Justos per pecadors: hauríem de parlar de l’Antropocè?

La popularització del terme «Antropocè» ens fa pensar que és l’ésser humà i no una fracció de la humanitat, sota unes condicions històriques determinades, qui ha provocat els canvis ecosistèmics globals que defineixen els temps actuals. Si estudiéssim l’ús del terme en els darrers deu anys, veuríem un creixement exponencial, sobretot en mitjans acadèmics i d’esquerres. Què el fa tan atractiu?

Justos per pecadors: hauríem de parlar de l’Antropocè?

La popularització del terme «Antropocè» ens fa pensar que és l’ésser humà i no una fracció de la humanitat, sota unes condicions històriques determinades, qui ha provocat els canvis ecosistèmics globals que defineixen els temps actuals. Si estudiéssim l’ús del terme en els darrers deu anys, veuríem un creixement exponencial, sobretot en mitjans acadèmics i d’esquerres. Què el fa tan atractiu?

L’antropocè és una proposta de nova època geològica en la qual estaríem vivint, definida per una influència significativa de l’ésser humà sobre els ecosistemes. Avui en dia ha transcendit el seu significat geològic i disciplines com la Filosofia o l’Antropologia en parlen sense problema, però la seva popularització a partir dels anys 2000 la devem al Nobel de Química Paul J. Crutzen.

Hi ha diverses propostes sobre quina és la data d’inici d’aquesta nova època: el començament de la Revolució Industrial (al voltant del 1780) o la Revolució Neolítica (fa dotze mil anys), entre d’altres. Si es fa coincidir l’inici d’aquesta nova època amb la Revolució Neolítica, l’Antropocè acaba sent, de facto, sinònim de l’Holocè, època que comença després del darrer període glacial, quan  nasqué el desenvolupament de l’agricultura. Una tercera proposta, de l’Anthropocene Working Group, tria com a data inicial el primer assaig nuclear, l’any 1945, que va deixar marques d’isòtops radioactius artificials a l’escorça terrestre per primer cop. Aquest moment també coincideix amb l’origen d’allò que alguns científics anomenen la “Gran Acceleració”, un augment dramàtic del creixement de diverses variables socioeconòmiques i del sistema terrestre des de mitjans del segle XX.

Figura 1: Gràfics de la Gran Acceleració. En taronja, tendències socioeconòmiques: població, PIB real, inversions estrangeres directes, població urbana, ús d’energia primària, consum de fertilitzants, nombre de preses grans, ús d’aigua, producció de paper, transport, telecomunicacions i turisme internacional. En blau, diòxid de carboni, òxid de nitrogen, metà, ozó estratosfèric, temperatura superficial, acidificació oceànica, pesca marina, aqüicultura de gambes, nitrogen a les zones costaneres, pèrdua de boscos tropicals, superfície de terres domesticades, degradació de la biosfera terrestre. Font: The trajectory of the Anthropocene: The Great Acceleration.

Figura 1: Gràfics de la Gran Acceleració. En taronja, tendències socioeconòmiques: població, PIB real, inversions estrangeres directes, població urbana, ús d’energia primària, consum de fertilitzants, nombre de preses grans, ús d’aigua, producció de paper, transport, telecomunicacions i turisme internacional. En blau, diòxid de carboni, òxid de nitrogen, metà, ozó estratosfèric, temperatura superficial, acidificació oceànica, pesca marina, aqüicultura de gambes, nitrogen a les zones costaneres, pèrdua de boscos tropicals, superfície de terres domesticades, degradació de la biosfera terrestre. Font: The trajectory of the Anthropocene: The Great Acceleration.

Malgrat que l’Antropocè sigui un concepte que possibilita converses molt necessàries entre científics de l’àmbit de les ciències naturals, de les ciències socials i del camp de les humanitats, defensar aquest terme pot comportar justificar que és l’ésser humà qui ha fet proliferar aquests impactes globals sobre els ecosistemes, fins al punt d’arribar a crear noves marques geològiques, com és el cas dels ossos de pollastre.

No ha estat l’ésser humà qui ha generat tots aquests canvis: ha estat l’ésser humà capitalista. Grans fraccions de la humanitat han habitat i continuen habitant la Terra sense produir transformacions ecosistèmiques d’aquesta magnitud, de les quals ara som testimoni i causa les societats capitalistes, i en concret, el capital, com les 100 empreses que concentren més del 70% de les emissions globals. Les grans transformacions del sòl, sovint irreversibles, han estat possibles, per exemple, per processos com el desenvolupament de fertilitzants a partir del procés Häber-Bosch o la disseminació de radionúclids per accidents i assajos nuclears, ambdós possibles gràcies a la industrialització capitalista. Evidentment la Unió Soviètica i altres estats socialistes han contribuït a tots aquests processos, però a dia d’avui i des de l’origen de la Gran Acceleració, és el capitalisme global el motor de les transformacions globals de sòls, aigües i aires.

A Capitalism in the Web of Life, Jason W. Moore, defensor del concepte Capitalocè, parla de com la idea d’Antropocè comporta la construcció de la humanitat com un actor col·lectiu, esborrant-ne les diferències històriques i geogràfiques en benefici de la simplicitat narrativa de l’argument. Les conseqüències d’això són visions neomaltusianes de la població, una consideració del canvi històric dirigit pels canvis en els complexos tecnològics, un concepte d’escassetat abstret de les relacions històriques de capital, classe i imperi i una meta-teoria de la humanitat com una agent col·lectiu, ignorant com les forces capitalistes i imperialistes han cohesionat la història mundial moderna. El terme Antropocè, doncs, pot dificultar comprendre que tots els impactes als quals ens referim són fruit d’un conjunt de fets històrics i no pas l’acte d’una espècie, tal com remarca la pensadora Donna Haraway.

Font: Flood Wall Street

Juntament amb l’antropòloga Anna Tsing, han defensat el concepte Plantaciocè, perquè entenen que la majoria de les transformacions que ens concerneixen comporten el treball forçat d’humans, animals, plantes i altres organismes. La paraula plantació, fa referència a les grans extensions agrícoles, desenvolupades sobretot arran els processos colonials des de fa 500 anys. Pot semblar un terme poc pràctic, però el Plantaciocè incideix en els orígens del capitalisme, i el paper que hi van jugar i hi continuen jugant les grans plantacions, des del cotó, que mitjançant el treball esclau va permetre el desenvolupament econòmic d’Anglaterra a partir del segle XVII, fins a les grans extensions actuals dels anomenats Big Three: el blat, la soja i el blat de moro.

Alguns autors són del parer que el que importa del terme Antropocè és la seva capacitat per a estimular debats. Yadvinder Malhi defensa que al cap i a la fi, que el terme s’acabi formalitzant com a època geològica acceptada per la comunitat científica ens hauria de ser indiferent. El que importa, segons ell,  és que la tria del sufix geològic el dota de rigor i de bona part de la seva potència i potser, si la seva formalització s’acaba produint, el concepte esdevingui un marc de pensament molt més comú i històricament transcendental. Cal qüestionar-se, però, si volem impulsar un marc de pensament que reforci relats de responsabilitat comuna però no diferenciada respecte de les diverses crisis ambientals que afrontem.

Hi ha propostes, com l’esgrimida a l’article publicat a Catarsi Planificant el bon antropocè, que fan una defensa de la planificació econòmica democràtica (el Bon Antropocè) enfront de la barbàrie capitalista empesa per l’afany de lucre (el Mal Antropocè). Malgrat que puguem estar d’acord amb una planificació de la intervenció humana – d’entrada inevitable– en els ecosistemes, parlar de bon Antropocè també entronca amb visions tecnooptimistes a l’hora d’abordar les problemàtiques ambientals globals. De fet, a l’article de Crutzen que va repopularitzar aquest concepte, la geoenginyeria (la modificació deliberada del clima global, una proposta menystinguda per gran part de la comunitat científica i que no aborda cap de les altres problemàtiques ambientals derivades de la producció capitalista) és presentada com a eina necessària per a gestionar aquesta nova època geològica.

Podem acceptar que algunes modificacions en el sistema Terra ja causades es mantindran durant períodes de temps molt llargs i, com defensen els autors de l’article abans esmentat, podem influir i coordinar els processos planetaris (que coneguem prou) de manera orientada i no trastornar  inintencionadament els ecosistemes. Però no hem d’ignorar quins són els responsables d’aquests canvis i de la seva magnitud: l’afany de lucre de les empreses privades i l’imperatiu del creixement infinit, dos dels fonaments del capitalisme. El combat contra aquests elements ha de ser central en qualsevol praxi política i en totes les estratègies col·lectives a desenvolupar que ens permetin superar l’actual sistema socioeconòmic. Necessitem conceptes potents que no difuminin la culpa, i la potència d’aquests conceptes ha de raure no en la seva capacitat d’estimular debats dins de la comunitat científica, sinó en una potència que formi part dels impulsos que necessitem per construir una realitat més enllà del capitalisme, on tota la humanitat pugui viure bé sense fer perillar la possibilitat de viure bé de les generacions futures.

Foto de portada: Ananya Bilimale: Unsplash

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Investigadora a la UAB-ICTA

Comentaris

Justos per pecadors: hauríem de parlar de l’Antropocè?

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

El nou número ‘D’allò personal a allò polític’ ja és aquí! Més de deu articles, infografies i dossiers de reflexió sobre la lluita feminista a casa nostra i al món! 

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.