Taiwan, una crisi en gestació

Publiquem una ressenya sobre el llibre de Xulio Ríos, 'Taiwan, una crisis en gestación' al voltant de les relacions entre la Xina continental i l'illa, que disten de ser un simple problema domèstic.

Taiwan, una crisi en gestació

Taiwan, una crisi en gestació

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Publiquem una ressenya sobre el llibre de Xulio Ríos, 'Taiwan, una crisis en gestación' al voltant de les relacions entre la Xina continental i l'illa, que disten de ser un simple problema domèstic.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

A finals de 2020, un article del New York Times obria amb un titular que deia que «Taiwan és el lloc més important del món». El llibre Taiwan, una crisis en gestación del veterà sinòleg gallec Xulio Ríos ens pot ajudar a comprendre perquè més enllà del clickbait aquesta afirmació és més certa del que a priori caldria esperar. 

Xulio Río és el president de l’Observatorio de Política China i ha escrit més d’una vintena de llibres de divulgació sobre la realitat i l’actualitat del que sovint s’anomena la Gran Xina (República Popular, Taiwan, Hong Kong i Macau). Aquest llibre segueix el seu estil didàctic característic, però sense deixar de ser interessant per aquells que ja tinguin una base de coneixement sobre la qüestió.

El llibre pren com a punt de partida les eleccions del gener de 2020 i la victòria de Tsai Ing-wen  (PDP, Partit Democràtic Popular) davant de Han Kuo-yo  (KMT, Kuomintang Partit Nacionalista [xinès]). Posant-les en perspectiva amb el recorregut històric de la relació traumàtica entre Taiwan i la Xina continental, abans i després de la divisió entre la República Popular i la República de la Xina. 

Així, el llibre de Ríos escriu una bona introducció per explicar l’evolució política de Taiwan, amb un atapeït dramatis personae de la política taiwanesa, l’emergència de nous moviments polítics i socials i l’evolució de la seva identitat. Crec que hi ha dos punts importants a destacar pel que fa a la manera com el llibre presenta Taiwan:

En primer lloc, és capaç de parlar de Taiwan com una realitat en sí mateixa, posant sobre la taula alguns dels problemes socials de l’illa, no gaire diferents als que es viuen en qualsevol altra societat contemporània. Un exemple el trobem en el fet que el PDP, tot i tenir els seus orígens en una coalició progressista del centre-esquerra taiwanès, amb el govern de Tsai-Ingwen va apostar per polítiques de liberalització. Això comportaria com és d’esperar importants protestes de la seva base electoral i els sindicats, que conduirien a la seva derrota a les eleccions municipals del 2018.

Taiwan
Foto: Wikimedia commons – President Office building

En aquest cas, un factor interessant que cal fer notar són les pressions per part de les cambres de comerç nord-americana i europea per a què es desenvolupessin aquestes reformes. Tot i que l’antagonista principal de Taipei sigui Beijing, sovint també s’ha trobat havent de negociar la seva sobirania amb els seus valedors externs. Això ha implicat córrer el risc, de vegades, de convertir-se en moneda de canvi dels Estats Units en les seves relacions amb la Xina popular.

En segon lloc, un acompliment del llibre d’en Xulio Ríos és el fet de presentar els grisos de la relació entre Taiwan i la Xina. Ens explica els estira-i-arronsa conceptuals sobre la diferència entre el «consens del 92» vs els «principis del 92», les «no-relacions» entre ambdós governs o la resposta complexa a la pregunta sobre si la República de la Xina-Taiwan és un «estat independent». Així com els moviments més clars, com la «llei en contra de la secessió» de l’any 2005 o els intercanvis entre Xi Jinping i Tsai Ing-wen. 

Però sobretot, la important (inter)dependència econòmica entre ambdós bandes, tant pel que fa a la indústria turística taiwanesa respecte els visitants del continent com el fet que Taiwan és una de les poques economies del món que gaudeix d’una balança comercial positiva amb la Xina.

Sense anar més lluny, la peça de Ruchi Sharma amb la què obria aquest article no basa la seva afirmació en el fet que l’estret de Formosa és on hi ha més probabilitats d’una escalada bèl·lica entre la Xina i els Estats Units. Sinó en la realitat que les empreses de xips per a computadores més importants del món, tot i tenir localitzada la seva producció a la Xina continental, són de fet empreses taiwaneses, com la Foxconn del magnat Terry Guo.

El Partit Comunista xinès ha promès que la República Popular incorporarà el conjunt del seu territori nacional abans de 2049

El llibre, en consonància amb el que també apunta l’article, ja anuncia els desitjos de canviar aquesta relació per part de l’administració de Tsai Ing-wen. La seva és una aposta per un Taiwan obert però sobirà, reforçant les capacitats pròpies amb un ambiciós programa de reindustrialització i movent la indústria localitzada a la Xina cap al Sud-Est Asiàtic. Uns lligams econòmics tan profunds amb el continent són difícils de desfer i fins ara els resultats són discrets. Però la presidenta veu en aquests llaços comercials les cadenes que ancoren el destí de Taiwan a la Xina continental i, per tant, sembla decidida a invertir tot el capital polític al seu abast per mirar d’acomplir els seus objectius.

Respecte a la possibilitat de conflicte, o a la idoneïtat d’ambdues parts de seguir tensant la corda, al llibre es considera que les respostes moderades seran la preferència dels actors en disputa per davant de respostes robustes. L’escenari bèl·lic només es concep com un error de càlcul. Però no com a fruit d’una acció premeditada. En aquest sentit crec que no s’hauria de menystenir la racionalitat de l’ús premeditat de la força, especialment per Beijing.

Aquest escenari, però, no l’hauríem de descartar. El Partit Comunista xinès ha promès que la República Popular incorporarà el conjunt del seu territori nacional abans de 2049. Beijing no te intenció de mantenir l’status quo. A més, el president Xi te una visió en què la Xina ha de jugar fort a escala global. Si la Xina no és capaç de doblegar «una província rebel», no només no podrà ser presa seriosament com una veritable gran potència, sinó que mantindrà en descobert el «flanc separatista», que podrà ser utilitzat pels seus contrincants en el futur.

En aquest sentit, comparteixo amb Ríos la lectura que l’estratègia agressiva de Xi Jinping amb Taiwan —i probablement encara més important amb Hong Kong— ha deixat al KMT sense capacitat perquè la seva proposta d’un horitzó d’unificació pacífica i democràtica sigui creïble per a l’electorat taiwanès. I això ha sumit el partit en una crisi d’identitat profunda que potser farà que estigui allunyat del poder durant una llarga temporada. Per tant, aquí Beijing ha perdut una peça dins Taiwan.

Una estratègia de progressiva assimilació econòmica que dissuadís Taiwan de la temptació secessionista semblaria la més adient. Però als altres també els hi toca moure peça al tauler. Els darrers esdeveniments a l’illa han deixat prou clar a Beijing que els sobiranistes taiwanesos no pensen resignar-se a una mort lenta. Malgrat faci lleig, les amenaces de l’ús de la força per part de Beijing potser han sigut la única cosa que ha previngut que Tsai-Ingwen s’abstingués d’emprendre una via independentista.

Taiwan
Foto: pxhere.com

Per la banda taiwanesa, l’status quo té data de caducitat. Al cap i a la fi, la situació de la República de la Xina-Taiwan és una situació de provisionalitat perllongada. La puixança de la Xina, fins i tot quan Beijing ha sigut més cordial, ha significat la progressiva pèrdua de reconeixements internacionals cap a Taipei i l’afebliment del cas de Taiwan en l’àmbit internacional.

El llarg termini presenta dos escenaris en aquest aspecte. D’una banda es podria donar un escenari on es formés una coalició de països a l’Indo-Pacífic per fer front a la Xina a l’estret de Formosa. Això dona força el cas per una acció de Beijing a curt termini. Però de l’altra, es pot donar l’escenari on les capacitats militars de la Xina segueixin en augment i els possibles aliats de Taiwan no s’acabin de trobar en condicions per involucrar-se en la defensa de la illa. En previsió d’això, explorar els límits de la reacció de Beijing, en un moment en què la Xina encara no pot assegurar la seva superioritat respecte Taiwan, dona més marge a Taipei que no pas enrocar-se en la defensa de l’status quo i ofegar les seves opcions de futur.

Els camins que puguin desembocar en un conflicte militar són apostes arriscades tant per Beijing com per Taipei, però no pas accions mancades de racionalitat

Dit això, s’agraeix que l’autor defugi els discursos sensacionalistes que anunciaven una invasió de Taiwan abans del final del 2020. Els plantejaments tremendistes incapaços de tenir en compte la resiliència de les articulacions imperfectes no són pas gaire millors que els biaixos «conservadors» a l’hora d’esclarir la realitat. Al seu llibre, Ríos tracta detalladament l’escenari de conflicte, i apunta que segurament hem de preveure algun moviment sofisticat, on Beijing seguís un model de guerra híbrida proper al que Moscou ha fet servir amb les àrees poblades per minories russes al Caucas i Ucraïna.

Sigui com sigui, els moviments per avançar les seves respectives agendes tant de Beijing com de Taipei necessàriament engendraran tensió. I difícilment aquestes agendes poden ser resoltes sense assumir certs costos. Els camins que puguin desembocar en un conflicte militar són apostes arriscades tant per Beijing com per Taipei, però no pas accions mancades de racionalitat. Precisament, l’any 2020 ens ha ensenyat que l’acció audaç està millor recompensada del que els marcs conceptuals imperants en les narratives dominants durant les darreres tres dècades explicaven.   

Taiwan es troba al vell mig de l’ull de l’huracà, però alhora també és una realitat en si mateixa que va més enllà de ser un peó entre els Estats Units i la Xina. La qüestió taiwanesa ja ha despertat algun interès entre el públic català. La lectura del llibre de Xulio Ríos és un bon punt de partida per a situar-nos sobre la realitat de Taiwan sense haver d’esperar que la propera crisi en gestació ompli les capçaleres dels telediaris.

Foto de portada: Wikimedia commons – President Office building
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg, centrat en geopolítica i la Xina.

Comentaris

Taiwan, una crisi en gestació

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.