Search
Close this search box.

La tortura policial s’estén a la Itàlia de Meloni

La tortura policial s’estén a la Itàlia de Giorgia Meloni amb un projecte que pretén acabar amb un ja insuficient delicte de tortures. Poc a poc, l'extrema dreta europea va desplegant el seu programa.

La tortura policial s’estén a la Itàlia de Meloni

La tortura policial s’estén a la Itàlia de Giorgia Meloni amb un projecte que pretén acabar amb un ja insuficient delicte de tortures. Poc a poc, l'extrema dreta europea va desplegant el seu programa.

A Verona, quatre policies i un inspector han estat sotmesos a arrest domiciliari i 17 policies més estan sota investigació. Els detinguts estan acusats d’haver torturat diverses persones que estaven sota la seva custòdia, la majoria d’origen estranger.

Part de la violència va ser enregistrada per les càmeres de vigilància: en alguns fotogrames veiem un home obligat pels agents a orinar a terra, després és arrossegat sobre la seva pròpia orina com un drap per netejar el terra; una altra seqüència mostra un home inconscient sent despertat per un policia orinant-li a la cara; un altre mostra dos agents donant cops a un home assegut i indefens.

La investigació que va conduir a la detenció dels policies de Verona va començar gràcies a una intercepció telefònica. Durant una trucada telefònica a la seva xicota, un dels agents detinguts va ventar-se de la violència gratuïta infligida a un detingut indefens. Cap company havia denunciat ni els abusos nii les competicions entre agnets per veure qui els colpejava més fort.

A Milà, el mes de maig, una dona trans d’origen estranger és colpejada durant molt de temps amb porres i insultada per quatre agents de la policia local tot i estar asseguda o estirada a terra i no oposar cap resistència. L’escena és filmada amb un telèfon mòbil per uns testimonis i es denuncien els agents. Els agents es justifiquen -i inicialment són defensats pel seu comandant- afirmant que la víctima era agressiva i amenaçadora i que havia mostrat els genitals davant d’una escola; nombrosos testimonis neguen els fets.

També al maig, però aquesta vegada a Livorno, dos carabiners detenen un noi tunisià que acaba de cometre un robatori en un supermercat i després ha fugit. Un dels dos soldats dóna una puntada de peu a la cara al detingut. També aquesta vegada és un telèfon mòbil el que revela la violència gratuïta de les «forces de l’ordre».

Font: Wikimedia Commons

El 25 de juliol de 2022, a Roma, quatre policies s’introdueixen per la força a l’apartament d’una família gitana (sense permís per dur a terme l’escorcoll) i després de colpejar i amenaçar Hasib Omerovic, un jove sordmut, el pengen dels peus per la finestra de la seva habitació i el deixen caure, provocant-li diverses ferides i fractures greus. En el seu informe, els quatre policies -tres homes i una dona- diuen que el jove es va llançar per la finestra, malgrat els testimonis de la resta de familiars presents en el moment de l’expedició punitiva, organitzada perquè el noi discapacitat era sospitós d’haver assetjat sexualment la neta d’un dels torturadors.

Aquests són només alguns dels episodis més recents. No obstant això, el govern de Giorgia Meloni està intentant cancel·lar -o «reformar»– el delicte de tortura, introduït al codi penal italià tant tard com el 2017, després de diversos ultimàtums de les Nacions Unides, i amb una redacció molt tova i ineficaç per castigar adequadament els abusos comesos pels «guardians de l’ordre».

Quan es descobreix que un membre dels serveis de seguretat ha comès abusos, immediatament la premsa, els principals sindicats policials i la majoria de partits polítics utilitzen la metàfora de les «pomes podrides», és a dir, casos aïllats que no han de qüestionar l’honestedat i la professionalitat dels servidors de l’estat. Dir que tots els membres del cos policial són violents i corruptes seria equivocat i injust, però si ajuntem les moltes «pomes podrides» que es denuncien pràcticament cada dia, es fa evident que és una qüestió sistèmica.

Als cossos policials hi ha una cultura de violència, prevaricació i tortura, alimentada per un sistema de silenci i la quasi total impunitat de què gaudeixen els que són descoberts.

Sovint, aquesta violència gratuïta s’exerceix contra els més febles, els més indefensos, contra els que no poden comptar amb xarxes de seguretat i tanta credibilitat –sovint són prostitutes, petits traficants, drogodependents– que els permeti denunciar eficaçment la violència patida. Contra ells la tortura s’exerceix no tant amb la finalitat d’obtenir una confessió que permeti avançar en la investigació, sinó per reafirmar el poder amb violència, per obtenir el respecte dels companys o simplement per desfogar les seves frustracions.

D’altra banda, molts dels que esdevenen policies són ex-militars, que porten amb ells una cultura de guerra i opressió. Sovint les víctimes de la violència són migrants, o membres de les anomenades «minories sexuals», demostrant així com el racisme i l’homofòbia estan generalitzats en l’aparell de seguretat. Davant d’aquesta situació, el delicte de tortura, tal com s’ha formulat i gràcies a la feblesa de la justícia a l’hora d’aplicar-lo en casos de violència exercida pels membres de les forces de seguretat, es demostra àmpliament insuficient.

Des de fa anys, les associacions de drets humans demanen que els agents siguin reconeixibles -per exemple en les intervencions al carrer contra manifestants o en la repressió de les protestes a les presons- per un codi alfanumèric ben visible a l’uniforme i la col·locació de càmeres corporals als cascs. i als uniformes.

Però no només els partits de dreta -i alguns dels més moderats- s’oposen a aquestes noves mesures, sinó que intenten anul·lar o, com a mínim, buidar de contingut el delicte de tortura. «No permet que els policies facin la seva feina amb eficàcia», expliquen els ministres i els sindicalistes de la policia. Així, alguns diputats del partit de la primera ministra Giorgia Meloni – «Fratelli d’Itàlia»– van presentar un projecte de llei per transformar la tortura en una circumstància agreujant del delicte comù de violència, eliminant-lo com a delicte específic.

Si el govern italià aconsegueix modificar el tipus del delicte de tortura, es perdrien els judicis en curs dels pocs membres dels cossos de seguretat que han estat acusats en els últims anys d’abusar del seu poder.

Per exemple, la causa contra 105 acusats, entre policies agents penitenciaris, metges i funcionaris, acusats d’haver dut a terme o encobrir una brutal pallissa massiva a la presó de Santa Maria Capua Vetere (prop de Nàpols) a principis d’abril de 2020. A la primavera d’aquell any a moltes presons italianes hi va haver dures protestes dels presos, que van denunciar la massificació, la insuficiència d’instal·lacions sanitàries i l’altíssim risc d’infectar-se per Covid i morir a causa de la pandemia. Els agents penitenciaris de tota Itàlia van respondre a la protesta legítima amb pallisses massives i tortures que van provocar la mort d’almenys 13 reclusos. Les administracions penitenciaries van informar que els reclusos havien mort per una sobredosi de drogues que havien pres mentre assaltaven les infermeries de las presons durant els disturbis. Però les investigacions van revelar posteriorment que en molts casos eren víctimes -gairebé tots estrangers- de la violència cega dels funcionaris. Molts avui, i no només als partits governamentals, voldrien esborrar les responsabilitats dels torturadors.

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Marco Santopadre (Roma, 1973) es periodista de ràdio i premsa, expert en política internacional, segueix sobretot els moviments d'alliberament nacional, els moviments socials i la geopolítica. Ha publicat assajos sobre el moviment català d'autodeterminació, el populisme d'esquerres a Grècia i la qüestió nacional a l'obra de Marx i Engels.

Comentaris

La tortura policial s’estén a la Itàlia de Meloni

Feu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cataris-blau