Andrea d’Atri: “L’esquerra té responsabilitat de presentar una resposta de la classe treballadora a la crisi”

L’argentina Andrea d’Atri s’ha convertit en un referent internacional del feminisme. Membre de Pan y Rosas, des de Catarsi Magazín la vam entrevistar fa unes setmanes quan va visitar Barcelona per conèixer la situació, lluites i propostes de l’esquerra i del feminisme a l’Argentina.

Andrea d’Atri: “L’esquerra té responsabilitat de presentar una resposta de la classe treballadora a la crisi”

Andrea d’Atri: “L’esquerra té responsabilitat de presentar una resposta de la classe treballadora a la crisi”

.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L’argentina Andrea d’Atri s’ha convertit en un referent internacional del feminisme. Membre de Pan y Rosas, des de Catarsi Magazín la vam entrevistar fa unes setmanes quan va visitar Barcelona per conèixer la situació, lluites i propostes de l’esquerra i del feminisme a l’Argentina.
.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L’argentina Andrea d’Atri s’ha convertit en un referent internacional del feminisme. D’Atri és fundadora de l’agrupació Pan y Rosas, que va néixer el 2001 i que ja agrupa més de 3.500 dones l’Argentina, a més de grups que s’han creat arreu d’Amèrica i Europa. Aquesta feminista també és dirigent del Partido de los Trabajadores Socialistas (PTS), integrant del Frente de Izquierda.

Catarsi Magazín la vam entrevistar fa unes setmanes quan va visitar Barcelona per conèixer la situació, lluites i propostes de l’esquerra i del feminisme a l’Argentina.

Sabem que la majoria de la població de l’Argentina viu una situació econòmica molt dura com a conseqüència de les polítiques austericides i neoliberals del govern de Macri. Ens pots detallar com afecta això la vida de les persones?

Efectivament, la situació a l’Argentina és novament molt crítica, com ja va succeir el 2001. El préstec de 50.000 milions de dòlars que el govern obtingué de l’FMI significa, com a contrapartida, imposar mesures d’austeritat per aconseguir el “dèficit zero”, que acaben pagant la classe treballadora i el poble en general. El 2018 ja es van perdre 173.000 llocs de treball i el preu de la cistella bàsica va augmentar un 53%. Hi ha 14 milions de persones amb greus problemes econòmics, fet que s’agreuja amb els anomenats tarifazos: el transport públic ha augmentat un 40% els darrers tres mesos, però ja havia augmentat un 117% el 2018. L’electricitat va augmentar entre 2015 i 2018 un 1.300%, mentre que els salaris, en aquest mateix període, només van créixer de mitjana un 100%. En el que duem de 2019, el gas ha augmentat un 35% i l’aigua, un 50%. Amb aquestes tarifes, els serveis s’emporten el 25% del salari mínim i converteixen l’Argentina en el segon país del món on més es paga pels serveis públics, després de Veneçuela. La inflació de 2018 va arribar al 53% i la fuga de capitals va ser de 27.000 milions de dòlars (en total, des que Macri és al govern, han fugit 60.000 milions de dòlars), cosa que demostra que els préstecs internacionals només serveixen per a finançar els grans capitalistes i especuladors, mentre que el deute el paga el poble treballador.

El préstec de 50.000 milions de dòlars que el govern obtingué de l’FMI significa, com a contrapartida, imposar mesures d’austeritat per aconseguir el “dèficit zero” (…) El 2018 ja es van perdre 173.000 llocs de treball i el preu de la cistella bàsica va augmentar un 53%. tweet

Davant d’aquesta situació, com està actuant l’esquerra argentina? Quina força té per canviar la situació?

L’esquerra, a l’Argentina –el que coneixem com a “extrema esquerra”, a Europa-, ha adquirit, els darrers anys, una influència política a nivell electoral com no havia tingut mai abans. Amb gairebé 2 milions de vots, 3 diputats nacionals i prop de 40 escons a les legislatures provincials i consells deliberatius, s’ha convertit en la quarta força d’abast nacional en base a un programa on destaca la independència política respecte dels grans partits tradicionals del règim. També té una presència rellevant al món sindical amb destacades i destacats dirigents que s’oposen a les pràctiques i dinàmiques de la burocràcia sindical. Alhora, és molt activa en altres àmbits, entre els que destaca la presència en més de 50 universitats, on és a la direcció de grups estudiantils i té representació a través d’estudiants en organismes de co-govern universitari. I és molt rellevant la participació de l’esquerra en el moviment de dones de l’Argentina, especialment de l’agrupació de dones Pan y Rosas, amb més de 3.500 treballadores, estudiants i mestresses de casa en tot el país.

Font: Flickr – Jack Zalium

En aquest context, des de fa uns mesos l’aposta del PTS (Partido de los Trabajadores Socialistas) és fer un nou gran partit juntament amb altres forces de l’esquerra.

Exacte, el PTS ha proposat a la resta de forces que integren el Front d’Esquerra (Partido Obrero i Izquierda Socialista), així com a d’altres forces de l’esquerra sense representació parlamentària i a l’avantguarda del moviment obrer, al moviment de dones i al moviment estudiantil, la necessitat de construir un partit únic de l’esquerra, fonamentat en la situació de crisi orgànica que torna a travessar l’Argentina. Considerem que l’esquerra té una responsabilitat, pel pes adquirit, de presentar una resposta de la classe treballadora a la crisi que s’acosta per tal que aquesta crisi, la paguin els capitalistes. Estem treballant per fer possible aquesta gran força unitària.

En gairebé tots els règims capitalistes del món, torna a evidenciar-se que la “igualtat davant de la llei encara no és la igualtat davant de la vida”, que la idea d’una evolució gradual i progressiva de drets és un mite i que al patriarcat només se’l pot destruir enfrontant-se al capitalisme. tweet

L’agrupació Pan y Rosas és un dels actius més potents de l’esquerra argentina actual. No n’és un exemple únic, però, ja que arreu d’Amèrica Llatina i del món hi ha un auge del feminisme. Ho hem viscut també als Països Catalans amb la vaga feminista del darrer 8-M. Quina importància i potencialitats té la lluita feminista per a les lluites emancipatòries?

La situació que vivim al món, amb la reemergència del moviment de dones, és històrica. És una expressió de la crisi d’hegemonia neoliberal. Després de 40 anys de contraofensiva capitalista, durant els quals les dones havien adquirit més drets en gairebé tots els règims capitalistes del món, torna a evidenciar-se que la “igualtat davant de la llei encara no és la igualtat davant de la vida”, que la idea d’una evolució gradual i progressiva de drets és un mite i que al patriarcat només se’l pot destruir enfrontant-se al capitalisme, perquè és aquesta aliança estructural qui permet que, avui dia, 8 homes posseeixin la riquesa amb què viuen en la pobresa 3.500 milions d’éssers humans (el 70% dels quals dones). Les dones, intuïtivament, han fet les primeres passes en aquesta situació que vivim de final de l’hegemonia neoliberal. Considero que no és una casualitat: actualment, com mai abans en la història, les dones constitueixen gairebé el 50% d’assalariats del planeta. Per aquest motiu, també, aquest nou moviment de dones i feminista pren el llenguatge i formes de lluita tradicionals de la classe treballadora, com ara la vaga.

En paral·lel a l’organització i mobilització feminista, heu iniciat un treball teòric profund, que a més està tenint una gran repercussió. Un exemple n’és el curs on-line que vau fer, que ha estat un èxit.

Sí, és una tasca que considerem que és prioritària. L’any passat, enmig de la Marea Verda de l’Argentina, vam engegar amb l’Institut del Pensament Socialista Karl Marx (IPS) i Izquierda Diario un curs en línia sobre marxisme i feminisme que va tenir més de 4.000 inscrits i inscrites de 20 països. Realment va ser una sorpresa que ens omplí d’entusiasme. No hauríem imaginat mai que tindria aquesta repercussió. Els curs és gratuït i va generar fòrums de debat, i respostes fins i tot en vídeo. Més endavant en vam obrir l’accés i qui vulgui el pot seguir, encara que no de manera interactiva. S’hi pot accedir des del campus d’Izquierda diario.

Font: Flickr – Colores Mati

Com ha evolucionat i crescut el feminisme marxista a l’Argentina que proposeu Pan y Rosas?

A l’Argentina, el feminisme marxista no tenia presència militant (i gairebé tampoc a l’acadèmia), és per això que, a partir de les experiències militants que vam tenir després de la crisi de 2001, el PTS, juntament amb companyes independents que provenien de grups feministes, vam engegar Pan y Rosas, que és una corrent que es defineix com a feminista, socialista, internacionalista i revolucionària. Pan y Rosas també existeix, amb diferents graus de desenvolupament, a l’Uruguai, el Brasil, Xile, Bolívia, Perú, Mèxic, Costa Rica, els Estats Units, l’Estat espanyol, Alemanya (Brot und Rosen) i des de fa poc a França (Du pain et des Roses). Nosaltres som part del moviment de dones de l’Argentina, que participa a l’assemblea “Ni una menos” (moviment similar a les Assemblees 8M de l’estat espanyol, és a dir, assembles on participen els diferents corrents, agrupacions i col·lectius per a l’organització de mobilitzacions, etc.).

Quins són els objectius específics de Pan y Rosas? Què us diferencia d’altres grups feministes?

Dins del moviment de dones, lluitem per construir una ala esquerra anticapitalista, de la classe treballadora, socialista. En aquest sentit, proposem que el moviment de dones sigui independent dels partits patronals, és a dir, que representen els interessos de diversos sectors de l’empresariat, com també independent de l’Església (que a l’Argentina té estrets vincles polítics no només amb els partits tradicionals del règim, oficialisme i oposició, sinó també amb els moviments socials). L’Església ha creat a l’Argentina els darrers anys un moviment de treballadors de l’economia popular (CTEP), el dirigent del qual és actualment candidat a les llistes que donen suport a Cristina Kirchner, portaveu del Papa a l’Argentina i que ha estat un dels referents que es pronuncià contra el dret a l’avortament, encara que en aquest moviment hi ha joves feministes pro-avortament; diria que aquestes coses són difícils d’entendre fora de l’Argentina [riu].

Dins del moviment de dones, lluitem per construir una ala esquerra anticapitalista, de la classe treballadora, socialista tweet

La lluita pel dret a l’avortament és un dels moviments que ha estat més actiu i ha tingut més projecció internacional. Dins l’esquerra argentina el debat ha estat controvertit, com tu mateixa apuntaves.

És important recordar que Cristina Kirchner (coneguda popularment com a CFK) va impedir que aquest dret es tractés en seu parlamentària durant els anys en què fou presidenta de la Nació, al·legant creences personals (és una catòlica fervent). Més endavant, quan l’actual govern va obrir el debat al Congrés i es desfermà la Marea Verda, CFK va reposicionar-se (ara és senadora) i va votar-hi a favor al Senat, encara que els vots favorables van quedar en minoria i la llei no s’aprovà. En aquell mateix moment, en el seu discurs va demanar als manifestants que eren fora del Congrés que “no s’enfadessin amb l’Església”. Unes setmanes més tard va fer un discurs polític electoral en el qual plantejà que era necessari abandonar les diferències i “unir mocadors verds i blau-cels”. Els mocadors verds s’han convertit en el símbol a favor de l’avortament i el blau-cel és el color que els contraris a la legalització de l’avortament han utilitzat per a identificar-se. Posteriorment, instà l’Església evangèlica (un dels sectors més forts del lobby anti-legalització de l’avortament) a “construir el peronisme blau-cel”.

Com s’expliquen aquests girs discursius de CFK?

Obeeix a la seva intenció d’unir les diverses ales del peronisme de cara a les properes eleccions. Dins del peronisme hi ha sectors de l’Opus Dei i fonamentalistes catòlics com l’actual governador de la província de Tucumán (aliat de CFK i exministre de Salut durant la seva presidència) on, recentment, a una nena d’11 anys violada i embarassada se li obligà que li realitzessin una cesària perquè li havien impedit d’accedir a una ILE (Interrupció Legal de l’Embaràs, que és un dret quan l’embaràs és producte d’una violació).

Flickr – Archivos Medios Públicos EP

També ha tingut molta força el moviment «Ni una menos», que denuncia els feminicidis.

Exacte. A l’Argentina, amb l’emergència, el juny de 2015, d’una enorme mobilització contra els feminicidis amb el lema “Ni una menos”, la violència contra les dones ha passat a ser un dels temes principals de l’agenda del moviment de dones. Però davant dels nombrosos casos en què la justícia no actua, encobreix els acusats, els dona impunitat o emet judicis patriarcals que revictimitzen les víctimes, s’ha desenvolupat una forta tendència en el feminisme pels escarnis o escraches. Aquesta pràctica té origen als anys 90, quan el president Menem indultà els militars responsables del genocidi de l’última dictadura (1976-1982). Davant de la impunitat, els fills de desapareguts van sostenir que “Si no hi ha justícia, hi ha escrache”, assenyalant les cases on vivien els militars responsables de tortures, desaparicions, robatoris de nadons, assassinats, etc. Algunes dones han reprès aquella pràctica i apunten als responsables de violència masclista a les xarxes socials, etc. Però des de PyR ens oposem tant al punitivisme, tant l’estatal com el fet des de “pròpia mà”, com són els escarnis.

A l’Argentina, la violència contra les dones ha passat a ser un dels temes principals de l’agenda del moviment de dones (…) Però des de PyR ens oposem tant al punitivisme, tant l’estatal com el fet des de “pròpia mà”, com són els escarnis. tweet

Per quin motiu us hi oposeu?

D’una banda, l’estratègia punitiva s’ha demostrat ineficaç per evitar que passi el que sanciona. L’Estat capitalista-patriarcal, tot i reconèixer a les dones com a víctimes i augmentar les normes punitives, no només les revictimitza en comissaries, fiscalies i jutjats, sinó que a més és incapaç de prevenir o almenys disminuir la taxa de feminicidis. I d’una altra banda, mentre condemnen a alguns pocs homes per la seva responsabilitat en actes de violència contra les dones, l’Estat s’eximeix de culpa i càrrecs sobre l’assumpte. Respectem i acompanyem el dret de les dones a reclamar, de totes maneres, que els tribunals facin justícia davant de cada denúncia. Però, la hipocresia d’aquest sistema ens fastigueja.

La violència patriarcal no té una solució individual, ni per la via punitivista, ni per la dels escarnis de la venjança personal. Necessitem forjar una aliança amb els nostres companys per enfrontar junts al masclisme i per combatre, no només contra aquest sistema que el legitima i reprodueix, sinó també contra aquells homes que perpetren les violències més aberrants contra les dones.

Foto de portada: Pan y Rosas Esp.
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Andrea d’Atri: “L’esquerra té responsabilitat de presentar una resposta de la classe treballadora a la crisi”

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa