Com el partit laborista va perdre a la classe treballadora

A les eleccions del 2019 els votants amb salaris baixos van optar per donar el seu suport més als conservadors que no pas als laboristes. La decisió del partit d’alinear-se amb l’establishment per la qüestió del Brexit ha estat la gota que ha fet vessar el vas.

Com el partit laborista va perdre a la classe treballadora

Com el partit laborista va perdre a la classe treballadora

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

A les eleccions del 2019 els votants amb salaris baixos van optar per donar el seu suport més als conservadors que no pas als laboristes. La decisió del partit d’alinear-se amb l’establishment per la qüestió del Brexit ha estat la gota que ha fet vessar el vas.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Una investigació recent de la Fundació Joseph Rowntree mostra que a les eleccions del 2019, per primera vegada a la història, els votants amb baixos ingressos van donar més suport als conservadors que als laboristes. De fet, els conservadors han estat més populars entre aquest segment de votants que no pas entre els més adinerats.

Hi ha una raó prou clara per explicar-ho: el Brexit. Els grups favorables a la permanència (Remain) van destinar molt de temps i diners per intentar convèncer altres a l’esquerra que els únics que van votar per la sortida (Leave) havien estat senyorets de casa bona que enyoraven l’imperi. Encara que aquests votants van ser, sense cap mena de dubte, un element de força a la coalició per la sortida, mai de la vida podrien haver guanyat per si sols el referèndum.

          La campanya per la sortida guanyà perquè va anar a pouar al sentiment anti-establishment que va fer pujar Jeremy Corbyn al lideratge del Partit Laborista el 2015 i gairebé li va obrir la porta de Downing Street el 2017. Durant les eleccions vaig parlar amb votants d’arreu del país que expressaven el mateix sentiment: amb tot l’establishment britànic unit rere la campanya per la permanència, finalment tenien una oportunitat per ventar una bufetada a la classe política que consideraven que havia enganyat les seves comunitats durant anys i panys.

L’única via per guanyar una majoria, avui, és prometre a la ciutadania un sentiment de poder sobre les seves pròpies vides

Els remainers es vantaven d’explicar a aquests votants que la seva perspectiva no tenia ni cap ni peus, però, sorprenentment, no semblaven portar gaire aigua al seu molí. El 2019, fins i tot els votants que no havien donat molt de suport a la campanya per la sortida el 2016 s’esgarrifaren davant la idea de tornar a celebrar un altre referèndum que dividís el país. L’actitud condescendent dels remainers, que deien als votants que «no sabien què havien votat», tampoc ajudava gaire.

Foto: Wikimedia Commons – ClemRutter

Els comentaristes liberals acostumen a emplaçar el vot per abandonar la Unió Europea i l’elecció de Jeremy Corbyn en la mateixa categoria de «resposta populista» quan intenten comprendre per què els votants van donar l’esquena a la política sensata i centrista prèvia a la crisi financera. El rebuig d’aquestes persones mostra, malgrat l’ús del terme «populisme», que hi ha una part de veritat en aquesta comparació.

El malestar econòmic en el qual s’enfonsà l’economia britànica –i moltes altres economies avançades– a l’inici de la crisi financera va segar l’herba de sota els peus d’aquells que havien apostat que les promeses de l’economia de bombolla esdevindrien realitat algun dia. El preu de l’habitatge pujaria per sempre, el mercat laboral continuaria eixamplant-se i els estàndards de vida seguirien elevant-se. Havíem aconseguit, malgrat tot, sobreviure al boom de la bombolla i a la seva punxada.

Als anys següents, hom s’adonà, lentament, que aquesta promesa no havia estat més que una fantasia. Conscients que si les polítiques seguien sent les mateixes les coses difícilment millorarien —i encara més: empitjorarien amb molta seguretat—, aquests votants buscaren vies per expressar el seu malestar amb l’status quo. Votar laborista no era una de les opcions que van sospesar.

Els darrers anys suggereixen que aquell partit que pugui canalitzar de manera més efectiva el sentiment anti-establishment que bull sota la superfície de la nostra societat serà la formació que guanyarà les eleccions

En part, això s’esdevenia com a resultat de la manera de fer política insípida adoptada per successius líders laboristes després de la crisi, però també era el reflex d’una tendència que venia de molt abans. Des del 1997, els votants de baixos ingressos han estat desertant el Partit Laborista a cada contesa electoral, però en comptes de votar els conservadors, simplement s’abstenien.

Com Geoff Evans i James Tilley han mostrat al seu llibre The New Politics of Class, abans del 1997 hi havia menys abstencionistes, i el fet de votar no estava relacionat amb la classe social. A cada elecció des d’aleshores la relació entre votar (o no fer-ho) i la classe social s’ha reforçat a mesura que els votants de classe treballadora s’han passat a l’abstenció. Això és el resultat natural de l’estratègia electoral del nou laborisme (New Labour), basada en la idea que els votants de classe treballadora no tenien cap altre lloc on anar a petar.

El Brexit va ser la qüestió que finalment animà a molts d’aquests votants a tornar a la política electoral. Molts antics abstencionistes van anar a les urnes per votar pel Leave i alguns d’aquests votants van tornar-hi per donar el seu suport a Jeremy Corbyn el 2017. Però el 2019 van votar de manera desproporcionada pels conservadors.

Foto: Wikimedia Commons – Youtube/RevolutionBahrainMC

Els darrers anys suggereixen que aquell partit que pugui canalitzar de manera més efectiva el sentiment anti-establishment que bull sota la superfície de la nostra societat serà la formació que guanyarà les eleccions. La majoria de gent d’aquest país detesta l’establishment britànic. La confiança en els nostres polítics, mitjans de comunicació i empreses està pel terra. En altres paraules, la majoria de la gent no confia en les elits que tenen un domini absolut del poder polític i econòmic d’aquest país i el fan servir per marginar els més vulnerables.

Ja sigui el missatge «recuperem el control» (take back control) de la nostra política de la Unió Europea, o «recuperem el control» de la nostra economia dels empresaris i els banquers, l’única via per guanyar una majoria, avui, és prometre a la ciutadania un sentiment de poder sobre les seves pròpies vides. Els conservadors han guanyat als votants de classe treballadora fent aquesta promesa, però les paraules de Boris Johnson no tardaran en demostrar la seva buidor. Però més que beneficiar al Partit Laborista sota la direcció de [Keir] Starmer, sembla més possible que el que acabi passant és que aquesta revelació desanimi a molts votants de classe treballadora a tornar a les urnes.

Article publicat originalment a Tribune
Traducció d’Àngel Ferrero
Foto de portada: Wikimedia Commons – Philafrenzy
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Grace Blakeley és redactora de Tribune i autora de Stolen: How Finance Destroyed the Economy and Corrupted Our Politics (Repeater, 2019).

Comentaris

Com el partit laborista va perdre a la classe treballadora

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.