Coca-Cola, l’espurna que destrueix llocs de treball

Les vagues de Coca-Cola han sigut una mostra de la debilitat enfront els interessos d’un capitalisme incapaç de cedir en res. Això ha dut a què l’empresa hagi reduït la seva plantilla en un 40% en set anys a cost zero.

Coca-Cola, l’espurna que destrueix llocs de treball

de classe i amb classe

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Les vagues de Coca-Cola han sigut una mostra de la debilitat enfront els interessos d’un capitalisme incapaç de cedir en res. Això ha dut a què l’empresa hagi reduït la seva plantilla en un 40% en set anys a cost zero.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Aquell dissabte 30 de setembre de 2017 la premsa rosa i les televisions es van donar cita a la ciutat manxega de Conca. Es casaven Marcos de Quinto, exvicepresident mundial de Coca-Cola i la soprano cubana Angélica de la Riva. Quan els convidats arribaven a la catedral van coincidir amb una protesta dels treballadors de la planta embotelladora de Coca-Cola del municipi madrileny de Fuenlabrada. Tres anys abans, al gener de 2014, la multinacional havia presentat un ERO que suposava l’acomiadament de 1.200 treballadors i el tancament de varies fàbriques, entre elles la de Fuenlabrada, on treballaven 580 treballadors. El conflicte laboral va durar prop de cinc anys fins que al desembre de 2018 la representació sindical va signar un acord amb Coca-Cola que va confirmar el tancament de la planta de Fuenlabrada amb el compromís d’un pla social consistent en prejubilacions als 52 anys i la recol·locació de la resta dels treballadors a una futura planta de Coca-Cola a la Comunitat de Madrid.

Marcos de Quinto, vicepresident de Coca-Cola entre febrer de 2015 i maig de 2017, era el president de la multinacional a Espanya quan es va presentar l’ERO. L’any 2019 va saltar a la política quan es va anunciar la seva incorporació a Ciutadans i la seva presentació a les eleccions generals d’abril com a segon de la llista per Madrid darrera d’Albert Rivera. L’empresari madrileny va protagonitzar unes portes giratòries a la inversa donat que va arribar a la política procedent del consell de direcció d’una multinacional. Un fitxatge que va exemplificar l’estreta relació entre les elits empresarials i la formació taronja. De fet, van ser les mateixes oligarquies financeres de l’Ibex 35 les que van afavorir el creixement electoral de Ciutadans i les que a partir de 2019 van retirar el seu suport a Albert Rivera que va acabar deixant la política.

L’ERO que va presentar Coca-Cola fa set anys va comportar no només el tancament de la planta de Fuenlabrada i la reducció dels seus 580 llocs de treball sinó també l’acomiadament de 821 treballadors i el tancament de les plantes d’Alacant, Astúries i Palma. Al juny de 2014, sis mesos després de l’aplicació de l’ERO, l’Audiència Nacional va declarar nul l’ERO i va obligar a l’empresa a readmetre els treballadors afectats. En la mateixa sentència de l’Audiència Nacional, ratificada pel Tribunal Suprem, es va constatar que Coca-Cola havia vulnerat el dret de vaga i es va obligar a l’empresa a reobrir la seva planta de Fuenlabrada, epicentre de la lluita sindical davant l’ERO empresarial. Va ser quan Marcos de Quinto fent gala del seu tarannà despòtic i desafiant les sentències judicials, va declarar a la premsa que «l’ERO de Coca-Cola seguirà i no obrirem les fàbriques». La fàbrica de Fuenlabrada va tornar a obrir arran de la sentència de l’Audiència Nacional encara que no ho va fer com a centre de producció directa sinó com a planta logística. Malgrat aquestes victòries legals dels treballadors, la batalla judicial entre els sindicats i la multinacional es va allargar fins a finals de 2018 quan finalment es va arribar a un acord i es va ratificar el tancament de la planta de Fuenlabrada.

Curiosament, al mateix temps que es perllongava el conflicte laboral amb els treballadors de la planta de Fuenlabrada, la multinacional va anunciar l’any 2016 el trasllat de les seves oficines de Martorelles a Esplugues de Llobregat. Coca-Cola Iberian Partners, embotelladora de Coca-Cola a Espanya i Portugal estrenava, així, unes noves oficines a un edifici propietat del banc d’inversions nord-americà Blackstone molt a prop de l’autovia B-23. Des de l’administració local es va valorar favorablement aquesta aposta comercial de la multinacional pel municipi del Baix Llobregat. En aquest sentit, Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues del PSC, va afirmar: «La meva obsessió és que Esplugues es converteixi en una smart city inclusiva, tenim la pressió fiscal més baixa de Barcelona, dels municipis entre 30.000 i 100.000 habitants. Soc plenament partidària de la col·laboració entre el sector públic i privat.»

Aquestes declaracions de Pilar Díaz al maig de 2017 a Down Up, revista de la fundació privada Finestrelles d’Esplugues, posen en relleu les polítiques de les administracions per atraure les empreses, no tant des d’una perspectiva de futur industrial per a la comarca i de la creació de llocs de treball estables sinó des d’una visió mercantilitzada i de serveis al voltant del concepte de ciutat intel·ligent. En aquest context, Esplugues va ser un dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que més va vendre aquesta imatge de modernització econòmica i d’acollir les seus comercials i de recerca d’empreses com General Electric, Euromadi, Enantia, Panrico, Aldo-Unión, Codorniu o les citades oficines de Coca-Cola. Però les polítiques empresarials disten molt de voler enfortir el teixit productiu dels municipis on s’instal·len. De la mateixa manera, la indulgència de les administracions cap a les multinacionals ha fet que aquestes s’hagin abonat a la pràctica del xantatge i de la por a les deslocalitzacions com a garantia per gaudir d’unes condicions fiscals i laborals més favorables als interessos de les direccions empresarials.

Al gener de 2021, només cinc anys després de l’arribada de Coca-Cola a Esplugues la direcció va presentar un ERO que afectava a 360 treballadors, el 10% de la plantilla de la multinacional. L’anunci es produïa només tres mesos després del tancament de la planta de Coca-Cola a Màlaga amb l’acomiadament de 80 treballadors. El nou ERO afectava de nou a diferents plantes de Coca-Cola a Espanya però amenaçava de manera molt directa al personal de les oficines d’Esplugues. 65 dels 360 acomiadaments que plantejava l’empresa afectaven a Catalunya i a la seu d’Esplugues que pocs anys abans va ser presentada com una peça clau en la modernització de la multinacional així com a part del procés de la dinamització econòmica d’Esplugues i del Baix Llobregat. A diferència d’altres reduccions de personal a Coca-Cola, l’ERO de gener d’aquest any afectava a la seva divisió comercial i al departament d’informàtica. Un fet que contrastava amb la situació financera d’una empresa que només a Espanya va augmentar els seus beneficis empresarials en un 20% l’any 2019 superant els 12.000 milions d’euros d’ingressos i que malgrat l’esclat de la pandèmia de l’any següent els ingressos van tornar a pujar per damunt dels 10.000 milions.

Després d’un seguit de vagues el passat mes de març la representació sindical de Coca-Cola va signar un acord amb la direcció per pal·liar la reducció de personal amb prejubilacions, baixes incentivades i recol·locacions. Un acord que segons els sindicats signants (CCOO, UGT, USO i CSIF) assegurava unes bones condicions en les prejubilacions pels majors de 55 anys amb un complement entre el 74% i un 80% del salari net fins als 63 anys, a les baixes anticipades amb una indemnització de 45 dies per any treballat i 42 mensualitats i finalment amb l’opció de recol·locar a la resta de treballadors afectats en altres centres de la multinacional. Però un cop més es tractava d’un acord fruit de la debilitat per fer front als xantatges d’una multinacional que en els últims anys s’ha caracteritzat pel tancament de plantes i pel deteriorament continu de les condicions de treball.

Coca-Cola ha destruït més dos mil llocs de treball a Espanya des de 2014. Aquell any la plantilla de la multinacional era de 5.200 treballadors, avui després de l’ERO de 2021 ho fan 3.190 treballadors. Només en set anys ha reduït gairebé en un 40% les seves plantilles. Una marca que durant dècades  va proclamar la seva popular beguda com l’espurna de la vida és avui una de les maquinàries empresarials del neoliberalisme que més està fent per desmantellar les condicions de vida de la classe treballadora.

Foto de portada: pxhere.com

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

És activista veïnal i col·laborador de Districte 7 i El Salto

Comentaris

Coca-Cola, l’espurna que destrueix llocs de treball

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.