Taiwan, mes enllà de les eleccions

El passat 11 de gener, Taiwan, formalment la República de la Xina, va anar a les urnes per decidir a la seva Assemblea Legislativa i la seva presidència, en un dels contextos nacionals i geopolítics més tensos dels darrers anys.

Taiwan, mes enllà de les eleccions

Taiwan, mes enllà de les eleccions

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El passat 11 de gener, Taiwan, formalment la República de la Xina, va anar a les urnes per decidir a la seva Assemblea Legislativa i la seva presidència, en un dels contextos nacionals i geopolítics més tensos dels darrers anys.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El passat 11 de gener, Taiwan, formalment la República de la Xina, va anar a les urnes per decidir a la seva Assemblea Legislativa i la seva presidència, en un dels contextos nacionals i geopolítics més tensos dels darrers anys.

La presidenta Tsai Ing-wen del Partit Democràtic Popular (PDP) es va imposar amb una àmplia majoria de vots, tot i que fins fa uns mesos el seu rival, Han Kuo-yo del Partit Nacionalista (Kuomintang, KMT), amb un perfil populista semblava el favorit. Aquesta revifalla s’interpreta com la resposta de la ciutadania taiwanesa, a la creixent assertivitat de la Xina de Xi Jinping, i com a reacció a la crisi de Hong Kong.

La qüestió taiwanesa toca el moll de l’os dels elements principals de la política moderna, com ara què significa ser un estat sobirà

La República Popular Xinesa, governada per Beijing i el Partit Comunista Xinès considera, Taiwan com a part del seu territori nacional, i el seu govern com un «govern rebel». Així, Beijing sempre s’ha mostrat inflexible amb qualsevol insinuació que posi en dubte la unitat de la Xina, i per tant no sent gaire simpatia per Tsai Ing-wen.

La qüestió taiwanesa toca el moll de l’os dels elements principals de la política moderna, com ara què significa ser un estat sobirà i el seu vincle amb el fet nacional, així com la compatibilitat de la democràcia liberal amb els valors asiàtics. A més, de trobar-se al bell mig del principal focus de tensió geopolítica del segle XXI.

Foto: Wikimedia Commons – Voice of America

La clau de les eleccions

La política taiwanesa es divideix en dos grans camps. La coalició blava, formada pels sectors que cerquen una reunificació amb la Xina continental governada per la República Popular Xinesa encapçalats pel KMT. I la coalició verda, els sectors que defensen una identitat taiwanesa pròpia, que consideren que la República de la Xina hauria de convertir-se en un estat taiwanès independent, liderats pel PDP.

L’horitzó d’unificació pacífica, mantenint una sola Xina i conservant un sistema de llibertats propi ja no és ni creïble ni compartit

El sistema de partits taiwanès s’està desdibuixant però, a causa del reforç nacionalista de Beijing i la percepció del fracàs del model «d’un país, dos sistemes». El «Consens del 92», l’horitzó d’unificació pacífica, mantenint una sola Xina i conservant un sistema de llibertats propi ja no és ni creïble ni compartit per la majoria de taiwanesos. Fins i tot el candidat del KMT va declarar que no acceptaria la reunificació, deixant sense un projecte clar a la seva formació.

D’altra banda, Tsai Ing-wen ha impulsat una sèrie de polítiques regressives en matèria econòmica, que han perjudicat les classes populars. D’aquí prove l’èxit inicial del discurs de Han Kuo-yo centrat a millorar l’economia (on l’acostament a la Xina continental pren sentit). Però per a Tsai-Ingwen la política de Xi Jinping ha sigut una benedicció que li ha permès remuntar.

Foto: Wikimedia Commons – Incendo

Les eleccions, a més, s’han desenvolupat amb el clima d’histèria i polarització que és ja habitual avui dia en la majoria de democràcies liberals. Per exemple, la por, justificada, a la ingerència de la Xina continental per afavorir els candidats que li són més propers, va donar peu a l’aprovació d’una polèmica «llei antiinfiltració».

Ara bé, més enllà de posar la sobirania taiwanesa al centre de l’agenda política, el PDP ha necessitat fer una certa renovació. Tsai-Ingwen s’ha envoltat d’activistes joves, provinents del Moviment dels Gira-sols (moviment estudiantil contrari a l’apropament amb la Xina continental) i ha gaudit del suport de noves formacions d’esquerres com el Partit del Nou Poder. A més, el maig del 2019, el PDP va fer de Taiwan el primer país asiàtic en legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe.

El principi de les «dues Xines»

El govern de Taiwan és formalment, hereu de la República de la Xina, fundada l’any 1912. A la pràctica però només exerceix la sobirania sobre l’illa de Taiwan i alguns territoris adjacents, i ha renunciat a qualsevol reclamació sobre el continent.

La divisió actual data de l’any 1949, quan un cop acabada la guerra civil xinesa, i es proclama la República Popular Xinesa a Beijing, el govern nacionalista del KMT de Chiang Kai-Shek, es refugia a l’illa de Formosa. Amb l’ajuda de Washington Chiang Kai-Shek establiria un amb un règim militar anticomunista, amb la il·lusió d’algun dia recuperar el continent. La invasió mai es produiria, però des de llavors Taiwan és considerat com una amenaça per a la seguretat de la República Popular.

El govern de Taipei exerciria la representació de la Xina a les Nacions Unides, tot i que Beijing exercia el control sobre la pràctica totalitat del territori xinès. A Beijing aquesta situació sempre s’ha vist com una humiliació de l’imperialisme que posava en qüestió la legitimitat del govern comunista.
Fins al dia d’avui, la República Popular, sota la política «d’una sola Xina» es nega a mantenir relacions diplomàtiques formals amb qualsevol país que en mantingui amb Taiwan. No seria fins a l’any 1971, amb la normalització de les relacions entre la República Popular de la Xina i els EUA, la República de la Xina perdria el seu seient a l’ONU.

Foto: Wikimedia Commons

Les ferides entre Taiwan i el continent

Cal dir que la relació entre Taiwan i la República de la Xina no ha sigut pas menys traumàtica que amb la República Popular. Dos episodis claus ajuden a entendre les ferides que fan que molts taiwanesos siguin reticents a cedir la seva sobirania a Beijing més enllà del règim polític imperant al continent.

La primera són les conseqüències de l’ocupació japonesa. Després que la Xina fos derrotada per l’Imperi Japonès l’any 1895, Taiwan va passar sota sobirania nipona. A diferència de Corea, Taiwan seria, però, una «colònia model». El Japó ajudaria a modernitzar l’illa, i impulsaria un procés d’assimilació de la població. Així, la influència de la cultura japonesa a Taiwan és encara molt present.
El retorn de Taiwan sota sobirania de la República de la Xina, cinquanta anys després, no va ser especialment dolç. El govern republicà, considerant a la població local com a col·laboracionista amb els japonesos, desplegaria una forta repressió. El terror blanc del KMT, arribaria al punt àlgid amb la massacre la revolta del “28 de Febrer” de 1947, on milers de taiwanesos van ser assassinats. Aquests fets encara avui estan sent objecte d’un exercici de memòria històrica i retribució.

El canvi democràtic a Taiwan arribaria de la mà de la lluita de moviments de protesta que posteriorment convergirien a les files del PDP

La segona serien els quaranta anys de dictadura del Chiang Kai-Shek i el KMT. Amb la retirada dels romanents nacionalistes, el poder a Taiwan quedaria en mans dels exiliats continentals, excloent a la població local i imposant el mandarí. L’illa viuria sota la Llei Marcial, i es reprimiria qualsevol manifestació de dissidència democràtica, sobiranista o socialista. S’emprendria un procés de modernització econòmica, que comportaria un empoderament de la població local.

El canvi democràtic a Taiwan arribaria de la mà de la lluita de moviments de protesta formats per taiwanesos autòctons que posteriorment convergirien a les files del PDP. El règim del KMT, als vuitanta, un cop mort Chiang Kai-shek, i amb la progressiva pèrdua de reconeixement internacional mostraria síndromes d’esgotament i finalment començaria un procés d’apertura amb l’aixecament de la Llei Marcial l’any 1987.

La peculiaritat taiwanesa

La realitat de Taiwan desmunta les postures més essencialistes tant a Occident com a la Xina sobre la incompatibilitat del liberalisme amb els valors asiàtics. Taiwan sovint és vista com la demostració que un país amb cultura xinesa pot adoptar un sistema democràtic liberal.

Foto: Wikimedia Commons – Heehemalu

Durant anys, presentar-se com «la Xina democràtica» ha sigut vist com una estratègia de supervivència per a Taiwan. Això cada vegada convenç a menys taiwanesos, que no volen presentar-se al món com el que creuen que no són. . L‘autoidentificació dels taiwanesos com a xinesos és de fet cada vegada més minoritària. Fins i tot entre els membres més joves del KMTes comença a qüestionar els llaços amb el continent.

Encara que es presenti a Taiwan com la Xina democràtica, com hem vist, la seva trajectòria mostra una societat fruit d’una sèrie de contingències històriques que la doten d’una particularitat excepcional.
El sistema polític taiwanès es desenvolupa en un entorn molt específic, difícilment reproduïble al continent. Taiwan té, per tant, entitat pròpia més enllà de la seva relació amb el món sinòfon. Això fa que la qüestió taiwanesa no només sigui important per a la Xina des d’un vessant estratègic i diplomàtic, sinó també identitari.

Taiwan planteja reptes interessants sobre la noció d’estat i la sobirania.

A Beijing es para atenció a aquesta situació perquè això afectaria el significat mateix de què significa ser xinès. La República Popular, tot i que de vegades parla de la Xina com a civilització, és inflexible davant el qüestionament de la identitat xinesa com a nacional. No s’accepta que la Xina sigui una identitat civilitzatòria en el mateix sentit que li donem a la «civilització Occidental». Ja que això, precisament, donaria peu a una pluralitat d’entitats polítiques xineses.
Alhora, paradoxalment, aquells que volen preservar Taiwan de ser assimilada per la República Popular, defensen una entitat que té una llengua oficial, un nom, i una bandera que no deixen de ser «xineses». La geopolítica fa, però, que l’statu quo s’accepti com a mal menor.

L’estatus de Taiwan, l’estat i la sobirania

A part de la qüestió identitària Taiwan planteja reptes interessants sobre la noció d’estat i la sobirania. Fins a quin punt podem considerar a Taiwan com un estat sobirà?

Taiwan compta amb l’element essencial d’un estat: unes forces armades pròpies amb control exclusiu sobre un territori i població. Això permet a Taiwan emetre la seva moneda, les seves lleis, i tenir, tot i que limitades, les seves relacions diplomàtiques. A tots els efectes la República de la Xina, Taiwan, és un estat sobirà.

Foto: Wikimedia Commons – Heehemalu

Per una qüestió de legitimitat nacional, Beijing, prefereix que Taiwan es presenti com una entitat que diu suplantar la sobirania sobre el territori de la República Popular, que no pas com una de separada. Però la realitat és que plantejar la qüestió taiwanesa com una qüestió d’independència no seria del tot acurat. Així la postura del PDP des de l’any 1999, és que malgrat el discurs oficial de Beijing, Taiwan de facto ja seria un estat independent, sota el nom de la República de la Xina.

El reconeixement internacional facilita, però no és indispensable per a la supervivència d’un estat.

Taiwan presenta un altre repte sobre les postures liberals que consideren la sobirania com un element concertat amb els altres membres de la comunitat d’estats. Avui, la República de la Xina, només és reconeguda per una quinzena de països, entre ells, el Vaticà. Tot i això, Taiwan manté relacions para-diplomàtiques amb els estats que no la reconeixen a través d’oficines comercials, universitats, i oficines de representació de Taipei. Taiwan a més es troba perfectament inserida en les xarxes de comerç global.

Taiwan té, és clar, importants limitacions. No pot ser membre de l’ONU i d’altres organitzacions internacionals. Legalment no té les mateixes proteccions que un estat membre en cas de conflicte i els seus representats no gaudeixen d’immunitat diplomàtica. Ara bé res d’això evita que Taiwan exerceixi com un estat molt més funcional que molts dels que tenen cadira a les Nacions Unides. El reconeixement internacional facilita, però no és indispensable per a la supervivència d’un estat.

La clau aquí no és de noms sinó de relació amb la Xina continental, que té una política de limitar la representació exterior de Taipei. A finals del 2019, per exemple, el Banc Mundial va demanar passaports emesos per la República Popular als representants taiwanesos. Que haguessin tingut passaports d’una hipotètica República de Taiwan no hagués canviat la situació.

El futur de Taiwan

Les eleccions de Taiwan no s’han d’entendre com un plebiscit sobre un canvi immediat de l’estatus actual de Taiwan. Beijing ha deixat clar que una declaració formal d’independència seria resposta per la via militar. Taiwan sap que la seva supervivència depèn en gran part del seu valor estratègic pels EUA, i Tsai Ing-wen entén fins on pot tensar la corda.


La clau del futur de Taiwan, no rau, però, només en la seva autodefinició, sinó de relació amb la Xina continental. El que els taiwanesos han decidit és mantenir la política de distanciament amb la Xina continental. El PDP així, continuarà amb la seva política d’autoafirmació de la identitat de Taiwan; de protecció i diversificació econòmica  respecte a la República Popular.

Foto: Wikimedia Commons – Bobanny


La situació de Taipei, sense cap mena de dubtes no és còmode. Una illa amb una creixent sensació de viure sota setge, a la primera línia de front en la disputa entre la Xina i els EUA. Però Taiwan està lluny de trobar-se a la corda fluixa. D’una manera o altra, els mateixos actors porten convivint des de fa setanta anys, en una situació de provisionalitat estable. Es dóna el fet paradoxal, que un dels majors aliats dels EUA davant la Xina, és una entitat amb la qual no hi té relacions oficials. Mentre no hi hagi un canvi dràstic en la correlació de forces, la qüestió de Taiwan, pot no tenir un «desenllaç» a curt termini.

En darrera instància són les capacitats de poder i la voluntat de fer-ne ús, i no el dret, el que doten de sentit i significat real a aquests conceptes

El contra pitjor millor funciona quan hi ha voluntat de treure’n profit. Així, el clima d’enfrontament que ha portat l’administració Trump, ha donat a Tsai Ing-Wen un escenari favorable per afirmar la seva sobirania de Taiwan i assegurar-se la protecció de Washington. A més, Taiwan en comptar amb estructures d’estat pròpies, té un marge de maniobra major que nacions sense estat com els kurds o els catalans.

Finalment, el cas de la República de la Xina, Taiwan, posa en dubte les concepcions rígides i legalistes sobre la sobirania, la identitat nacional i les relacions internacionals. Aquest cas il·lustra com en darrera instància són les capacitats de poder i la voluntat de fer-ne ús, i no el dret, el que doten de sentit i significat real a aquests conceptes.

Foto de portada: Wikipedia
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg, centrat en geopolítica i la Xina.

Comentaris

Taiwan, mes enllà de les eleccions

  Notificacions  
Notificació per rebre
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.