Sobre el règim de propietat: Les noves formes emergents de propietat, cap a quin model ens dirigim?

Un dels canvis amb més transcendència de la última dècada a Cuba va ser l’anunci de Raúl Castro el 2010, seguint el punt 169 dels postulats de la política econòmica i social del VI Congrés del PCC, de la necessitat per qüestions d’eficiència del sector estatal d’una reordenació laboral del país que consistia en el desplaçament de 500.000 treballadors del sector públic cap al sector privat entre finals del 2010 i el primer trimestre del 2011. Tot i que no es va aconseguir desplaçar cap al sector privat a tots els treballadors que s’havia previst, sí que, des d’aleshores s’està produint a Cuba un progressiu buidatge del sector estatal.

Això implica una reconfiguració del règim de propietat. La nova Constitució obre dos possibles vies de substitució de l’ample sector estatal del socialisme cubà: la via de la propietat cooperativa o de la propietat privada. En funció de quina s’imposi, el model socialista evolucionarà  cap a majors o menors graus de de desigualtat.

La nova Constitució obre dos possibles vies de substitució de l’ample sector estatal del socialisme cubà: la via de la propietat cooperativa o de la propietat privada

La disputa entre propietat cooperativa i privada

L’article 18 de la Constitució assenyala que la forma principal de propietat al país és la “propietat socialista de tot el poble sobre els mitjans fonamentals de producció”. Això es complementa amb l’article 27, que afirma que “l’empresa estatal socialista es el subjecte principal de l’economia nacional”. Malgrat això, la necessitat de reducció del volum del sector estatal obliga a desenvolupar altres formes de propietat i/o gestió dels mitjans de producció i serveis.

En aquesta línia, l’article 22 del text reconeix aquests tipus de propietat: la socialista de tot el poble; la cooperativa; la mixta; de les organitzacions polítiques, de masses i socials; la privada, i la personal.

Dins d’aquesta enumeració hi ha dues novetats: la primera és que es reconeix la propietat cooperativa, en general. Les poques referències que la Constitució anterior fa a la propietat cooperativa feien referència únicament a les cooperatives agropecuàries. La segona es la referencia a la propietat privada. La Constitució actual reconeix únicament la personal. Ambdues apareixen com a noves formes de propietat emergents.

La propietat cooperativa

Tradicionalment havia existit, a la Cuba socialista, una desconfiança respecte a la propietat cooperativa, motivada pels escrits del Che Guevara. Als seus apunts crítics sobre l’economia política de la URSS, escrits entre el 1965 i el 1966, el Che fa una crítica forta contra les cooperatives agrícoles de la URSS, conegudes com a koljós. Segons el seu criteri introduïen una superestructura capitalista dins de la societat socialista. També sostenia que les cooperatives no constitueixen una forma socialista de propietat, ja que imposen una superestructura amb relacions de propietat i palanques econòmiques capitalistes. Això ha estat sempre un obstacle per al desenvolupament d’aquesta forma de propietat a la illa.

Tradicionalment havia existit, a la Cuba socialista, una desconfiança respecte a la propietat cooperativa, motivada pels escrits del Che Guevara

Fins el 2012 a Cuba només es reconeixien cooperatives de tipus agropecuari (Cooperatives de Crèdits i Serveis, Cooperatives de Producció Agropecuaria i UBPC). La cooperativa s’entenia, a més, com una forma d’organitzar un patrimoni de l’Estat cedit en usdefruit a la cooperativa o als socis, i les seves decisions estaven supeditades al ministeri del que depenguessin. A partir del 2012, i seguint els postulats aprovats pel VI Congrés del PCC de 2011 (Postulats 2, 25, 26, 27, 28 i 29), el decret llei 305/2012 del Consell d’Estat “De les cooperatives no agropecuàries” i el decret llei 306/2012 del Consell d’Estat “Del règim especial de Seguretat social dels socis de les cooperatives no agropecuàries” obren la possibilitat de constitució de cooperatives no agropecuàries a la illa. Des d’ara la cooperativa s’entendrà com una persona jurídica de dret privat sense relació amb els organismes de l’Estat que pot fixar lliurement els preus dels seus productes  (art. 25 DL 306 i 66.2 D 309). Tanmateix, reconeix també les anomenades cooperatives de segon grau com a forma de federació de diverses cooperatives per a organitzar activitats complementàries entre elles.

Des d’ara la cooperativa s’entendrà com una persona jurídica de dret privat sense relació amb els organismes de l’Estat que pot fixar lliurement els preus dels seus productes

A més del reconeixement de les cooperatives no agropecuàries, l’Estat en fomenta la creació a través de l’adopció de diverses mesures d’exempció o deducció fiscal, facilitat de finançament, etc. en benefici d’aquesta forma de propietat. Tots aquests elements han afavorit que des del 2012 en endavant s’hagin començat a creat cooperatives de treball no agropecuàries a la illa. Segons dades del Centre d’Investigacions de Desenvolupament Local de L’Havana, a maig del 2014 ja existien un total de 498 Cooperatives no agropecuàries de diverses activitats econòmiques, de les quals 384 eren d’origen estatal i 114 de no estatal.

Malgrat els avantatges assenyalats, diversos autores de l’interior de l’illa (C. Piñeiro, M.E. Silveira, J. Cruz, G. Donéstevez, etc.) apunten la necessitat, encara, de superar moltes deficiències si es vol facilitar aquesta forma de propietat per a convertir-la en una autèntica alternativa a la reducció de volum del sector estatal. Entre elles hi ha problemes referits a un procés legal de constitució massa llarg, complicat, burocratitzat i supeditat a la voluntat administrativa; un règim econòmic confús, un règim de disciplina social i de solució de conflictes poc eficaç, o la inexistència d’una organització que representi als interessos de les noves cooperatives davant de l’Estat, que podria conformar-se amb consells de cooperatives des de nivell municipal a nivell nacional i que, entre altres tasques, podria complir funcions similars a les que avui en dia fa l’Associació Nacional de Petit Agricultors en relació a les cooperatives agropecuàries, etc.

Propietat privada i privatitzacions

La propietat privada constitueix l’altre sector emergent. En paral·lel al que s’ha exposat anteriorment, el projecte de Constitució presentat reconeix el paper del mercat en l’economia (art. 18) i obre la possibilitat de privatització de la propietat i/o gestió d’un ampli ventall de béns i serveis.

La Constitució anterior, al seu art. 15, enumerava els béns que conformaven la propietat social i afirmava que son inalienables, tret de casos excepcionals en els que s’han de complir dos requisits: que la transmissió es destini a fins de desenvolupament del país i que no afecti els fonaments de l’Estat. És a dir, l’“existència d’una economia basada en la propietat socialista de tot el poble”. La nova Constitució introdueix canvis importants en aquest article, que ara passa a ser l’ art. 23. En concret, elimina del llistat de béns inalienables, imprescriptibles i inembargables: les centrals sucreres, les fàbriques, els mitjans fonamentals de transport, empreses, bancs, instal·lacions i béns nacionalitzats i expropiats, així com granges del poble, fàbriques i instal·lacions econòmiques, socials, culturals i esportives construïdes. Tanmateix, aquests resten també fora dels dos requisits consignats per a la transmissió de drets. És a dir, es pot autoritzar que altres actors els facin servir i els gestionin, encara que això afecti els fonaments de l’Estat i no contribueixi al desenvolupament del país.

El projecte de Constitució presentat reconeix el paper del mercat en l’economia i obre la possibilitat de privatització de la propietat i/o gestió d’un ampli ventall de béns i serveis

Respecte als altres béns ubicats dins de la propietat socialista de tot el poble (les infraestructures d’interès general, principals indústries i instal·lacions econòmiques i socials, així com altres de caràcter estratègic), que segueixen com a inalienables excepte en els casos excepcionals exposats, l’últim paràgraf de l’art. 24 afegeix que la transmissió d’altres drets sobre aquests, així com la seva gestió, s’establirà a través de la llei, cosa que pot obrir la porta a la gestió privada de la propietat estatal.

Amb la disputa entre les dues formes de propietat emergent, cap a quin model ens dirigim?

Sens dubte, que la reducció de volum del sector estatal es produeixi principalment en favor del sector cooperatiu o del privat determinarà directament el sistema econòmic que acabi imposant-se a la Cuba dels propers anys.

Com assenyalen Camila Piñeiro i Jesús Cruz, que ho faci en benefici del sector cooperatiu i no de l’empresa privada permetria augmentar la productivitat del sector no estatal i la qualitat dels seus productes, sense que augmenti la concentració dels mitjans de producció i garanteixi l’equitat en els ingressos. També facilitaria la cohesió social a través de la coordinació entre els interessos de les empreses no estatals i els interessos socials de les comunitats, representades en governs municipals, consells populars o altres organitzacions socials, a més del seu control per vies directes (participació en cooperatives  “múltiples”) i, en la majoria de casos, a través de vies indirectes (regulacions, contractes) més fàcils de fiscalitza per la seva obligatòria i inevitable transparència. L’expansió de cooperatives també impulsaria les empreses privades a millorar els salaris i condicions de treball dels treballadors contractats, ja que crearia alternatives d’ocupació més digne i justa. A més, si s’estableixen mecanismes i espais de coordinació amb governs locals podrien disminuir els preus dels béns i serveis  que s’ofertin al sector no estatal.

La reducció de volum del sector estatal es produeixi principalment en favor del sector cooperatiu o del privat determinarà directament el sistema econòmic que acabi imposant-se a la Cuba dels propers anys

Això no obstant, no està clara la direcció per la que s’acabarà apostant. Entre el primer projecte de Constitució aprovat per l’Assemblea Nacional, sotmès a consulta ciutadana i el text final aprovat, s’han produït dues modificacions que no són gens esperançadores.

La primera fa referència a la priorització de determinades formes de propietat. L’art. 21 del primer projecte presentat anomenava les diverses formes de propietat citades i, seguidament, incloïa un últim paràgraf l’article que assenyalava que l’Estat “estimula aquelles formes de propietat de caràcter més social”, pel que s’entenia que es fomentaria la propietat cooperativa enfront de la privada. En el text constitucional aprovat definitivament, aquesta última frase ha estat eliminada de l’actual art. 22 i substituïda per “totes les formes de propietat sobre els mitjans de producció interactuen en condiciones similars”.

La segona fa referència a la concentració de propietat. L’art. 22 del primer projecte deia: “l’Estat regula que no existeixi concentració de la propietat en persones naturals o jurídiques no estatals”. Aquest article també s’ha modificat a la versió definitiva de la Constitució. L’actual art. 30 diu: “La concentració de la propietat en persones naturals o jurídiques no estatals és regulada per l’Estat”, eliminant-se el fragment “que no existeixi”. A més, en cap dels dos textos no es diu res sobre la concentració de la gestió de béns i serveis de propietat estatal en una mateixa empresa, cosa que no deixa de ser una altra forma de concentració.

Foto portada: Bud Ellison