La lluita més memorable de la història contra la construcció d’un aeroport fou al Japó

Durant la segona meitat del s. XX, els aeroports han esdevingut escenaris de conflicte. El més memorable, però, el trobem a l’altra extrem d’Euràsia i va ocórrer l’any 1966.

La lluita més memorable de la història contra la construcció d’un aeroport fou al Japó

Durant la segona meitat del s. XX, els aeroports han esdevingut escenaris de conflicte. El més memorable, però, el trobem a l’altra extrem d’Euràsia i va ocórrer l’any 1966.

Amb la memòria encara recent d’espectaculars episodis de protesta on els aeroports n’eren protagonistes com ara a Hong Kong o Barcelona el 2019, quan la Generalitat i el Govern espanyol van pactar aquest agost l’ampliació de l’Aeroport del Prat molts catalans es van preguntar: «i si ens mobilitzéssim i plantéssim cara?» Això és just el que van fer amb una contundència insòlita milers de japonesos quan el 1966 el seu govern va anunciar per sorpresa la construcció de l’Aeroport Internacional de Narita a la població de Sanrizuka, que havia de ser el principal aeroport de Tòquio.

Malgrat que els motius directes de les protestes a Sanrizuka no van ser exactament els mateixos que ara a El Prat, ja que la consciència climàtica no estava aleshores tan present, en ambdós casos subjau un qüestionament del model de capitalisme desenvolupista que, sota la bandera del progrés, sovint passa per sobre de criteris qualitatius com ara el benestar de la població. Com apuntava el destacat historiador marxista Inoue Kiyoshi en una crítica a la visió de la vella esquerra, ser reaccionari no era només tenir nostàlgia pel passat autoritari, sinó també abraçar acríticament el mantra d’un desenvolupament que genera alienació social.

Les espectaculars protestes de Sanrizuka es van donar en una època en què els aeroports s’estaven convertint en centres de la vida econòmica d’un món globalitzat i, per tant, també en focus de protesta per a l’esquerra radical. Ja a finals de 1967 s’havia produït un assalt massiu a l’Aeroport de Haneda, a Tòquio, per tal d’intentar evitar el viatge del primer ministre japonès a Vietnam del Sud en el context de la Guerra de Vietnam (en què el Japó jugava un paper clau de suport logístic als Estats Units). Durant aquelles protestes un jove estudiant va morir per les càrregues policials, i un vell pacifista es va calar foc a l’estil bonze. També el 1970 els aeroports ocuparien les primeres planes dels diaris quan un grup armat japonès va segrestar un avió de passatger de la Japan Airlines i el va fer aterrar a Pyongyang (tot i que la seva intenció havia estat portar-lo a Cuba). I el 1972 un altre grup armat japonès pro-palestí va protagonitzar la massacre de l’Aeroport de Lod (actual Aeroport Ben Gurion) a Tel Aviv, en que moriren per arma de foc 26 passatgers (tot i que el grup insistí en que l’autoria dels trets va ser de les forces de seguretat israelianes, que d’altra banda es van negar a que l’ONU en fes una investigació).

aeroport
Cascs i armes emprades pel moviment contra l’ampliació de Sanrizuka. Foto: Wikimedia Commons – 7GIT

A més, l’esquerra radical japonesa venia d’intenses lluites sobre el terreny contra bases militars estatunidenques. A la població de Kitafuji, als peus del Mont Fuji, des de la immediata postguerra les vilatanes havien liderat un moviment contra la construcció d’una base que implicava l’expropiació de terres i la pèrdua d’accés als boscos. A més, lluitaven perquè les seves filles no es convertissin en cambreres, sirventes i prostitutes dels soldats estatunidencs. Les dones havien estat les primeres a ocupar el perímetre de la base, on hi construïren una fortalesa de fusta des de la qual feien guàrdia vint-i-quatre hores al dia, i duien a terme diverses formes de resistència activa i passiva. Seguint aquest exemple, a mitjans dels cinquanta esclatà una altra protesta a la població de Sunagawa contra una base militar estatunidenca, que tindria un caràcter menys local i atrauria a activistes de tot el país, especialment estudiants. 

En aquell context, quan el 1966 es van donar a conèixer els plans del govern de comprar forçosament les terres dels camperols de Sanrizuka i construir-hi un aeroport internacional, l’espurna es va convertir en flama. El fet que els afectats se n’assabentessin per la premsa sense cap consulta prèvia per part de les autoritats, va contribuir-hi. Els vilatans estaven molt aferrats a les seves terres, que malgrat no fer-los rics, els garantien una vida independent. Malgrat que les expropiacions havien d’anar acompanyades de compensacions monetàries, al cap i a la fi els camperols no volien ser proletaritzats. En un primer moment, els activistes locals van recórrer a l’esquerra institucional (el Partit Socialista i el Partit Comunista), al·lèrgica a la confrontació directa, per tal d’articular una resposta als plans del govern. Però passats uns mesos en què les vies institucionals no feien canviar ni un mil·límetre la postura del govern, els activistes de Sanrizuka van decidir recórrer a l’ajut de l’esquerra radical.

A partir del 1968 la lluita contra l’aeroport adoptà un caràcter insurreccional. S’erigiren torres de fusta fortificades des de les quals muntar guàrdia i combatre la policia, s’edificaren «cabanes de solidaritat» per a allotjar els centenars d’activistes que anaven arribant de tot el Japó i que ja no cabien a les cases dels vilatans, es feren rases i barricades, es col·locaren tanques i trampes, 11.600 persones participaren en la construcció de búnquers subterranis inspirant-se en les guerrilles vietnamites i d’una xarxa de túnels des dels quals entorpir les tasques de construcció de l’aeroport, i fins i tot s’aixecà un hospital per a tractar els ferits. Es van crear diferents Brigades d’Acció: les de joves, les de dones, les de ancians i fins i tot les de nens, totes elles equipades amb cascs i pals de fusta. Durant les èpoques de collita els vilatans recorrien també a les seves falçs, forques, eines de bambú i barrils de fem per a dur a terme les seves accions contra les autoritats. De vegades els vilatans van haver de prendre la difícil decisió de deixar perdre les collites de verdures i síndries per poder concentrar-se en la resistència. L’aeroport, que havia de construir-se en uns pocs anys, va acabar trigant més d’una dècada a inaugurar-se. Però el moviment de protesta va seguir actiu combatent les successives ampliacions de les instal·lacions fins a la dècada passada, produint-se més de 500 atacs des de 1978 (any de la seva inauguració) fins al 2017, incloent més de vint explosius en empreses contractistes durant la dècada dels vuitanta. En una època com els seixanta i els setanta del segle passat, de «miracle econòmic» i hegemonia del desenvolupisme (fins i tot dins de l’esquerra), potser la Lluita de Sanrizuka estava condemnada al fracàs. Tot i així, va vendre molt cara la construcció de l’Aeroport Internacional de Narita-Tòquio, i quedarà per a la història com un exemple que contradiu el tòpic tan gastat de la societat japonesa submisa i passiva, tan repetit ara que els Jocs Olímpics han posat momentàniament el Japó en el focus informatiu de tot el món. 

Foto de portada: Wikimedia Commons – 梓設計
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg i doctor en Traducció i Estudis Interculturals. Investigador associat del grup de recerca GREGAL (Circulació Cultural Japó-Corea-Catalunya/Espanya). Autor del llibre Izquierda y revolución. Una historia política del Japón de posguerra (1945-1972) (Edicions Bellaterra).

Comentaris

La lluita més memorable de la història contra la construcció d’un aeroport fou al Japó

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.