Ecologisme

El present article és la primera part d'una sèrie d'almenys tres treballs sobre l'actual debat entre les teories del decreixement i l’acceleracionisme. Totes dues propostes teòriques han estat abraçades per diversos sectors de l'esquerra europea, amb les quals intenten respondre a la crisi civilitzatoria dels nostres dies, transversalitzada per desastres ecològics, pandèmics, econòmics, etc. El problema és que cada teoria resulta antitètica per a l'altra.

La qüestió dels límits és inherent a tota societat humana i, sens dubte, cada vegada més rellevant en un context d’escassetat que s’encamina als límits biofísics del planeta. En totes les seves derivades, funcions i formes, ha configurat i configurarà sempre l’existència de l’ésser humà. L’ètica dels límits és un projecte polític i cultural que constitueix el fonament d’una societat en equilibri.

Quantes vegades has escoltat parlar d’ecofeminismes? Possiblement sigui incapaç de posar un número que s’aproximi a una realitat comuna, possiblement m’hagi perdut més d’una vegada intentant explicar què implica parlar d’ecofeminismes en general i què implica parlar-ne des de posicions anticapitalistes.

El latent soscavament ecològic del planeta s'ha fet evident en la primera meitat del segle XXI. La pandèmia, el caràcter irreversible del canvi climàtic i els desastres ecològics als centres i les perifèries del món, així ho revelen. Per tant, es fa urgent poder trobar claus ecològiques que suportin la crítica marxista a la manera de producció capitalista.

Els fons Next Generation EU no són només un dispositiu d'urgència per sostenir i rescatar l'economia capitalista en l'actual conjuntura de crisi.