Ampliació del Prat: Embarcant cap al col·lapse climàtic

El moviment ecologista català ha d’utilitzar la impugnació al xantatge que s’ha fet amb l’avantprojecte de l’ampliació per convertir-ho en el catalitzador necessari per tornar als carrers, mobilitzar-se, i convertir-se en un pol de pressió política constant, sobretot pel govern català.

Ampliació del Prat: Embarcant cap al col·lapse climàtic

El moviment ecologista català ha d’utilitzar la impugnació al xantatge que s’ha fet amb l’avantprojecte de l’ampliació per convertir-ho en el catalitzador necessari per tornar als carrers, mobilitzar-se, i convertir-se en un pol de pressió política constant, sobretot pel govern català.

Quan ja havia enllestit aquest article, es va publicar inesperadament l’anunci de la ruptura de  l’acord entre el trident format pel govern català, el govern espanyol i AENA per a l’ampliació de l’Aeroport del Prat, acordada a inicis d’agost. Com que no crec que sigui una ruptura total del pacte sinó més aviat una tàctica de negociació o una estratègia coercitiva clàssica de l’estat espanyol, considero que el fet no tan sols no canvia la direcció ni el rerefons de l’article —malgrat que hi ha canvis obvis— sinó que, fins i tot, n’accentua encara més algunes de les qüestions que plantejaré més endavant.

Abans de començar, un dels motius que em permet esbossar aquest article és l’obra de l’històric ecologista i activista Salvador Balcells titulada Visca la Terra. Manual de l’ecologista català del 1982. En aquest clàssic, hi situa un primer paràgraf a títol de «justificació», i que em sembla més vigent que mai, que diu el següent: «L’objectiu de l’obra és facilitar, de forma planera però rigorosa, elements bàsics d’informació i debat per a totes aquelles persones que s’incorporen a la lluita ecologista d’alliberament nacional». Balcells fou dels primers autors catalans a escriure i teoritzar la lluita d’alliberament nacional incorporant-hi la visió ecologista o, dit d’una altra manera, la intenció d’elaborar l’argument de la lluita d’alliberament ambiental dels Països Catalans. Una visió que sens dubte ha avançat però potser massa lentament o sense la profunditat necessària pels temps que estem vivint.

La crisi climàtica és un dels xocs més importants que encarem com a civilització aquest segle. És una crisi civilitzatòria. De les accions fetes i de les properes en dependrà el model de vida de la societat futura, a mig termini i de la supervivència de milions d’espècies —inclosa la nostra— a llarg termini. Però aquesta dada empírica, inqüestionable científicament i d’elevada complexitat, sembla relativa o menyspreable pels quatre habituals de sempre. És com un atzucac en forma de malson embolcallat en una constant de situacions surrealistes provinents de la desconnexió amb la realitat que genera el capitalisme verd.

He de confessar que haver de parlar d’ampliacions d’aeroports a aquestes alçades de la crisi climàtica em sembla increïble. A la riba de la Mediterrània ja tenim múltiples efectes deguts a la crisi climàtica. Som i serem una de les zones més fràgils als seus efectes i les seves conseqüències. Per altra banda, és encara més surrealista si recordem que totes les administracions públiques involucrades en aquest projecte —els dos governs de torn, l’AMB i els respectius ajuntaments— van declarar formalment i oficial l’emergència climàtica entre el 2019 i el 2020 i estan compromeses a complir els objectius climàtics marcats a escala europea i global. En resum, un postureig climàtic que només serveix per a sostenir el desenvolupament del capitalisme verd i l’evolució de la ideologia que hi ha al darrera.

El moviment ecologista català ha d’agafar la lluita contra l’ampliació de l’aeroport com un pal de paller imprescindible per acumular tots els impactes polièdrics que representa i catalitzar una resposta conjunta en forma de re-ordenament i desplegament massiu als carrers

Sense anar més lluny, l’anunci d’acord pel projecte de l’ampliació de l’aeroport del Prat fet a principis d’agost va ser pocs dies abans que el Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC, per l’acrònim en anglès) fes públic el seu darrer (sisè) informe on feia una crida d’extrema atenció als governs i potències mundials avisant que calen mesures dràstiques, ràpides i a gran escala en el consum d’energia i matèria. Que si no es prenen les accions necessàries serà literalment impossible mantenir un augment de la temperatura mitjana per sota dels 2ºC a finals de segle, fet que assegura un desastre considerable a gran escala. El Panell també conclou que molts dels canvis i efectes causats a hores d’ara ja són irreversibles.

En la mateixa obra esmentada a l’inici, Balcells hi deia el següent: «Els moviments de protesta contra la instal·lació o ampliació d’aeroports prop de nuclis habitats o de zones d’interès natural, tenen una llarga tradició arreu del món. En canvi, a Catalunya, amb prou feines s’hi ha notat encara [inicis dels 80]. Els aeroports i el trànsit aeri en general, es presenten com el màxim exponent del progrés tecnològic en les comunicacions humanes, sense negar l’evident fita extraordinària que suposa el fet de poder volar, ni que sigui amb l’auxili de màquines.»

Així doncs, i sense que sigui res inaudit que no s’hagi dit en les darreres anàlisis, els motius pels quals considero l’ampliació del Prat (i no oblidem que també d’altres aeroports de l’estat) com a quelcom surrealista i alarmant són els següents:

Foto: Wikipedia

En primer lloc, a nivell climàtic, el projecte és una aberració que o bé està mal feta expressament o bé prové d’una ignorància biofísica d’elevada perillositat i que no admet gaires més fintes ni marge d’error. Els impactes al vector climàtic de la idea de generació d’aquest «hub internacional» (?) són evidents i inqüestionables. Es pronostica un augment de més del 30% d’emissions directes de l’aeroport només en la seva operabilitat. Sense tenir en compte les de la seva construcció o les emissions associades indirectament a la seva activitat o les d’altres contaminants. Unes dades absolutament inassumibles i que generen el primer despropòsit.

En segon lloc, destrueix una part considerable del pulmó verd de La Ricarda, un espai natural protegit per la Xarxa Natura 2000 i un dels últims que queden a la zona del Delta del Llobregat, encastat entre el mar i pistes d’aterratge, que es manté com un essencial de terra fèrtil i un ecosistema viu i ple de biodiversitat, per exemple, amb més de 40 espècies d’aus protegides per les directives europees. A més, el projecte aeroportuari no tindria només un impacte en la biodiversitat, sinó que també afecta directament el sistema d’aqüífers de la zona, que està connectat amb el Parc Agrari del Baix Llobregat i que actualment és de primordial importància per al consum d’aigua potable a l’àrea metropolitana. Sense afegir que, paradoxalment, també és un sistema de drenatge imprescindible per evitar la pujada del nivell del mar a la zona que podria  inundar part de les pistes de l’aeroport més aviat del que es preveu.

La zona del Delta del Llobregat és un territori que ja ha estat fortament erosionat amb la pèrdua de més del 60% del territori amb anteriors ampliacions de l’aeroport i altres infraestructures. Actualment hi ha un procediment sancionador d’infracció a l’estat espanyol per incomplir les anteriors directives en els projectes de les anteriors ampliacions i que AENA es limita a «compensar» econòmicament aquests impactes. Mantenint el benefici econòmic d’un capitalisme extractivista i curt-terminista per davant la vida i el territori es genera el segon despropòsit.

En tercer lloc, els greus impactes socioeconòmics que suposarien l’augment de passatgers, que arribaria a més de 70 milions de passatgers anuals a finals del 2030. Actualment estem a més d’uns 50 milions de passatgers anuals i la pressió social i ambiental que ja està provocant el turisme massificat a casa nostra és evident i queda representat per dos fenòmens principals, sobretot concentrats a l’àrea metropolitana: la gentrificació i la contaminació. Els efectes es veuen en unes dades anuals esfereïdores: més de 1.000 famílies desnonades el 2020 i més de 1.000 morts prematures directament relacionades amb la contaminació atmosfèrica, només a la ciutat de Barcelona.

Aquest avantprojecte d’ampliació, en harmonia amb l’altre projecte surrealista com és la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030 Pirineus-Barcelona, fan pensar amb el darrer salt d’escala mediàtic que es vol fer des de les institucions catalanes, tot aprofitant l’interès i l’avinentesa de les espanyoles. Així com va passar amb el plantejament dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, que al mateix temps ja seguia el fil de la Gran Barcelona configurada per l’exalcalde franquista Porcioles entre els anys 60 i 70. El projecte de la Barcelona olímpica va generar una inèrcia mediàtica que va suposar un augment considerable de moviment a l’aeroport i de molts impactes que encara duren a hores d’ara, quan es va passar d’uns 9 milions de passatgers anuals abans dels jocs fins als més de 50 milions actuals, més de cinc vegades superior en menys de 30 anys.

En quart lloc, el xantatge polític que s’ha produït a nivell ambiental per part del govern espanyol i AENA —i que el govern català ha comprat a conveniència— ha destapat l’interès i incompetència d’ambdues administracions. Una injecció de més de 1.700 milions d’euros indica que hi ha pressupost suficient per a millorar el que cal millorar a hores d’ara, si es té un mínim sentit comú i es pensa a llarg termini. Per exemple, una millora en les connexions ferroviàries i un impuls a la reordenació territorial del nostre país, massa desequilibrada entre l’àrea metropolitana i la resta del territori i que augura tants problemes en un futur. Per tant, aquesta enèsima jugada també es pot llegir com una nova operació d’estat, que provoca una irritació interna en molts sectors de la societat catalana. Un desgast evident al govern independentista, que, conjuntament amb el projecte dels JJ.OO d’Hivern 2030, es posiciona com a nova estratègia per a controlar Catalunya a base d’executar les inversions en dosis ben repartides que acabin d’esmorteir el procés independentista. Una intel·ligent jugada per part del govern espanyol i el poder de l’IBEX per a lligar curt a Catalunya i tornar al neoautonomisme a base de trinxar novament el territori amb projectes de tal magnitud.

Foto: Flickr – PressCambraBCN

Quan analitzem tots aquests punts, es fa evident que cal un cop d’afecte sobre la taula i creure’ns allò que deia Balcells als anys 80 i moltes i molts han insistit fins al dia d’avui: que un alliberament ambiental dels Països Catalans és possible i, sobretot, necessari. Tenim múltiples tradicions de lluita per la defensa del territori que han generat escola. Des del moviment de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà a inicis dels 70, fins a la lluita pels Volcans de la Garrotxa passant per la lluita en contra el transvasament de l’Ebre i el Pla Hidrològic Nacional d’inicis de segle o les lluites més actuals de SOS Costa Brava, contra el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern, les plataformes pel tancament de les incineradores o per l’exigència d’una millora de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.

En totes aquestes experiències i escoles diverses, el moviment ecologista català, que com molts altres moviments també ha estat afectat per les conseqüències de la pandèmia actual i que està en incipient canvi generacional, ha d’agafar la lluita contra l’ampliació de l’aeroport com un pal de paller imprescindible per acumular tots els impactes polièdrics que representa i catalitzar una resposta conjunta en forma de re-ordenament i desplegament massiu als carrers. Agafar aquest cabdell i posar-lo al principi del fil verd de la nostra història i convertir-lo en un pol de pressió política, sobretot al govern català. També cal remarcar el valor de tenir un moviment ecologista amb bona salut i múltiples plataformes i entitats, que en el cas de l’aeroport s’han agrupat a través anomenada de la plataforma Zeroport i que, amb d’altres, han elaborat un manifest que es pot consultar en línia. La lluita contra l’ampliació del Prat no ha fet més que començar i l’esquerra i el moviment ecologista han de ser-hi apuntant al seu taló d’Aquiles, que és ideològic i correspon al fals miratge del creixement econòmic il·limitat.

Per tot això i més, és d’extrema necessitat aterrar l’ecologisme a casa nostra i aprofitar l’onada contra els dos macroprojectes actuals de blanquejament indirecte de l’estat espanyol i la inacció del govern català, per tal de fer ressorgir la idea que un alliberament nacional va de la mà d’un alliberament ambiental. Només en un país lliure podrem decidir democràticament sobre l’ús sostenible, equilibrat i respectuós del nostre territori. I també decidir el seu futur que, per tant, és el nostre i el de milers d’altres espècies. Sortim als carrers. Ens veiem a la manifestació del proper diumenge 19 de setembre a Barcelona.

Foto de portada: Iberia Airlines

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Ampliació del Prat: Embarcant cap al col·lapse climàtic

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

El nou número ‘D’allò personal a allò polític’ ja és aquí! Més de deu articles, infografies i dossiers de reflexió sobre la lluita feminista a casa nostra i al món! 

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.