El Batalló Azov: de hooligans neo-nazis a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna

Com pot un grup de hooligans neo-nazis arribar a formar part de l’exèrcit d’un país suposadament democràtic, crear el seu propi partit polític des de l’àmbit militar, rebre finançament i entrenament per part de l’OTAN i els Estats Units i influenciar l’extrema dreta d’arreu del món? Aquesta és la història del Batalló Azov.

El Batalló Azov: de hooligans neo-nazis a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna

Com pot un grup de hooligans neo-nazis arribar a formar part de l’exèrcit d’un país suposadament democràtic, crear el seu propi partit polític des de l’àmbit militar, rebre finançament i entrenament per part de l’OTAN i els Estats Units i influenciar l’extrema dreta d’arreu del món? Aquesta és la història del Batalló Azov.

El feixisme sempre ha vist el món de l’esport des d’una perspectiva utilitarista. Per a aquesta ideologia basada en l’odi i la intolerància l’esport no és més que una eina capaç d’introduir en grups mobilitzats els valors i símbols que propugnen la pertinença al grup, la fidelitat, la disciplina i la supeditació dels interessos individuals als col·lectius. Esdevé un mecanisme eficaç per controlar la població, difondre la propaganda feixista i propagar el sentiment de pàtria i règim amb l’objectiu final d’incidir en tots els àmbits i nivells possibles de la societat i l’estat en l’afany de transformar-los en feixistes.

El cas d’Ucraïna no és una excepció d’aquesta perspectiva normativa i són diversos els equips esportius que compten amb grups de hooligans feixistes. Tanmateix, cap d’ells ha estat tan efectiu com els “Sect 82”, grup d’aficionats ultres d’ideologia neo-nazi del FC Metalist Kharkiv, en transcendir del món esportiu i impactar directament en la societat, la política i l’exèrcit ucraïnesos.

A finals de febrer del 2014, en els estadis previs a la Guerra al Donbass (l’est d’Ucraïna), els «Sect 82» van ocupar l’edifici de l’administració regional i van reconvertir-se en un cos d’autodefensa local. Amb l’inici del conflicte, la confluència d’aquests grup d’ultres amb les organitzacions neo-nazis Patriotes d’Ucraïna (Патріо́т Украї́ни) i Assemblea Nacional-Socialista resultaven en la creació del Batalló Azov.

Aquest grup paramilitar s’estructurava al voltant de la figura d’Andriy Biletsky, reconegut membre de l’entorn neo-nazi ucraïnès, que propugnava que la missió final del batalló i d’ell mateix era «liderar la raça blanca mundial en la croada final… contra els subhumans semites». És gràcies a ell i als seus contactes que Arsen Avakov, antic governador de la regió de Kharkiv i en aquell moment Ministre d’Afers Interiors d’Ucraïna, inclou el Batalló Azov dins dels batallons de voluntaris dirigits pel mateix Ministeri com un cos policial de tasques especials.

Sota aquesta denominació van rebre entrenament militar per part d’instructors vinculats a les Forces Armades Georgianes i van participar en diverses batalles en el marc de la Guerra al Donbass. Fruit d’aquesta experiència i dels èxits aconseguits el Batalló Azov va ser promogut a regiment i van deixar de ser un grup de voluntaris, passant a formar part de la Guàrdia Nacional d’Ucraïna. Això significava que el batalló passava a estar directament subvencionat pel Ministeri d’Afers Interior i veia incrementats tant els seus efectius com el nombre d’armes a la seva disposició.

Ideologia i simbologia

El Batalló Azov va crear-se, a nivell ideològic, sense cap tipus de complexos, eren neo-nazis i no tenien cap problema en exhibir-ho obertament. Prova d’això és el seu primer emblema, el qual tenia 2 components simbòlics directament associats amb el nazisme. D’una banda, el Wolfsangel, una càrrega heràldica d’origen germànic que va ser el símbol inicial del Partit Nazi alemany i que també va ser usat per diverses divisions de les Waffen-SS. D’altra banda, el Schwarze Sonne (Sol Negre), un símbol introduït al nazisme per Heinrich Himmler que posteriorment ha estat usat per grups neo-nazis com a alternativa a l’esvàstica.

Tanmateix, quan el Batalló Azov va passar a formar part de la Guàrdia Nacional d’Ucraïna, es va imposar un cert pragmatisme. L’emblema es va suavitzar i ara només hi constava el Wolfsangel amb un fons groc, argumentant que no era el símbol nazi sinó que era una amalgama de les lletres «N» i «I» que representava la «idea nacional». Alhora, els líders del batalló més vinculats a l’extrema dreta van abandonar-lo en un intent de despolitització.

A nivell ideològic el Batalló Azov s’autodefineix com una organització ultra-nacionalista destinada a garantir la independència i la dignitat d’Ucraïna centrant-se en l’àmbit militar i, especialment, operant en la regió del Donbass. L’enemic (extern) principal és Rússia donat que, als ulls dels membres del batalló, és una amenaça que atempta directament contra l’autonomia del país. Tot i això, com qualsevol moviment feixista, també combaten un enemic interior encarnat en el poble Roma, el feminisme, el col·lectiu LGTBI, els antifeixistes i les organitzacions d’esquerres.


D’esquerra a dreta: l’emblema del Batalló Azov, el Wolfsangel i el Schwarze Sonne.

Evolució i vincles amb el poder

L’entrada del Batalló Azov a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna i el suposat procés de despolitització van provocar la creació d’un partit d’extrema dreta, Cos Nacional (Національний корпус) per part dels líders que havien abandonat l’organització paramilitar. És a dir, aquest entorn que s’havia originat en el món del futbol i que havia crescut en l’àmbit militar ara feia el salt a l’arena política.

El líder de Cos Nacional era la mateixa persona al voltant de la qual s’havia estructurat en uns inicis el Batalló Azov, Andriy Biletsky. La seva posició com a ex-comandant del batalló i la creixent popularitat de l’organització entre els sectors nacionalistes de la societat ucraïnesa li van servir per aconseguir un escó, com a independent per motius estratègics, en les eleccions del 26 d’octubre de 2014. Indirectament, el Batalló Azov i el seu espai polític passaven a tenir representació en l’arc parlamentari d’Ucraïna.

Mentrestant, l’activitat militar del batalló no cessava i, tot i alguns canvis de destinació, el seu paper protagonista en el conflicte al Donbass continuava. Pel que fa a la participació del Batalló Azov en aquest conflicte, cal destacar que l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans connecta directament al batalló amb crims de guerra i violacions dels drets humans com tortures, afusellaments massius i detencions il·legals.

Tot i això, les activitats violentes del grup evolucionaven i no només es desenvolupaven al camp de batalla contra els enemics exteriors, sinó que tendien a centrar-se contra el que ells consideraven l’enemic interior. Tant el propi Batalló Azov com la seva branca política, Cos Nacional, estan directament vinculats a nombrosos atacs patits per col·lectius feministes, LGTBI, antifeixistes i del poble Roma.

Aquest context de violència i intolerància va provocar canvis en la retòrica i les narratives que s’utilitzaven a Ucraïna. El missatge ultranacionalista va convertir-se quelcom comú i àmpliament acceptat permetent que grups com Azov esdevinguessin tolerats, acceptats i, fins i tot, recolzats per la societat ucraïnesa. Tal va ser el nivell de normalització i desestigmatització del discurs neo-nazi que l’apologia i la glorificació del nazisme o l’antisemitisme van començar a utilitzar-se amb assiduïtat des de l’àmbit de l’Estat.

Actualment el Batalló Azov està integrat com a tropes regulars dins la Guàrdia Nacional d’Ucraïna després de ser promocionat a regiment. En conseqüència, el nom ha canviat d’Azov a “Destacament d’operacions especials”, l’estructura del grup s’ha definit segons els criteris de l’exèrcit ucraïnès, sense que això hagi comportat perdre el seu ADN neo-nazi, i compten amb una base d’operacions pròpia a Kiev.

Els vincles amb els Estats Units i l’OTAN

L’any 2015 el Congrés dels Estats Units aprovava una partida pressupostària de 64.000 milions de dòlars per «operacions de contingència a l’estranger» i per donar suport a «països europeus que fessin front a agressions russes». En un principi, aquesta despesa anava acompanyada d’una esmena que prohibia que aquests diners poguessin ser utilitzats per finançar grups neo-nazis. Tanmateix, aquesta esmena va ser eliminada el novembre de 2016 per tal que grups com el Batalló Azov no es veiessin privats d’aquesta font de finançament.

Ara bé, l’ajuda que els Estats Units han brindat a grups paramilitars d’extrema dreta ucraïnesos no ha estat exclusivament financera. Mitjançant l’OTAN i el propi exèrcit dels Estats Units s’ha instruït als membres del Batalló Azov en l’ús d’armes i tàctiques militars.

Alhora, el govern dels Estats Units s’ha mantingut fidel a l’estratègia de recolzar a grups extremistes amb l’objectiu de desestabilitzar regions estratègiques, com els Mujahidins de l’Afganistan, i des de 2015 la CIA ha estat entrenant a membres de la ultradreta ucraïnesa per convertir-los en «líders insurgents» en el potencial cas d’una invasió russa a Ucraïna.

Membres del Batalló Azov amb les banderes (d’esquerra a dreta) de l’OTAN, del Batalló Azov i de les Joventuts Hitlerianes. A l’esquerra, un membre del grup fent la salutació romana.

Amenaça nacional i internacional

Per una banda, l’existència del Batalló Azov suposa una amenaça a nivell ucraïnès perquè el seu creixent poder en l’exèrcit nacional juntament amb una influència en auge en el món de la política poden crear problemes de legitimitat per a un govern d’Ucraïna fortament debilitat com a resultat del conflicte al Donbass, la mala evolució de l’economia nacional i els alts índex de corrupció.

A més, el procés de normalització que s’ha produït envers la retòrica ultranacionalista i la situació de crisi generalitzada que viu el país han creat el caldo de cultiu ideal perquè grups extremistes com Cos Nacional siguin tolerats i acceptats en el si de la societat ucraïnesa i, potencialment, puguin assolir nivells de popularitat que, aprofitant també els vents populistes i ultradretans que bufen per Europa, els impulsin fins a aconseguir un major poder polític i, fins i tot, puguin arribar a governar.

D’altra banda, en l’àmbit internacional la creixent importància del Batalló Azov i el seu entorn a Ucraïna també han de ser vistos com una font de preocupació. No són una simple organització neo-feixista que a més d’utilitzar una retòrica clarament intolerant recorre a la violència per a obtenir els seus objectius. Són un grup que ha aconseguit penetrar dins de tots els nivells de l’estat ucraïnès, disposa dels coneixements i els recursos necessaris per optar per la violència buscant assolir els seus propòsits i cada cop té una major influència a escala internacional.

És precisament en aquest darrer punt, en la capacitat d’incidir en el panorama internacional, on existeix un major perill donat que implica una difusió de la ideologia neo-nazi més enllà de les fronteres d’Ucraïna. Tal com assenyala un article de la revista Time el Batalló Azov i el seu entorn fan servir les xarxes socials com a eina de difusió de les seves idees però també de captació de nous membres. Aquests, que en moltes ocasions provenen d’altres parts d’Europa i també dels Estats Units, són entrenats tant en les instal·lacions del regiment com en els festivals d’estiu que organitza l’entorn d’Azov.

Atenint-nos a aquest auge de l’extrema dreta ucraïnesa és imperant que des de l’antifeixisme, i també des d’aquells sectors reticents a usar aquesta paraula però que són convençudament demòcrates i volen lluitar contra la intolerància, es fiscalitzi l’acció dels Ministeris d’Exteriors dels nostres països envers el conflicte a Ucraïna i, especialment, les aliances que s’estan teixint. Encara que el problema es plantegi en una dicotomia excloent entre «dolents i més dolents» amb el feixisme i el nazisme mai es pot cooperar. Si no fem cas a aquesta màxima les conseqüències seran pitjors que el mal que teníem inicialment.

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Economista i estudiant de Ciències Polítiques. Militant de Jovent Republicà, participa d'espais com UCFR o l'Espai Jove de Memòria Històrica Rasprava.

Comentaris

El Batalló Azov: de hooligans neo-nazis a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.