Qüestionar èticament el capitalisme: Marx i una recepció llatinoamericana

És necessari pensar en una ètica de la responsabilitat de les accions que pugui fer-li front als danys globals producte del mode de producció capitalista.

Qüestionar èticament el capitalisme: Marx i una recepció llatinoamericana

És necessari pensar en una ètica de la responsabilitat de les accions que pugui fer-li front als danys globals producte del mode de producció capitalista.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El següent article es proposa revelar que des de la crítica anticapitalista de Marx es pot trobar una clau hermenèutica per a criticar èticament els efectes destructius del capitalisme actual i els principis últims de l’ètica que el recolza, per a això ens basem en l’aportació de l’economista costa-riqueny Franz Hinkelammert i la seva tesi dels efectes indirectes de les accions directes, com a nou punt de partida per a una ètica veritablement alliberadora.

Crítica dels fonaments de l’ètica vigent: nous pressupostos des de l’aportació de Marx

Karl Marx no es va preocupar per fer un plantejament ètic exprés, complaent amb els principis que estableix la tradició occidental d’aquesta disciplina filosòfica. Molt contràriament, en repetides ocasions va fustigar de manera inclement la moralitat burgesa. L’extensa tradició marxista del segle XX va extingir del seu discurs i les seves anàlisis el problema de l’ètica, en reproduir la forma d’expressió en la qual Marx va argumentar.

Els qui reivindiquem els ideals de Marx solem mirar amb recel el concepte d’ètica, la qual cosa no és d’estranyar, ja que ha estat un dels conceptes abanderats pel vell i nou liberalisme, des que Kant ho va reduir a un principi de la voluntat individual absolutament privada, i per tant necessàriament renyit amb la possibilitat que les relacions socials exteriors puguin afectar i regular en alguna mesura el sentit d’aquest concepte, propi de la raó pura. De manera que, en ordre epistemològic, en Kant l’ètica és la primera propietat privada sobre la qual s’aixeca tota la justificació moral dels actes individuals de la voluntat del subjecte, sense rendir compte als altres pels efectes que puguin tenir, ni regular aquestes accions des de la interpel·lació dels altres. En definitiva, la voluntat consisteix en la facultat de determinar-se a un mateix unes certes lleis morals i a obrar segons elles (Kant, 2005), en el procés de les quals el món públic dels comuns no pot afectar tal determinació.

No obstant això, ni els principis últims kantians són els fonaments de tota ètica possible, ni la forma d’expressió de Marx revela l’absència d’eticitat en el seu contingut. De fet, es tracta de partir d’altres supòsits per a trobar en l’ètica una eina útil als grans problemes que afecten la majoria de la humanitat en l’actual context capitalista, i de deixar d’ocultar en la crítica al capitalisme feta per Marx el seu fonamental contingut ètic, no per a reivindicar al pensador, sinó a la seva labor crítica vigent. En aquest sentit Dussel sosté que «El capital és una ètica» (Dussel, 2004, p 299), sentència que només té sentit sota pressupostos alternatius als que ofereix la tradició occidental hegemònica. La crítica de l’economia política de Marx ofereix una clau hermenèutica per a un nou punt de partida de l’ètica, la qual sigui realment responsable.

Marx va dedicar la seva obra teòrica a exposar els efectes negatius del capital sobre la totalitat de la vida humana i natural. En algun moment il·lustra aquest doble crim del capital, complementant la sentència de l’economista francès Marie Augier, després d’afirmar que, segons ell, «si els diners ‘venen al món amb taques de sang en una galta’, el capital ho fa regalimant sang i llot, per tots els porus des del cap fins als peus». (Marx, 2017, 852). El llot representa aquí la sang de la terra, i al costat de la destrucció de l’ésser humà, aquesta manera d’acumulació de capital es consagra com un sistema completament destructiu. Són els efectes de les accions de les persones que dominen el capital els que habiliten la possibilitat d’enjudiciar èticament a aquest mode de producció, com a destructor de la vida humana i natural. Aquesta és una de les claus que Marx ofereix per a pensar en una altra ètica possible.

Foto: Wikipedia

Tanmateix, com hem dit abans, per a això cal partir d’altres supòsits. Des de la concepció tradicional que ens ha llegat la història occidental de l’ètica, els efectes de les accions no poden ser valorats moralment. De nou, la teoria hegemònica de l’ètica kantiana impossibilita per principi últim qüestionar èticament els efectes de les accions humanes, perquè «el valor moral de l’acció no resideix en l’efecte que d’ella s’espera», ni tampoc pot prendre el seu «fonament determinant en aquest efecte esperat» (Kant, 2005,79). De manera que, els efectes intencionals o no –encara que a Kant només li interessen els que porten intenció– no determinen en absolut el valor de les accions, ni són un punt de partida per a regular les relacions humanes en favor de la cura de la vida humana. El mateix ocorre amb Aristòtil –una altra de les grans fonts de la qual es nodreix l’ètica liberal contemporània (vegeu Adela Cortina)– quan estableix el principi moral que «una acció ben feta és ella mateixa la fi» (Aristòtil, 2014), sense que hi valgui el resultat exterior d’aquesta mateixa acció.

La clau hermenèutica que ofereix la crítica de Marx en contraposició amb els principis filosòfics de la tradició occidental de l’ètica, han portat al sorgiment d’un corrent llatinoamericà enfocat en la construcció d’una nova ètica alternativa a la que recolza l’ordre funcional del mode capitalista de producció. Encara que en aquest corrent trobem com a principals aportacions els d’Enrique Dussel i Franz Hinkelammert, ens interessa de moment concentrar-nos en els principis que ens proporciona el segon, per a sustentar el nostre plantejament.

Els efectes indirectes com a punt de partida per a una nova ètica

Es tracta llavors de comprendre l’ètica des d’aquell principi del qual no va poder partir Kant ni cap altra ètica anterior: «es tracta dels efectes indirectes de l’acció directa» (Hinkelammert, sf), la qual cosa suposa necessàriament la idea d’una ètica de la responsabilitat. Avui més necessària que mai en vista del caràcter globalitzat del nostre món contemporani, i per tant, de la circulació global dels malestars civilizatoris en el context capitalista.

Quan se’ls dona valoració ètica a l’efecte de les accions humanes, no solament directes, sinó també als indirectes —siguin intencionals o no— immediatament el mode de producció capitalista i els subjectes amos dels mitjans dels recursos productius, són susceptibles a responsabilitzar-se per les conseqüències generades des de les seves pràctiques explotadores, extractives i acumulatives. És clar que ningú es fa responsable del caos global producte del capitalisme contemporani quan es valoren les seves accions des dels paràmetres de l’ètica tradicional. Són danys col·laterals propis del progrés humà, que cal assumir-los equitativament, encara que els que pateixin les seves conseqüències de manera directa siguin els que sostenen amb el seu treball aquest mateix sistema. Per això l’ètica empresarial, el fonament de la qual és la teoria moral aristotèlica-kantiana, ha tingut tant d’èxit i ha estat tan funcional a la reproducció del sistema capitalista. Sota el paradigma de l’acció directa, els amos del gran capital no tenen de què preocupar-se respecte dels efectes indirectes que soscaven la vida humana i natural, tant de l’entorn immediat, com del mediat. En aquest sentit, al màxim que arriba l’ètica hegemònica és a establir normes de comportament entre els participants de la relació laboral. L’amo actua de manera correcta quan s’até al que s’estableix pel contracte, quan fa gala de la seva bona educació, i quan no ofèn físicament ni verbal al seu personal laboral. Al mateix li correspon l’altra part. Sota la lupa de l’acció directa, els que dominen els mitjans de producció del gran capital, en la seva articulació amb els Estats capitalistes i el sistema financer global, són tan responsables dels efectes indirectes sobre les persones i la naturalesa, com la senyora que ven cafè a la cantonada de qualsevol poble llatinoamericà.

Des de la variació dels principis últims de la moral occidental que s’ha imposat com la universalment veritable, es pot revelar el caràcter ètic de la crítica marxista al mode de producció capitalista.

L’objecte de parlar dels efectes indirectes com a punt de partida de l’ètica no és un capritx filosòfic de contraposar principis teòrics amb uns altres, per mers interessos intel·lectuals; tot el contrari, «que avui l’ètica hagi de partir d’aquests efectes és un resultat de la pròpia globalització del món» (Hinkelammert, sf) i dels centres hegemònics de poder que decideixen com administrar el caos planetari.

Per exemple, el tractament ètic que ha rebut la situació pandèmica que sotmet a la humanitat en els nostres dies, és una expressió clara de la falta de responsabilitat pels efectes indirectes de les accions directes de les grans corporacions agroindustrials i productives en general. Si només es valoren moralment les accions immediates i fragmentàries, ningú és responsable de les indirectes. Per això les respostes sobre el sorgiment de la COVID-19 han estat tan insatisfactòries i enganyoses. Sense responsabilitat ètica, el camp està abonat perquè hi entrin tota mena de teories fetitxistes sobre el sorgiment del virus. La comprovació científica que el virus es va produir des de la cadena animal-humà va ser immediatament atallada pels més vulgars relats fetitxistes mediàtics d’un excentricisme culinari propi de Wuhan i per les tesis alcavotes dels accidents naturals propis de la força de la biologia. El que oculta aquesta inversió ideològica és el caràcter productiu de la crisi pandèmica sota els mètodes capitalistes. Nosaltres defensem que la pandèmia és un efecte indirecte de les accions directes del mode de producció capitalista, la forma de la qual expansivament extractiva d’acumular capital, ha generat suficients desordres ecosistèmics com per a produir les condicions patògenes necessàries per a la transmissió del virus a organismes humans. El caràcter global del capitalisme contemporani és l’expressió més concreta que els efectes indirectes del mode d’acumulació de capital és una amenaça real a tota la humanitat i a la pròpia supervivència en el planeta. Per això, Franz Hinkelammert afirma que «avui la supervivència de la humanitat s’ha transformat en un problema ètic» (sf).

Des de la variació dels principis últims de la moral occidental que s’ha imposat com la universalment veritable, es pot revelar el caràcter ètic de la crítica marxista al mode de producció capitalista. Per això la crítica a l’economia política és un esforç ètic abans que una estricta caracterització econòmica. Aquest concepte no li pertany al liberalisme ni als corrents filosòfics que justifiquen l’ordre mundial, la qual cosa sí que els correspon definitivament a ells és la inventiva de tornar els seus axiomes completament funcionals als interessos de l’ordre mundial i dels seus centres de poder.

Foto: Wikipedia

L’ètica com el comportament pràctic dels éssers humans capaç de regular les relacions socials en funció de la cura de la vida i la seva reproducció col·lectiva en el planeta que habitem, no pot garantir aquesta reproducció humana si comença fent abstracció dels efectes indirectes de les accions directes en el món globalitzat d’avui. És necessari pensar en una ètica de la responsabilitat de les accions que pugui fer-li front als danys globals producte del mode de producció capitalista. Teories de la responsabilitat de les accions hi ha de sobres en la història de la filosofia moral, «però l’acció no pot ser èticament responsable, si no es fa responsable dels efectes indirectes que porta amb si» (Hinkelammert), i justament aquest és el punt de partida necessari per a la construcció d’una ètica del bé comú, la pràctica del qual suposa necessàriament transformar radicalment les bases del capitalisme contemporani i la seva racionalitat destructiva, amb la intenció de la creació d’una alternativa anticapitalista que pugui garantir la vida humana en el planeta.

Foto de portada: pxhere.com

Notes bibliogràfiques

Aristóteles (2014) Ética a Nicómaco. Madrid. Editorial Gredos.

Dussel, E. Apel, K. (2004) Ética del discurso y ética de la liberación. Madrid. Editorial Trotta.

Hinkelammert, F. (S.f) La ética del bien común y la ética de la banda de ladrones. [archivo PDF].

Kant. I (2005) Fundamentación de la metafísica de las costumbres. Madrid. Editorial Tecnos.

Marx, K. (2017) El capital, Madrid. Editorial Siglo XXI.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Qüestionar èticament el capitalisme: Marx i una recepció llatinoamericana

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.