El que hem fet al Brasil ha estat històric. Passada l’eufòria de la victòria del president Lula, amb una remuntada mai vista, contra el candidat de l’extrema dreta, Flávio Bolsonaro, escric aquestes línies menys amb l’objectiu d’analitzar i més amb l’objectiu d’informar com hem operat aquesta gesta contra l’Imperi, a partir de l’articulació entre comunicació i mobilització. També escric per animar el nostre Exèrcit (sí, el del Lula) a romandre en alerta permanent per a les següents batalles.

Des de fa molts anys, es multipliquen les anàlisis que diuen l’esquerra ha perdut la batalla a les xarxes socials. Malgrat les iniciatives de tot el camp democràtic en les plataformes digitals, en el periodisme i en el màrqueting polític, l’extrema dreta ha conreat, fa algun temps, una comunitat a través de WhatsApp i Telegram, comptes amb milions de seguidors i un abast extraordinari. Tot això impulsat amb ajuda de la Meta, que va canviar les seves polítiques per donar més visibilitat a aquest tipus de contingut, mentre que nosaltres, des de l’esquerra, continuem en aquesta disputa en un terreny desigual i favorable al nostre enemic.

Davant el desafiament de construir una remuntada en 21 dies, després d’una primera volta amb sabor de derrota, és impossible no esmentar el paper del canal de WhatsApp Exercit del Lula, organitzat pel diputat federal André Janones. La urgència de guanyar la narrativa a les xarxes i denunciar els riscos de l’elecció d’un altre Bolsonaro va fer que el canal, que durant la primera ronda tenia prop de 50.000 membres, aconseguís tenir 11 milions de comptes connectats.

La teràpia del xoc ha funcionat. El missatge «Gent, urgent», un tema diari i una tasca amb la qual comprometre’s va donar sentit a l’actuació de moltes persones que volien ajudar amb la campanya, però que no sabien com fer-ho. L’Exèrcit va fer que 11 milions de persones se sentissin part d’alguna cosa col·lectiva i amb propòsit, en lloc de tenir una actuació dispersa i individualitzada. El sentit de la col·lectivitat va ser essencial perquè molts creguessin i creguessin que la nostra victòria era possible. Vull destacar aquest element aquí perquè cal conrear-lo. Estar en col·lectiu és determinant per a tenir fe en el que construïm, encara que sembli impossible.

Algunes de les accions més importants del grup van superar l’espai digital. Un dia, la missió era penjar a la seva pròpia xarxa social una fotografia amb una samarreta amb els colors del Brasil fent una L de Lula. Una cosa en principi tonta, però que va marcar l’agenda d’Instagram durant un dia sencer, va demostrar a la societat que el verd i el groc no pertanyen al bolsonarisme i ens va col·locar activament en la disputa dels símbols nacionals, i també va animar a moltes persones que fins llavors estaven callades a posicionar-se políticament.

L’altra va ser la cassolada durant l’entrevista de Flávio Bolsonaro a TV Globo. A partir de la convocatòria al canal de WhatsApp, tots els estats del Brasil van registrar cassolades, una vegada més, el sentit de la col·lectivitat va animar i va omplir d’esperança als qui estaven a casa i que a través del soroll, van percebre que tenien molts soldats i soldades entre el seu veïnat. En temps tan difícils, saber que no estàs sol és per a molts un alè enmig d’aquesta intensa batalla que vivim.

No sabem si de forma intencional o espontània i molt menys si el «General» Janones, tal com l’Exèrcit l’ha anomenat, coneixia ja el mètode «Carres, Xarxes, Mitjans, Parets», una síntesi de l’estratègia de comunicació política i mobilització militant creada a Veneçuela i que va inspirar l’actuació dels moviments populars en la segona volta. Ocupar al mateix temps, els carrers, les xarxes, els mitjans i les parets, retroalimentant-se un de l’altre per a disputar la narrativa i així és com guanyem.

Els carrers ja eren nostres, però hem organitzat mobilitzacions històriques en diversos llocs del país en el qual era necessària la remuntada. L’Avinguda Paulista, la Platja de Copacabana, el Pont President Dutra que separa Pernambuco i Bahia al cor del Semiàrid, el Largo del Carmo a São Luís i la Plaça de l’Estació a BH van veure actes amb una quantitat de persones mai registrada. Hem fet els actes més grans de la història d’aquest país.

Amb la mobilització als carrers, alimentem les xarxes: van viralitzar-se imatges de nens amb la Constitució a la mà, carrers plens d’un mar vermell de persones que des de feia anys no sortien de casa a un acte polític, la joventut que va fer el bolsonarisme tremolar amb actes dins de les universitats… Això sense parlar de les accions de repartida d’octavetes, de les escenes de Teatre Invisible al transport públic i caminades a les perifèries per obrir diàleg amb la població. Tot això es va mobilitzar adequadament dins de WhatsApp i Instagram i es va traslladar als carrers.

Per parlar de l’element xarxes, utilitzo aquí una frase molt coneguda de Lenin: «Hi ha dècades en els quals no passa res i hi ha setmanes en les quals passen dècades». En la batalla de les xarxes hem avançat en dies, el que no hem avançat en anys en relació amb l’ús de les xarxes com a eina de mobilització. Creiem que un contingut ben articulat arriba a més persones; que les nostres xarxes personals arriben a persones a qui no arriben les xarxes del nostre candidat i que han d’utilitzar-se per a agitar temes i publicar continguts; que no s’ha de respondre al contingut de l’extrema dreta ni que sigui per a criticar-lo i, de manera organitzada, hem aconseguit evitar el setge de l’algorisme i la premsa hegemònica per a denunciar en les xarxes el cas Ana Clara, la relació de Flavio amb les milícies. He aconseguit marcar el debat públic. 

A més dels temes durs, hem sabut utilitzar els vídeos generats per IA per a traduir qüestions complexes en situacions quotidianes i fer explotar les xarxes amb mems del president Lula en situacions gracioses, cantant cançons de dives pop, actuant com a entrenador de futbol. Tot això ha ajudat a crear sentits i a destruir la imatge del «Lula dolent» dibuixada en l’imaginari del poble pel bolsonarisme. Ara té el Lula carinyós, el Lula pop, el Lula mem que dialoga molt amb la joventut crònicament en línia.

L’Exèrcit va guanyar una batalla molt dura. No vencem només Flávio Bolsonaro. Vencem a Meta, que va admetre impulsar l’abast de continguts de l’extrema dreta. Vencem l’algorisme, en una campanya on l’abast dins de les xarxes estava condicionat per qui tenia més recursos per pagar per ell. Vencem la censura, que ha enderrocat moltes pàgines i grups progressistes de WhatsApp. Vencem els bots, que inflen les mètriques de contingut dels nostres enemics, amb la nostra actuació orgànica, ben orientada i que ha tingut efecte pràcticament immediat, i és decisiva per a la nostra victòria.

El fet que la disputa en els mitjans de comunicació és injusta enfront d’un monopoli en el qual poques famílies trien el que diu o no la premsa, també ho sabem. No obstant això, vull destacar aquí l’actuació del periodisme seriós, ètic i compromès amb la democràcia i la llibertat d’expressió. En diversos llocs el canvi en els vots requeria una actuació de formigueta, amb el treball del cos a cos,  fet no amb materials de campanya, sinó amb una lectura que aportés fets i estimulés la reflexió crítica dels projectes en disputa, i el Brasil de Fato va fer una edició impresa especial amb el tema de les eleccions. El tabloide va ser una eina decisiva en el treball als barris, estacions de metro, parades d’autobús i allà on va ser distribuït de manera gratuïta pels militants i voluntaris que van acudir a la crida del president Lula d’anar al carrer i conversar amb la gent.

Ja a les parets del Brasil es multiplicaven els cartells penjats a les parets (papers amb frases simples enganxats als murs, als fanals i on més fos possible) amb denúncies de la trajectòria política altament qüestionable de Bolsonaro, del seu vicepresident, que va arribar a ser investigat per una violació a una persona vulnerable o per les retallades, anunciades pel seu equip econòmic, a la jubilació i acabaria amb la Farmàcia Popular.  Tot produït, imprès i enganxat de forma sistemàtica en vies de gran circulació, on, en molts d’ells, un QR portava el lector a una notícia que explicava millor el que Flávio Bolsonaro i la seva turma volien per al Brasil.

Aquest «caos organitzat» operat amb valentia per milions de brasilers i brasileres que van comprendre el que estava en joc en aquesta segona ronda va ser fonamental per a la nostra victòria. Que mai més el bolsonarisme o fins i tot nosaltres dubtem de la capacitat de la classe treballadora. Aquest país és nostre i no hem d’abandonar-lo. Vam fer una gesta inèdita després de les tristes derrotes de l’esquerra en les eleccions presidencials als països veïns, que ens miraven amb l’esperança de veure el quart mandat de Lula contra l’extrema dreta subordinada a Trump.

Ara el món ens mira amb altres ulls. Que el nostre exemple de derrota del feixisme inspiri a altres països a recuperar la seva democràcia i sobirania. I que seguim en la batalla pels carrers, xarxes, mitjans i parets per a derrotar definitivament a l’extrema dreta que es va apoderar del poder legislatiu a les últimes eleccions. La disputa serà dura, però en les trinxeres tenim un exèrcit potent, amb capacitat de lluita i que ja ha demostrat que està disposat a lluitar per aquest país. Nosaltres hem d’ajudar a organitzar-ho.

Article publicat originalment en portuguès a la web de Movimento Brasil Popular