David Alvarado

El present article és la primera part d'una sèrie d'almenys tres treballs sobre l'actual debat entre les teories del decreixement i l’acceleracionisme. Totes dues propostes teòriques han estat abraçades per diversos sectors de l'esquerra europea, amb les quals intenten respondre a la crisi civilitzatoria dels nostres dies, transversalitzada per desastres ecològics, pandèmics, econòmics, etc. El problema és que cada teoria resulta antitètica per a l'altra.

El latent soscavament ecològic del planeta s'ha fet evident en la primera meitat del segle XXI. La pandèmia, el caràcter irreversible del canvi climàtic i els desastres ecològics als centres i les perifèries del món, així ho revelen. Per tant, es fa urgent poder trobar claus ecològiques que suportin la crítica marxista a la manera de producció capitalista.

És la naturalesa global, el medi ambient que fonamenta la vida humana, la font de producció de riquesa material (valor d'ús). L'única forma d'existència de la qual en el mode de producció capitalista és en el seu caràcter de mercaderia, i per tant de generació de capital.