D’heretges i feligresos: resposta a Ot Bou

Per l'independentisme puigdemontista, la prova de cotó d'un independentista és la seva lleialtat a una derrota

D’heretges i feligresos: resposta a Ot Bou

D’heretges i feligresos: resposta a Ot Bou

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Per l'independentisme puigdemontista, la prova de cotó d'un independentista és la seva lleialtat a una derrota

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L’any 2010 l’Esquerra Abertzale presentava el document Zutik Euskal Herria, en el qual es feia retrospectiva de 30 anys de trajectòria política i es proposava una nova línia estratègica per l’independentisme basc. L’aposta era per una nova etapa de lluita per vies exclusivament democràtiques, i per tant, per l’abandonament de la lluita armada. Aquesta aposta partia d’una decisió estratègica concreta, que era la de la unilateralitat: «per nosaltres, aquesta aposta no depèn del que faci o deixi de fer l’Estat, sinó de com hi reaccioni el nostre poble», venia a dir l’Esquerra Abertzale. En paraules d’Otegi:

«Frente a esta realidad de desconfianza multidireccional hemos adoptado una posición de principio que nos permite avanzar: el adoptar decisiones y desarrollarlas de forma unilateral, depositando en nuestro pueblo y en la comunidad internacional la confianza y garantía única de la evolución del proceso democrático. El proceso  democrático en esta fase no depende, pues, de la existencia de compromisos previos, ni de la confianza en determinado Gobierno. Hemos dado por absolutamente superado ese esquema. Es evidente que en fases más avanzadas el proceso exigirá de dinámicas, acuerdos y compromisos de carácter multilateral, pero solo alcanzaremos esa fase si somos capaces de generar las condiciones necesarias desde la movilización de la sociedad, la complicidad de la comunidad internacional por una solución democrática y la materialización de gestos y acciones de carácter unilateral»

Òbviament, era un plantejament que partia de la constatació d’una derrota, o almenys, del fracàs de l’anterior línia estratègica: si amb aquella l’independentisme basc no havia aconseguit la independència desprès de 3 dècades de lluita, calia fer coses diferents. Quan perds, cal fer coses diferents de les que t’han portat a perdre.

Resistència a un viratge necessari

La lectura de la CUP sobre l’escenari polític de la Catalunya post-2017 té punts de semblança a la de l’EA al 2010. Accepta, amb ERC, que l’embat no és possible a curt termini: si totes les condicions que feren fracassar l’Octubre del 2017 encara estan intactes —o pitjor, són encara menys favorables a l’independentisme—, res fa pensar que el resultat seria diferent del de llavors. Alhora, reconeix, amb Junts, que l’Estat mai negociarà una solució al conflicte català, sinó tot el contrari. Qualsevol intent d’afirmar, com fa l’article de l’Ot, que la CUP creu en la via del diàleg és una mentida.

A més, l’aposta de la CUP comparteix amb ERC una altra qüestió: la necessitat d’ampliar els suports populars de l’independentisme. Es diferencia de la d’ERC però en no entendre aquest procés d’acumulació de forces com un mitjà per forçar l’Estat a negociar, sinó com un instrument per construir escenaris de ruptura més factibles. Les majories populars són tant un instrument de lluita política tant de legitimitació democràtica. La permanent voluntat per part de l’independentisme puigdemontista de confondre aquesta voluntat d’ampliació de suports amb la intenció de voler negociar amb l’Estat només s’entén per la por del puigdemonisme a un desplaçament cap a l’esquerra de la base independentista: és palès que els sectors per on l’independentisme pot créixer estan a l’esquerra, i per tant, partir de la intenció d’ampliar aquests suports obliga a l’independentisme a mirar permanentment cap a l’esquerra. El discurs contra la ‘necessitat de ser més’ és un discurs sorgit de la por a un viratge cap a l’esquerra per part de l’independentisme.

Foto: Flickr

No és d’estranyar doncs, que juntament amb la necessitat de ser més, el següent blanc preferit dels atacs puigdemonstistes sigui l’afirmació que es pot governar l’autonomia de manera lleugerament diferent de com ho han fet els governs dominats per post-convergents. Tot i això, és obvi que Catalunya no necessàriament ha de ser la segona comunitat autonoma amb més presència del sector privat en la sanitat; no necessàriament ha de tenir un impost de successions substancialment inferior a fins a 8 altres comunitats autonomes; no necessàriament ha d’abandonar la política industrial i apostar per una economia de serveis de baixa qualificació; no necessàriament ha de tenir una taxa d’escolarització d’infants de 0 a 2 anys inferior a la mitjana estatal; no necessàriament ha d’estar per sobre la mitjana estatal en subvenció a escoles concertades; no necessàriament ha de negar-se a tenir instruments de banca públic més potents com els que s’han plantejat al País Valencià; etc. És a dir, encara que modest, un viratge a l’esquerra en com es governa l’autonomia catalana és possible (i un viratge a l’esquerra en com es dirigeix l’independentisme popular també).

Reconèixer aquest fet no vol dir creure que els problemes fonamentals de Catalunya es poden solucionar a través de petites reformes fetes en el marc autonòmic, sinó que aquestes reformes poden servir de ponts tàctics cap a objectius rupturistes: les reformes no són rupturistes o reformistes en si mateixes, sinó depenent de l’horitzó estratègic en el qual s’inscriuen.

De la política al moralisme

Per aquestes raons, la CUP (o almenys alguns sectors dins la CUP) creu que, per haver-hi un canvi en la correlació de forces entre l’Estat i l’independentisme, primer cal un canvi en la correlació de forces interna de l’independentisme. A l’inici del seu article l’Ot argumenta que Junts forma part del bloc de ruptura dins l’independentisme. Però hi ha motius per pensar tot el contrari: si Junts no hagués estat mai percebut com a part del bloc de ruptura, avui probablement la idea de ruptura no estaria tan desacreditada i el bloc de ruptura seria més preponderant dins l’independentisme. És a dir, avui estaríem més a prop de la independència.

Al final del seu article l’Ot es fa enrere en la seva valoració de Junts, retirant-li les credencials independentistes. És la coartada per poder criticar la CUP des de la llibertat del qui no ha de defensar res en oposició al què critica. Però les propostes polítiques mai s’avaluen en si mateixes: parlar d’idees polítiques és sempre parlar d’idees polítiques enfrontades. Davant d’aquest buit, l’independentisme puigdemontista no ofereix res excepte moralisme. I és que com bé reflecteix l’article de l’Ot, el puigdemontisme té com a quasi únic punt argumentatiu la sacralització del Primer d’Octubre: les propostes no s’avaluen en relació als problemes del moment actual, sinó en relació amb la seva coherència als «marcs mentals» pre-2017, als «punts de partida originals». Per l’independentisme puigdemontista, la prova de cotó d’un independentista és la seva lleialtat a una derrota. Sovint tanmateix, en moments de crisis i impàs, l’única opció que els queda als fidels d’una religió és l’heretgia.

Foto de portada: Wikimedia Commons
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Investigador sobre política europea a la Universitat de Milà. Col·laborador del podcast Cent Passes

Comentaris

D’heretges i feligresos: resposta a Ot Bou

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.