Transformant moviment en organització: Cap al confederalisme en la lluita per l’habitatge

Les eines tradicionals del sindicalisme revolucionari, l’afiliació i el confederalisme, poden ser eficaces per impulsar de nou el conflicte i l’organització en el moviment per l’habitatge català.

Transformant moviment en organització: Cap al confederalisme en la lluita per l’habitatge

Les eines tradicionals del sindicalisme revolucionari, l’afiliació i el confederalisme, poden ser eficaces per impulsar de nou el conflicte i l’organització en el moviment per l’habitatge català.

Més d’una dècada després de la primera acció «stop desnonament» a Catalunya, pocs anticipaven que es continuarien convocant cada setmana. Al llarg d’aquests anys, han sorgit diverses experiències organitzatives: PAHs, col·lectius de barri, sindicats de llogateres, etc., cadascuna responent a una conjuntura concreta. Però la problemàtica de l’habitatge al país és estructural i la lluita s’albira a llarg termini. També és símptoma d’una deriva sistèmica cap a nivells de desigualtat i conflictivitat creixents. En aquest context, ha sorgit un moviment dinàmic i divers, però poca organització conjunta. A partir de l’experiència del Sindicat de Barri del Poble Sec, compartim algunes de les reflexions rere els canvis organitzatius recents en el nostre sindicalisme de barri. La hipòtesi és que la dinàmica movimentista resulta insuficient i que cal bastir organització amb eines i principis propis de la tradició sindicalista revolucionària del país: l’afiliació i el confederalisme.

La potència del sindicalisme de barri i els seus límits

El Sindicat de Barri del Poble Sec va constituir-se l’any 2015, en un context en el que a la PAH hi havia cada cop menys hipotecats i el Sindicat de Llogateres encara no havia aparegut. Calia defensar el barri de l’onada d’expulsions causada per la proliferació d’allotjaments turístics, les maniobres dels fons voltor i l’augment generalitzat del preu dels lloguers. Partint d’una infraestructura arrelada al barri, l’Ateneu Cooperatiu La Base, es va anar creant una comunitat d’autodefensa basada en l’assemblearisme, l’assessorament col·lectiu i l’acció directa. La nostra dimensió territorial de proximitat ens ha facilitat construir vincles basats en la quotidianitat i aquesta va molt més enllà de la qüestió de l’habitatge. Les cures, l’alimentació i l’oci s’han integrat de diferents maneres en la xarxa de camaraderia i suport mutu que s’ha anat teixint en els espais i temps compartits en el dia a dia. La potència del sindicalisme de barri és precisament la de desbordar la parcialitat de les lluites i esdevenir un sindicalisme de la vida.

Situats ja a l’any 2022, però, també ens hem topat amb importants límits d’aquesta aposta. Precisament la intensitat i presencialitat requerida per la nostra forma de funcionament ha acabat esdevenint un factor que dificulta la participació en el col·lectiu de forma sostinguda en el temps. El ritme frenètic d’assemblees, reunions i accions ha cremat a moltes militants i ha estat gairebé impossible de seguir per a qui no podia o volia implicar-se tant. Les persones que aguanten són les que tenen una urgència habitacional i la majoria acaba desvinculant-se un cop aquesta es soluciona. Hem lluitat conjuntament amb centenars de persones, però això no s’ha traduït en una acumulació de forces corresponent. La informalitat en la que hem estat operant també ha implicat la manca de suport legal estable i d’una caixa de resistència robusta. Aquestes deficiències s’estan notant especialment en el context repressiu actual. Finalment, l’abisme entre la nostra actuació barrial, i els àmbits d’actuació de l’estat i el capital immobiliari al qual ens enfrontem resulta massa gran. No aturarem l’especulació immobiliària només des del barri, ni guanyarem lluitant cada cas individualment. També cal organitzar-se col·lectivament per propietaris. Campanyes i esdeveniments puntuals amb altres col·lectius van en la direcció correcta, però no és suficient. Que la coordinació estratègica entre col·lectius la realitzin militants en el marc d’organitzacions alienes al moviment tampoc.

Font: Ateneu La Base

Aportacions i limitacions del Sindicat de Llogateres

L’any 2017, el Sindicat de Llogateres va aportar novetats a les formes organitzatives desplegades fins aquell moment pel moviment. Principalment, el bastiment d’una estructura formal amb voluntat d’esdevenir una organització de masses. Una de les claus de volta d’aquesta aposta és el mecanisme d’afiliació. Igual que el sindicalisme de barri, el Sindicat de Llogateres aposta perquè el centre de la participació política se situï entorn a les assemblees, els conflictes i la comunitat que els envolta, però l’afiliació també genera vincles que van més enllà d’aquests i permet una participació d’intensitat variable. Potser la majoria d’afiliats només participen en una campanya de signatures o en una manifestació a l’any, però ja formen part del moviment. L’afiliació també dota a l’organització de recursos i d’autonomia econòmica. Aquests recursos es dediquen a aspectes tan imprescindibles com l’agitació, l’assessorament legal i la caixa de resistència, entre d’altres. L’afiliació és una novetat en el marc de les lluites per l’habitatge actuals, sorgides d’una cultura movimentista heretada del moviment antiglobalització i del 15-M, però forma part de l’ABC del sindicalisme de classe des de principis del moviment obrer.

És en la implantació territorial on el Sindicat de Llogateres coixeja, particularment a la secció de Barcelona. Sí que genera espais de veïnatge durant l’organització de blocs de propietat vertical, però la major part de l’estoc d’habitatge en lloguer a la ciutat és de propietat horitzontal i dispersa. Per aquesta majoria de casos, el barri és espai de trobada i territori sobre el qual es poden aixecar estructures populars més enllà de l’habitatge. És també arran de barri on les diferències de tinença de l’habitatge es difuminen i es pot teixir una transversalitat popular que inclogui a la població més marginada pel sistema que ocupa en precari. En el seu moment, la PAH Barcelona, a diferència de Madrid, no va descentralitzar-se per barris. A Madrid van sorgir PAHs de barri, mentre que a Barcelona ha sorgit el sindicalisme de barri. Aquest tipus de vertebració territorial es clau perquè la lluita arribi a tots els indrets de la ciutat.

Font: Wikimedia Commons

Combinar fortaleses i compartir recursos: prefigurar la següent fase del moviment

Després d’un període de reflexió interna, el Sindicat de Barri del Poble Sec ha pres la decisió d’adoptar un sistema d’afiliació i signar un conveni amb el Sindicat de Llogateres per a compartir recursos i espais estratègics. Una part de les quotes de les afiliades contribuirà a cobrir les despeses de l’equip legal ara compartit i l’altra anirà destinada a sostenir l’estructura de l’Ateneu Cooperatiu La Base, el seu fons comú i caixa de resistència, de la qual es forma part. El Sindicat de Barri també podrà participar amb veu i vot a les plenàries del Sindicat de Llogateres de Catalunya. Cada organització, però, mantindrà la seva autonomia política i especificitat. Apostem així, per un sindicalisme independent i apartidista en clau confederal i per una coordinació que sigui transparent i estigui formalitzada. L’àmbit de la lluita llogatera ens resulta natural malgrat tenir ocupes, llogateres i hipotecades entre les nostre files. En la pràctica, en tots tres casos lluitem per aconseguir estabilitat mitjançant lloguers assequibles o altres tinences basades en l’ús i no en la propietat, com ara la masoveria o la cessió d’ús. Però de la mateixa forma que la lluita obrera aspira en última instància a l’abolició del salari, la lluita llogatera aspira a l’abolició de la renda.

Amb aquests canvis organitzatius esperem prefigurar una nova fase del moviment que sintetitzi els millors aspectes de cada experiència i que doni passos cap a una confluència cada cop major. L’immobilisme en l’actual model de sindicalisme de barri pot acabar portant al desgast i a l’estancament. Això ja ho estem percebent alguns dels sindicats més veterans. D’altra banda, un Sindicat de Llogateres desterritorialitzat corre el risc d’acabar limitant-se a la lluita sectorial i al lobbisme polític. El primer Congrés d’Habitatge de Catalunya al 2019 va visibilitzar unitat en la diversitat, però també la dificultat de prendre decisions per fer avançar al moviment organitzativament. Dos anys després, comencem a vertebrar-nos des de baix per possibilitar un salt qualitatiu en la nostra potència comuna. Seguim unint forces per poder anar més lluny.

Foto Portada: Wikimedia Commons

Silvia Abadia, Sergi Barrios, Esteve Clavell i Lorenzo V. son membres del Sindicat de Barri del Poble Sec i del Sindicat de Llogateres de Barcelona.

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Transformant moviment en organització: Cap al confederalisme en la lluita per l’habitatge

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.