articles relacionats amb

Potestas sine populo

Demopla: Per què són consubstancials la democràcia i la planificació econòmica?

Ens submergim en les profunditats històriques del concepte democràcia per recuperar-ne una noció radical, exotèrica, central en l’àmbit de la planificació econòmica i la seva arquitectura de presa de decisions. Una concepció substantiva i expansiva que ens permeti al demos a decidir el nostre propi destí.

Per Guillem Murcia i Sergio Salas Nicás·

Classe (climàtica), crisi (climàtica) i Estat (climàtic)

L'espinosa relació entre política de classe i política estatal està avui sacsejada pel major repte de la història de la humanitat: la crisi climàtica. Com pensar l'Estat de forma emancipadora al mateix temps que descarbonitzem la nostra economia el més ràpid possible?

Per José Luis Rodríguez·

Els sindicats poden democratitzar l’economia?

Enfront d’un sindicalisme de conciliació que planteja la codeterminació, entesa com la participació dels treballadors en les decisions empresarials, com a forma de democratitzar l’economia, el sindicalisme de contrapoder ha de poder avançar alternatives des del conflicte, fora del replegament corporatiu i amb voluntat d’anticipar-se.

Per Oscar Blanco·

Una esquerra monstruosa

Davant d’una dreta que capitalitza la por amb promeses de puresa i retroutupies, cal una criatura híbrida, impura i indomable, feta diferents cossos i lluites. Fora dels ideals de respectabilitat, irreconeixible per qui ens vol domesticar.

Per Layla Martínez·

De occasu imperii. Estat, poder i democràcia en una època neohel·lenística

Vivim realment en democràcia o només en una ombra imperfecta que ja no respon al seu sentit original? Davant la crisi del model representatiu, l’ofensiva neoliberal i l’auge del tecnofeudalisme, ens trobem en una nova època neohel·lenística: ciutadans desconnectats del poder, replegats en la vida privada i abocats a triar entre la tecnocràcia burocràtica i el messianisme reaccionari. Però potser hi ha una tercera via: recuperar la democràcia radical no com a ideal acabat, sinó com a projecte viu capaç de portar la sobirania popular fins a les últimes conseqüències.