l'externalització del seu servei, que no para de canviar de mans, i per dignificar l'atenció domiciliària, les treballadores de Sant Feliu de Llobregat van a la vaga una hora a la setmana. No es poden permetre perdre més sou, però saben que guanyen en drets socials i en serveis públics

Qui cuida les que cuiden? La lluita per la municipalització del SAD

Contra l'externalització del seu servei, que no para de canviar de mans, i per dignificar l'atenció domiciliària, les treballadores de Sant Feliu de Llobregat van a la vaga una hora a la setmana. No es poden permetre perdre més sou, però saben que guanyen en drets socials i en serveis públics

Les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària de Sant Feliu de Llobregat estan en vaga. Una hora a la setmana durant tot setembre és suficient perquè els seus usuaris pateixin les conseqüències i també ho faci de retruc l’Ajuntament. La voluntat de les treballadores no és deixar enllitada cap persona que les necessiti i per aquest motiu, però també pels seus baixos sous, la vaga es limita a una hora a la setmana.

A Catalunya, el Servei d’Atenció Domiciliària està catalogat com un servei bàsic i essencial. No obstant això, les seves treballadores no estan internalitzades com a treballadores municipals, sinó que formen part d’una contractació externa dels ajuntaments. El cas de Sant Feliu és paradigmàtic: les treballadores d’Atenció Domiciliària d’aquest municipi van ser de fet unes de les impulsores més fortes de la creació del sindicat SAD de cuidadores professionals municipals. Ho van fer, expliquen, per acabar amb Accent Social, empresa propietat de Florentino Pérez, que gestionava el servei i, segons havien denunciat, entre altres mesures havia retallat les hores dels desplaçaments restant-les de l’atenció als usuaris.

Ara, després de diverses mobilitzacions que han anat en augment durant el darrer any en forma d’acampades a la plaça de la Vila o presentant una moció a l’ajuntament per la municipalització del servei que, tot sigui dit, ha estat rebutjada, finalment han aconseguit dir adéu a Florentino Pérez. Aquest fet hauria de ser motiu de celebració per les treballadores del servei després de viure com l’externalització, com apunta Pilar Nogués, presidenta del sindicat, “incrementava el cost a les administracions i als usuaris, augmentant any rere any el preu de l’hora de la prestació i prestant menys serveis”. Però si deixar Florentino enrere no acaba de ser positiu és perquè el servei no serà municipalitzat, sinó que s’ha subrogat la gestió al Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). Així, el ple del municipi, amb En Comú i ERC, al capdavant va votar en contra de la iniciativa popular instada per les treballadores i, a més, en fer-ho, com valora Nogués: «prenia la decisió unilateral d’externalitzar el servei amb un consorci sanitari social que té la potestat de subrogar a empreses privades dins d’aquest consorci. Abans ens barallàvem amb Florentino i ara ens hem de barallar amb els polítics també”.

Després de signar no conformes, les treballadores han vist com el seu contracte passava d’Accent Social al CSC. Donat que opinen que el consorci és un servei emmascarat de servei públic, però que a la pràctica no ho és, van decidir fer 4 jornades de vaga inicials per pressionar l’Ajuntament cap el seu veritable objectiu: la municipalització del servei. Aquestes jornades s’han repartit entre el 2 i 6 de setembre, sent aquests dies treballadores encara d’Accent Social, i el 14 i el 22 de setembre, quan ja ho són del CSC.

El Consorci de Salut i Social de Catalunya es defineix com una entitat pública de caràcter local i base associativa que presta serveis a més de 100 institucions entre entitats prestadores de serveis de salut i d’atenció a la dependència, ajuntaments, diputacions i consells comarcals, tots ells sense afany de lucre. Dins seu existeix el CAPSS, una associació empresarial que té com objectiu la representació, la defensa i la promoció dels interessos econòmics dels seus afiliats. Un altre element amb el que compten és la Fundació S21, que és l’instrument a través del qual el CSC «contribueix al desplegament» de la Xarxa Pública Catalana de Serveis Socials i d’atenció a les persones amb dependència. Serà una Fundació qui assumeix ja des d’ara la gestió de l’Atenció Domiciliària de Sant Feliu. Ja, perquè el canvi es va fer efectiu el 7 de setembre.

Les treballadores de Sant Feliu de Llobregat no entenen com el seu Ajuntament «suposadament d’esquerres» ha cedit la gestió al CSC. I és que com Nogués recorda, l’any 2017 la Sindicatura de Comptes va trobar irregularitats amb el CSC i que el seu president va ser imputat per presentar factures dobles.

Un problema afegit al canvi és la pèrdua de les hores privades per part dels usuaris. Si bé el dia 7 les treballadores han passat a estar subrogades pel consorci i ja han deixat Accent Social, aquesta empresa tenia emparaulades unes hores privades extres amb els seus usuaris que deixen de donar-se a partir del 15 de setembre. Hores que cauen pels usuaris, però també per les treballadores que esperen que no impliqui canvis en els sous, ja que entenen que aquests són drets adquirits.

Nogués explica que a la nova empresa «no els anava bé seguir amb les hores» i que van enviar una carta notificant que es deixava de prestar aquest servei. Ara, els usuaris que no tenen prou amb les hores públiques per la seva insuficiència i també perquè es van retallar, veuen que ni pagant poden tenir una cobertura mínimament digna. «Les famílies pateixen, ens demanen què poden fer, que volen anar a l’Ajuntament a denunciar… Sí, que hi vagin, que no trobaran ningú», denuncia Nogués.

Així, davant aquest panorama, veuen dues coses necessàries, primer i com sempre, la municipalització del servei, però després també la seva qualitat: «tres quarts d’hora no és qualitat, no podem atendre! Els usuaris tenen unes hores segons la llei de la dependència que diu que tants graus, tantes hores. Si la Generalitat diu que té 5 hores a la setmana, han de ser 5, no 4 i quart». Aquestes reduccions passen per no pagar els desplaçaments de domicili a domicili com minuts extres més enllà de les hores que tenen els usuaris, hores que no cobreixen les seves necessitats.

I és que al Servei d’Atenció Domiciliària atenen persones amb cadires de rodes o que no poden caminar. Persones que necessiten més de dues hores a la setmana, però que no poden anar a una residència perquè no tenen mitjans o perquè per falta de places, segons el seu grau no tenen una posició a la llista prou elevada com per estar dins. Tenen també usuaris amb Alzheimer i amb famílies curtes que necessiten treballar per sostenir-los. Tenen nens amb pluridiscapacitat que necessiten suport, que els recullin de l’escola, els ajudin amb la higiene i el berenar fins que la mare plegui de treballar. Nogués explica que a Sant Feliu hi ha l’única escola de tot Catalunya especialitzada en nens pluridiscapacitats i que a través de tenir algun usuari que hi assisteix s’han coordinat amb el Sindicat de Mares. Una experiència que valora molt positivament: «fem el màxim que et donen tres quarts d’hora però com a mínim les descarreguem una mica de feina. No poden treballar tranquil·les, no poden guanyar-se la vida, només depenent d’un sou, molts homes marxen quan veuen que és un nen amb tanta discapacitat…»

En resum, i amb aquest panorama, la visió general és que «els serveis socials estan tocats de mort i que hi ha molta indefensió perquè les lleis estan fetes pels rics i els serveis públics mercantilitzats».

Davant de tot això a Sant Feliu de Llobregat les treballadores seguiran en vaga. Una hora a la setmana «perquè els seus sous de 500 o 600 euros no els hi permeten no cobrar més hores», però amb molta fermesa, diuen.

El SAD, un sindicat per les treballadores i en defensa dels serveis socials

L’octubre de 2020 naixia el Sindicat d’Atenció Domiciliària (SAD) per combatre les externalitzacions que centenars d’ajuntaments feien d’aquests serveis arreu de Catalunya. Des d’aleshores, diverses mobilitzacions els han servit per donar-se a conèixer i per marcar certs límits sobre com ha de ser el servei. Un servei que cobreix la cura, la higiene corporal o l’acompanyament fora de la llar de milers d’usuaris que tenen algun grau de dependència, però també o bé són infants o gent gran amb necessitats.

El sindicat de cuidadores professionals municipals iniciava la seva lluita laboral per posar fi a les males pràctiques de les administracions en relació al col·lectiu de treballadores. Així, en primer lloc, busquen acabar amb la cessió il·legal de treballadores, recuperant la contractació directa dels ajuntaments. També acabar amb les sobrecàrregues de treball, promoure mesures de prevenció de riscos laborals i acabar amb la temporalitat i parcialitat dels llocs de feina del sector. Més enllà de totes les mesures laborals que el SAD desenvolupa com a sindicat que és, les treballadores municipals defensen que el servei ha de ser 100% públic i de gestió directa. Tot, diuen, per eliminar l’encariment constant del servei que duu a les treballadores a la precarietat i no garanteix un servei digne als seus usuaris.

En aquesta línia, el SAD treballa colze a colze amb tot de col·lectius, plataformes i entitats com serien les Kellys, la plataforma en defensa dels serveis públics, el moviment de residències, la plataforma Municipalitzem, que aplega els diversos serveis públics de Barcelona.

Una municipalització del 10% que no arriba

L’Ajuntament de Barcelona va anunciar la municipalització del servei el maig del 2019 internalitzant inicialment entre un 7% i un 10% de les 4000 treballadores que donen servei a la ciutat. No obstant, el desembre de 2019, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat va emetre un informe desfavorable a la internalització del SAD i els serveis jurídics municipals no van trobar cap escletxa per fer-la efectiva. Des del consistori explicaven aleshores també que l’altre impediment per a municipalitzar la totalitat de les treballadores és l’anomenada llei Montoro, que va restringir l’autonomia financera. En aquest sentit, el passat mes de setembre, l’oposició al Congrés va aconseguir frenar la proposta del govern central d’utilitzar el superàvit que les ciutats havien acumulat des de l’aplicació de la llei Montoro, i que en cas de Barcelona correspon a 480 milions.

Un altre moviment es va donar el gener de 2021 quan Ajuntament i Diputació de Barcelona es van reunir amb la Generalitat per reclamar un millor finançament dels serveis socials. Dins d’aquestes demandes van denunciar l’infrafinançament actual que existeix en programes com el Servei d’Atenció Domiciliària. Així i tot, poc abans, l’1 de gener de 2021, la licitació que tenia l’Ajuntament de Barcelona va canviar i va passar a mans de Servisar, una filial de Domus Vi, una empresa controlada al seu torn pels fons d’inversió Intermediate Capital Group (ICG) i Sagesse Retraite Santé (SRS). A més de tenir la seva matriu a l’illa de Jersey, un paradís fiscal, també acumula expedients per mala gestió en diverses residències durant la pandèmia. Treballadores i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona van fer saber la seva disconformitat i demanaven revisar el sistema de contractació.

Amb tot, segons el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, departament que coordina diversos serveis socials com ara els relacionats amb població en risc social i/o dependència, estableix que aquest «servei d’ajuda a domicili» és una «prestació garantida» i es considera un «servei bàsic». L’objectiu del servei, segueix afirmant, és «promoure una millor qualitat de vida de les persones usuàries, potenciant la seva autonomia personal i unes condicions adients de convivència en el seu propi entorn familiar i sociocomunitari». Aquestes afirmacions fan que la lluita del sindicat SAD i de totes les treballadores cuidadores municipals tingui més legitimació social.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Carla Benito és periodista. Treballa al Catalunya Plural i el Diari del Treball i ha coordinat durant tres anys el Diari de la Sanitat. Col·laboradora de la Directa.

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.