La naturalesa com a font de vida humana i de capital

És la naturalesa global, el medi ambient que fonamenta la vida humana, la font de producció de riquesa material (valor d'ús). L'única forma d'existència de la qual en el mode de producció capitalista és en el seu caràcter de mercaderia, i per tant de generació de capital.

La naturalesa com a font de vida humana i de capital

És la naturalesa global, el medi ambient que fonamenta la vida humana, la font de producció de riquesa material (valor d'ús). L'única forma d'existència de la qual en el mode de producció capitalista és en el seu caràcter de mercaderia, i per tant de generació de capital.

Per pensar la crisi ecològica mundial no fa falta que l’ONU emeti informes endarrerits sobre la irreversibilitat dels danys al medi ambient. Les crítiques honestes al mode de producció capitalista sempre han denunciat l’abisme al qual ens dirigim com a humanitat sotmesa pel capital. No obstant això, no està de més aprofitar l’oportunitat de l’alarma «oficial» dels científics, per a introduir algunes consideracions de fons que considero claus per a comprendre la crisi ecològica actual.

La natura global està en una cruïlla definitiva, i amb ella la permanència de la vida humana en el planeta. Els continguts que constitueixen la fi de cada opció de la cruïlla són, d’una banda, la vida humana i per l’altre el capital i la seva revaloració. Aquests continguts es revelen com els principis materials de dos tipus de racionalitats pràctiques completament oposades, les conseqüències de les quals són determinants per a l’extinció o reproducció de la humanitat: El primer d’ells és l’ètica, veritablement entesa i alliberada dels garbulls liberals propis de les filosofies europees-occidentals; i el segon és el mode de producció capitalista, com a sistema mundial de dominació. Entre una i una altra racionalitat pràctica es troba la naturalesa com a font dels seus principis materials, això és, com a font de vida i de capital.

Les més importants contribucions llatinoamericanes de l’ètica, fetes pel filòsof argentí Enrique Dussel i l’economista costa-riqueny Franz Hinkelammert, han estat claus per a comprendre l’ètica sota el principi material de la vida i la seva reproducció. Amb això es posa punt i final a l’era de les ètiques formals i la preocupació per les seves condicions de validesa lògica. Encara que el límit d’extensió d’aquest article impedeix desenvolupar aquestes contribucions, almenys és possible enunciar un dels resultats més importants als quals es va arribar després de debatre amb les personalitats més importants de les teories i ideologies de les ètiques liberals contemporànies (Habermas, Otto Apel, Adela Cortina): «l’aspecte material de l’ètica tracta en última instància de la reproducció i desenvolupament de la vida del subjecte humà» del principi del qual es desprèn que «qui actua èticament ja pressuposa a priori sempre in actu les exigències de la reproducció i desenvolupament autoresponsable de la vida del subjecte humà» (Dussel, 2004, p 345). Però cal fer èmfasi en el fet que només la vida pot reproduir-se i desenvolupar-se si es consideren les condicions últimes de la seva possibilitat, entre les quals es destaca la preservació del medi ambient (Hinkelammert, 2006). De manera que, la naturalesa global (no simplement els ecosistemes locals) és font de la vida humana, la qual al seu torn és el principi material de l’ètica.

No obstant això, la naturalesa és també la font de la producció i reproducció de la riquesa capitalista. Encara que aquest fet visible en si mateix no necessita cap mena de justificació bibliogràfica, és important recordar que Karl Marx el va aclarir en els comentaris crítics al programa del partit obrer alemany el 1875, la vigència del qual és sorprenent en vista de les múltiples posicions «revolucionàries» que el passen per alt, en postular al treball com a font última de la riquesa, l’argument de la qual sembla complir la funció ideològica de vetllar el soscavament ecològic que suposa la producció de béns materials en el mode d’acumulació vigent. Diu Marx que «el treball no és la font de tota riquesa. La naturalesa és igualment la font dels valors d’ús (que són els que veritablement integren la riquesa material» (Marx, 2012, p. 209). Només després de suposar a la naturalesa com a font, es pot comprendre el paper del treball com a productor de riquesa, fer-lo abans seria una inversió fetitxista. És la naturalesa global, el medi ambient que fonamenta la vida humana, la font de producció de riquesa material (valor d’ús). L’única forma d’existència de la qual en el mode de producció capitalista és en el seu caràcter de mercaderia, i per tant de generació de capital.

La naturalesa es troba llavors enmig de dues opcions absolutament contradictòries, però de les quals n’és font: l’opció per la reproducció de la vida humana (ètica) que suposa una presa de consciència respecte al medi ambient com a possibilitat de la seva existència; i l’opció pel capital (antiètica) que suposa la necessària explotació de la naturalesa per a la generació de riquesa. La subsumpció real (segons Marx) de totes les relacions socials de producció sota el capital ha convertit a aquesta segona opció en la forma universal i total de desenvolupar la vida humana en el planeta. Per això es pot afirmar, encara que sigui en un nivell abstracte, que fins ara hem viscut en un món antiètic el resultat necessari del qual és la destrucció del medi ambient a escales irreversibles, com ha demostrat l’actual informe de l’ONU respecte al caràcter irreversible del canvi climàtic. Llavors, des del punt de vista ètic, cal entendre «el problema ecològic com a fruit de la valorització del valor del capital com a fi autònoma no regida pel principi material universal de l’ètica» (Dussel, 2004, p 364). És a dir, el desenvolupament i reproducció de la vida humana. Al sistema món capitalista (Wallerstein) li manca l’ètica, quan no es subordina al principi de la vida humana i les seves fonts de reproducció, generant com a efectes indirectes danys irreversibles en la font de la reproducció de la vida humana.

L’essència de la crítica a l’economia política feta per Marx ha de situar-se justament en la denúncia del caràcter irracional del mode de producció capitalista

Dins de la lògica del capital és impossible aturar la gravetat del problema ecològic, perquè la naturalesa és la font explotable de riquesa sobre la qual s’aixeca el guany capitalista. En aquesta relació d’explotació la manca de respecte a la racionalitat de la naturalesa determina la racionalitat del capital. No pot ser d’una altra manera perquè el principi últim del guany capitalista, això és, el plusvalor, no tolera condicionaments naturals en el seu procés de creixement i expansió. Les condicions naturals exteriors de treball, en els seus nivells de fertilitat i amabilitat, poden generar una variació en la magnitud del plustreball, és a dir, fer més o menys esforçada la realització de determinat producte. «Però de cap manera s’infereix d’això al revés, que el sòl més fèrtil sigui el més apropiat per al creixement del mode capitalista de producció. Aquest suposa el domini de l’home sobre la naturalesa. » (Marx, 2017, 594). Les comoditats que les condicions naturals puguin proporcionar a la pràctica d’acumular capital amb la seva fertilitat són benvingudes, però mai poden suposar una condició necessària per a la seva existència. La realitat del plusvalor és independent de les bondats que la naturalesa, com la seva principal font, pugui oferir. Per això diu Marx que «la benignitat de les condicions naturals es limita a brindar la possibilitat, mai la realitat del plustreball, i per tant del plusvalor i del plusproducte» (2017, 595). Qui posa les condicions de producció és el capital, no la naturalesa, encara que sigui aquesta la que determini en última instància la possibilitat de tota producció. Quan no s’adverteix aquesta relació es consuma la irracionalitat del mode de producció capitalista, perquè en les seves il·lusions d’autonomia absoluta respecte de condicionants externs, (característiques de la raó moderna), destrueix les fonts del seu propi desenvolupament. La seva qualitat racional és el principi de la seva irracionalitat.

L’essència de la crítica a l’economia política feta per Marx ha de situar-se justament en la denúncia del caràcter irracional del mode de producció capitalista, el qual no pot desenvolupar-se sinó «soscavant, al mateix temps, les dues fonts de tota riquesa: la terra i el treballador» (Marx, 2017 p. 585). Ja en un article anterior hem parlat de com això significa la desraó de la raó del capital. El propi psicoanalista Jaques Lacan, a la recerca de l’element substancial que caracteritza el funcionament del símptoma, ha dit que «la noció de símptoma ha estat introduïda molt abans que Freud per Marx» (1974) en la mesura en què va fer d’ell «el signe d’alguna cosa que és el que no camina sobre allò real» (Lacan, 1974), perquè si la societat capitalista és una totalitat racional, i per tant real, llavors caldria (en termes hegelians) considerar la paradoxa que aquesta racionalitat és la clau de la seva pròpia negació. De manera que si allò real és racional (Hegel) i allò racional constitueix la seva pròpia negació, llavors alguna cosa no camina sobre allò real. El símptoma expressa la negació interna de la seva pròpia afirmació. Aquest va ser, segons Lacan, el descobriment de Marx: revelar el símptoma de la societat capitalista, la destrucció dels seus fonaments en la mesura del seu desenvolupament.

És així, doncs, que cada tipus de racionalitat manté una relació necessària amb la seva font. L’actitud ètica necessita cuidar la naturalesa per a poder desenvolupar i reproduir la vida, mentre que la racionalitat capitalista necessita explotar-la per a poder reproduir el capital. Mentre la racionalitat ètica reconeix al medi ambient com a font de la vida humana, la racionalitat del capital la reconeix com a font de plusvalor.

Això no vol dir que les accions humanes sota una racionalitat ètica de sobte ja no tindran en la naturalesa la font de molts dels seus materials necessaris. El que vol dir és que aquesta racionalitat és conscient que les condicions de producció les imposa indiscutiblement la naturalesa. Això és així perquè la praxi humana sota direcció ètica està orientada necessàriament cap a la reproducció universal de la vida humana. Per això, a una manera de ser (ethos) en funció de la vida humana en general, li ha de correspondre una manera de produir que permeti la seva reproducció. Aquesta relació entre manera de ser i mode de producció, més que indissoluble és idèntica (la filosofia de la praxi introdueix la concepció de producció com a centre de tota ontologia) de tal manera que una societat regida per una racionalitat ètica (normes, institucions, polítiques) produiria béns materials sempre en funció de la vida i la font de la seva reproducció.

És necessari llavors no abandonar l’aspecte ètic de la construcció de les alternatives anticapitalistes, siguin de caràcter local, nacional o global, ja que si ho fem correm el risc de reproduir una vegada i una altra lògiques que no aconsegueixin solucionar la relació irracional que fins ara hem establert amb la naturalesa, el tracte de la qual, òbviament determinat per la subsumpció del consum sota el capital, ens condueix directament cap a la fi de la vida sobre el planeta.

Bibliografia

Dussel, E. (2004) Ética del discurso y ética de la liberación. Trotta: Madrid

Hinkelammert, F (2006) El sujeto y la ley. El perro y la rana: Caracas

Lacan, J. (1974) Seminario 22. R.S.I. Biblioteca J. Lacán. https://www.psicoanalisis.org/lacan/seminario22.htm

Marx, K (2017) El capital. Siglo XXI: Madrid.

Marx, K (2012) Crítica al programa de Gotha, en Marx, Karl Escritos sobre materialismo histórico. Alianza editorial: Madrid.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

La naturalesa com a font de vida humana i de capital

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.