10 mentides sobre Veneçuela

El conflicte que està succeïnt a Veneçuela és geopolític i els taulells de disputa principals són la diplomàcia i la guerra mediàtica, sense oblidar el congelament d’actius econòmics i la possible introducció de mercenaris. En el taulell mediàtic, les peces més utilitzades són les mentides i tergiversacions, que s’utilitzen constantment per emmascarar el cop contra Veneçuela.

10 mentides sobre Veneçuela

10 mentides sobre Veneçuela

El 23 de gener de 2019 Veneçuela entrà en una nova fase d’un cop que començà l’11 d’abril de 2002, s’intensificà el 2013 després de la mort del Comandant Chávez i recruà amb la violència opositora de les guarimbas el 2014 i 2017.

La guerra híbrida que Veneçuela viu ha tingut en la desinformació i manipulació una de les seves principals armes de combat. Llegim i sentim mentides que tot d’analistes que no han estat mai a Veneçuela repeteixen tantes vegades que es converteixen en realitat per a l’opinió pública.

Veneçuela té dos presidents: Res més lluny de la realitat. La Constitució veneçolana estableix, en el seu article 223, com a falta absoluta del President la seva mort, renúncia, destitució decretada pel Tribunal Suprem de Justícia, incapacitat física o mental decretada per una junta mèdica, l’abandonament del càrrec o la revocació popular del seu mandat.

Guaidó no té cap argument constitucional per a proclamar-se President, atès que no hi ha falta absoluta del cap d’Estat, el qual va prestar jurament tal i com ho estableix la Constitució en el seu article 231: el 10 de gener i davant del Tribunal Suprem de Justícia. A més, segons aquesta mateixa Constitució, si hi hagués falta absoluta del President, seria la Vicepresidenta qui hauria d’assumir la presidència i convocar eleccions.

Guaidó no té cap argument constitucional per a proclamar-se President
tweet


Llista de 10 mentides sobre Veneçuela convertides en matrius d’opinió

1. Guaidó té el suport de la comunitat internacional: Més enllà de la hipocresia d’anomenar comunitat internacional a Occident, el 10 de gener, a la presa de possessió de Maduro hi havia representacions diplomàtiques de més de 80 països, des de Rússia a la Xina, passant pel Vaticà, la Lliga Àrab i la Unió Africana. Aquests països continuen mantenint relacions diplomàtiques amb el govern que encapçala Nicolás Maduro. Guaidó té el reconeixement dels mateixos països que el 10 de gener desconeixien Maduro: els Estats Units i el Grup de Lima (exceptuant Mèxic). Només s’hi han afegit Geòrgia (per la seva disputa territorial amb Rússia), Austràlia i Israel.

Foto Carlos Adampol Galindo

2. Guaidó és diferent de l’oposició violenta: Guaidó és diputat per Voluntad Popular, partit polític que no va reconèixer les eleccions presidencials de 2013 i el líder del qual, Leopoldo López, és condemnat per ser autor intel·lectual de la Salida, que va impulsar les guarimbas de 2014, amb un saldo de 43 morts i centenars de persones ferides.

3. L’Assemblea Nacional és l’únic òrgan legítim: Tampoc és cert. L’article 348 de la Constitució veneçolana autoritza el President, en Consell de Ministres, a convocar una Assemblea Constituent, i l’article 349 defineix que els poders constituïts (Assemblea Nacional) no podran, de cap manera, impedir les decisions de l’Assemblea Constituent. La decisió de convocar la Constituent fou un acte d’astúcia del chavisme per a esquivar el blocatge de l’Assemblea Nacional, fet que pot agradar o no, però que fou realitzat amb acord estricte a la Constitució.

Guaidó té el reconeixement dels mateixos països que el 10 de gener desconeixien Maduro: els Estats Units i el Grup de Lima (exceptuant Mèxic). Només s’hi han afegit Geòrgia, Austràlia i Israel.
tweet

4. Maduro fou reelegit de manera fraudulenta, en unes eleccions sense oposició: Una altra mentida que es repeteix com un mantra. Les eleccions del 20 de maig de 2018 foren convocades pel mateix Consell Nacional Electoral (CNE) i utilitzant el mateix sistema electoral amb què Guaidó aconseguí ser diputat. Va haver-hi tres candidats de la oposició que obtingueren, en conjunt, el 33% dels vots, i van seguir-se les normes acordades a la taula de diàleg realitzada a la República Dominicana entre el govern veneçolà i l’oposició, amb l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero com a mediador, el qual, a més a més, posteriorment participà com a observador a l’elecció presidencial.

5. A Veneçuela no hi ha democràcia: Des de 1998 han tingut lloc cinc eleccions presidencials, quatre de parlamentàries, sis de regionals, quatre de municipals, quatre referèndums constitucionals i una consulta nacional. Això fan 23 eleccions en 20 anys. Totes amb el mateix sistema electoral, considerat el més segur del món per l’expresident estatunidenc Jimmy Carter.

6. A Veneçuela hi ha una crisi humanitària: Sense cap dubte, a Veneçuela hi ha ara mateix una crisi econòmica, fruit d’una guerra econòmica que comença després de la mort de Chávez, i que s’agreuja després de les sancions per part del Congrés dels Estats Units (desembre de 2014), l’ordre executiva de Barack Obama en què es declara Veneçuela un perill per a la seguretat nacional dels Estats Units (març de 2015), prorrogada i ampliada (agost de 2017) per Trump amb sancions que han impedit la compra d’aliments i medicaments.

Foto Eneas De Troya

7. Aquesta crisi ha provocat una migració econòmica que s’ha pretès disfressar d’exili polític, cosa que els fets desmenteixen (entre gener i agost de 2018, la Comissió Mexicana d’Ajuda al Refugiat rebé 3.500 sol·licituds d’asil de veneçolans, davant d’un total de 6.523 sol·licituds de refugi de ciutadans hondurenys, gairebé el doble).

8. A Veneçuela es violen els Drets Humans: Analitzem les xifres de les guarimbas de 2017: 131 persones mortes, 13 de les quals per trets de les forces de seguretat (fets pels quals hi ha 40 membres detinguts i processats); nou efectius de les diferents policies i Guardia Nacional Bolivariana assassinats; cinc persones cremades vives o linxades per l’oposició. La resta de morts, en gran majoria, ho foren mentre manipulaven explosius o provaven de saltar barricades de l’oposició.

9. A Veneçuela no hi ha llibertat d’expressió: Només cal veure les imatges de Guaidó parlant davant de desenes de micròfons enmig de la via pública, o donant entrevistes a mitjans internacionals dia sí, dia també, per tal de saber que això no és cert. A Veneçuela, a més, a diferència de Mèxic, no assassinen o fan desaparèixer periodistes per fer la seva feina.

El que s’amaga darrere d’aquesta preocupació no s’anomena democràcia, s’anomena petroli, s’anomena or, s’anomena coltan tweet

10. La comunitat internacional està preocupada per l’estat de la democràcia a Veneçuela: A la «comunitat internacional», representada pels Estats Units i el Grup de Lima, no li preocupen els presos torturats a Guantánamo; no li preocupen els líders socials i defensors dels Drets Humans que diàriament són assassinats a Colòmbia; no li preocupen les caravanes de migrants que fugen de la doctrina del shock neoliberal a Honduras; no li preocupen les relacions dels fills de Bolsonaro amb les milícies paramilitars que assassinaren Marielle Franco.

No, ningú no jutja les greus violacions de Drets Humans en aquests països del Grup de Lima i el seu aliat, els Estats Units. El que s’amaga darrere d’aquesta preocupació no s’anomena democràcia, s’anomena petroli, s’anomena or, s’anomena coltan.

A més a més, ja no es preocupen per amagar-ho, amb l’exdirector de la CIA, Mike Pompeo, parlant per videoconferència al Grup de Lima, o nomenant enviat especial per a Veneçuela Elliott Abrams, veterà de l’administració Reagan, impulsor d’esquadrons de la mort a El Salvador o de la Contra a Nicaragua.

El conflicte, per tant, és geopolític i es disputa en dos escenaris, el de la diplomàcia i el mediàtic, en una guerra híbrida que ens bombardeja amb tanta informació que ens deixa ferits de desinformació.

A aquests dos escenaris s’afegeixen dues variables per a completar l’equació: el congelament d’actius econòmics i la possible introducció de mercenaris en territori veneçolà, equació més similar als conflictes bèl·lics de l’Orient Mitjà que no a la nova generació de cops suaus a Amèrica Llatina, que utilitzen la via parlamentària o judicial, com han escrit col·legues com Marco Teruggi, que informen i fan anàlisis des del terreny, des dels carrers veneçolans.

Per a resoldre aquesta equació, a més de la unitat civico-militar que intenten esquerdar a Veneçuela, la proposta de mediació dels governs de Mèxic i d’Uruguai, secundada pel papa Francesc, i esperem que per les Nacions Unides, es revela com l’única via possible perquè aquest escenari no desemboqui en més violència i sofriment per al poble veneçolà.

La pau de Veneçuela, i de tot Amèrica Llatina, en depèn.

Foto portada: Eneas De Troya

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a redaccio@catarsimagazin.cat. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Katu-Arkonada
Katu Arkonada

Politòleg basc afincat a Amèrica Llatina. Ha estat assessor als procesos bolivià i veneçolà, actualment assessora en estratègia al govern de López-Obrador a Mèxic. Ha coordinat les publicacions Transiciones hacia el Vivir bien, Un Estado muchos pueblos, la construcción de la plurinacionalidad en Bolivia y Ecuador i escrit el llibre Desde abajo, desde arriba. Escenarios y horizontes del cambio de época en América Latina. És membre de la Red de Intelectuales en Defensa de la Humanidad

Comentaris

10 mentides sobre Veneçuela

Deixa un comentari

llegir comentaris Ocultar comentaris
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Compte enrere perquè Catarsi t'arribi a casa!

Amb la subscripció en paper t'enviem Catarsi a casa